Sant Cugat està envoltat d'amenaces al medi ambient segons Greenpeace

Captura de la part dedicada a Catalunya de l'informe de Greenpeace.

Greenpeace ha creat un informe on apareixen els principals aspectes socials positius i negatius per al medi ambient arreu de l'Estat. És l'anomenada Radiografía social del medio ambiente en España que situa 27 amenaces i 8 aspectes positius a Catalunya, obtenint un nivell mitjà a l'índex Greenpeace de qualitat ambiental. No hi ha cap comunitat autònoma que arribi al nivell alt. La Rioja, Navarra i Madrid són les més ben valorades mentre que el País Valencià, Cantàbria i Aragó són les pitjors. Catalunya ocupa la vuitena posició.

És la primera vegada que l'ONG crea un informe d'aquestes característiques. En aquesta primera edició de la radiografia social del medi ambient, Sant Cugat no registra cap valor positiu ni negatiu però està envoltat de cinc amenaces (una més d'un cop) i dos dels pocs punts positius catalans, ubicats a Rubí i Barcelona. Cal indicar, però, que l'informe solament recull “alguns dels casos més significatius relacionats amb el model energètic, la indústria i la contaminació, l'agricultura, la pesca, la gestió de residus, la costa, la superfície forestal, els espais naturals protegits i l'especulació urbanística”. Que Sant Cugat no sigui a l'informe no significa que no tingui problemes o aspectes positius ni que els efectes d'amenaces pròximes no es notin a la ciutat.

La majoria d'amenaces ambientals pròximes a Sant Cugat se situen a Barcelona. En primer lloc, la contaminació. La zona d'anàlisi pel que fa a contaminació és tota l'àrea metropolitana que ocupa a la posició 15 (de 23 ciutats) al rànquing Sootfree de l'Oficina Europea del Medi Ambient. A aquest rànquing s'analitzen els esforços per reduir la contaminació (sobretot de CO2). L'Àrea Metropolitana de Barcelona té millor posicionament que la de Madrid, l'altra ciutat estatal que participa al rànquing, però representa un aprovat just (nota D en l'escala A-D o suspès). S'apunta especialment a la falta de zones de baixa emissió i d'incentius econòmics per evitar la contaminació. La cara B d'aquesta moneda és l'únic aspecte positiu ubicat a Barcelona capital, el naixement de la Plataforma per la Qualitat de l'Aire.

Un altre dels aspectes negatius apuntats per Greenpeace a Barcelona és la central tèrmica ubicada al port. L'informe apunta que Catalunya té una “forta addicció al gas, al fuel i al carbó” amb cinc centrals tèrmiques de cicle combinat i una tèrmica de fuel. La darrera de les anotacions negatives que afecten a Barcelona és una molt més genèrica i sense especificació concreta, l'especulació urbanística. També hi ha algun problema mediambiental al mar (tipus de pesca, prospeccions...).

Més enllà de Barcelona hi ha un problema repetit i situat més o menys a prop de la ciutat, les cimenteres. El problema d'aquestes instal·lacions és la contaminació generada per la crema de residus. Hi ha a Montcada i Reixac i com a incineradora únicament a Sant Adrià de Besòs (on també hi ha una central tèrmica) pel que fa a la zona del Besòs, a Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts a la zona del Llobregat i a Vallcarca dins de la capital.

L'aspecte positiu més pròxim a Sant Cugat és un programa de foment de les energies renovables que es fa a Rubí anomenat Rubí Brilla. Per a Greenpeace aquest programa és “un referent en l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables”. L'informe valora que Catalunya podria abastir divuit vegades la seva demanda d'electricitat únicament amb energies renovables. El projecte té cinc àmbits d'actuació: industrial, ajuntament, comerç, domèstic i internacional.

D'aquesta manera, Sant Cugat queda al marge de qualsevol gran amenaça al medi ambient però també de programes que, a ulls de Greenpeace, es demostren eficaços pel que fa al respecte i millora de medi natural.

Crisi i medi ambient

Un dels elements més interessants d'aquesta primera radiografia social del medi ambient realitzada per Greenpeace és la vinculació dels aspectes naturals amb la crisi econòmica. Ja a la introducció s'explica que la crisi econòmica així com les pràctiques prèvies i posteriors també ha significat un deteriorament de les condicions mediambientals. Les retallades en programes ecologistes i la bombolla immobiliària són alguns dels elements claus.

“Així, per exemple, s'ha establert el vincle entre la destrucció del litoral i els escàndols per corrupció i malbaratament de diners públics; també entre una política energètica que sols beneficia les elèctriques i les malalties i la pobresa energètica, o entre la gestió forestal i les privatitzacions i la pèrdua de drets laborals”.

L'informe clou amb un seguit de propostes per millorar el medi ambient: la participació ciutadana als afers que afecten al medi, les iniciatives polítiques en defensa del territori, el suport i promoció d'iniciatives pioneres de canvis, beneficis per als professionals que treballen d'una forma sostenible, models productius sostenibles, mesures que frenen els riscos de salut per contaminació, fre a la corrupció i les portes giratòries, protecció de la gestió pública dels recursos, aturar el malbaratament de diners públics per destruir el medi ambient i la protecció de persones per davant de les elèctriques.

Notícies relacionades