Míriam Robles: “Al Centre Direccional sempre tindrem més aliada l’alcaldia que l’Incasòl”

Fotos: Jordi Pascual

El Centre Direccional, que comprèn l’espai entre els nuclis de Sant Cugat i Cerdanyola, sempre ha estat motiu de crítica i debat. 16 abocadors incontrolats ubicats a antigues mines argileres, l’encotillament de la funció de corredor ecològic de la serra de Collserola i un Pla Director Urbanístic (PDU) ara anul·lat per la justícia que preveia, entre d’altres, més de 4.000 habitatges i una gran zona comercial que podria a albergar el centre comercial més gran de Catalunya han estat alguns dels grans temes que han fet esclatar les diferències entre ecologistes, propietaris, ciutadania, l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament de Cerdanyola. Amb el PDU anul·lat, arriba el moment de poder replantejar l’espai. I és en aquest punt que el col·lectiu Refem el Centre Direccional, hereu dels anteriors però entenent que la zona ja s’ha començat a desenvolupar, pren especial força com a veu en defensa dels interessos de la ciutadania. El passat dissabte van fer una jornada sobre aquest assumpte al Museu d’Art de Cerdanyola i, en acabar, la seva presidenta, Míriam Robles, va atendre elCugatenc.

Abans que Refem teníem moltes altres associacions que havien parlat del Centre Direccional. Per què vau decidir crear aquesta nova entitat?

– Vam néixer legalment fa un any aproximadament. Per temes polítics, personals i de desgast de la gent que portava molts anys en entitats hi havia segregació. Per exemple, Via Verda, que va ser l’entitat que va interposar el recurs que ha aconseguit anul·lar el PDU, va decidir que seguia activa només a nivell legal fins que es resolgués el recurs. Actualment ja no tenen cap tipus d’activitat. La preocupació sempre ha existit. La gent que vèiem que s’estaven fent coses allà i que des de la política no s’intervenia d’una manera correcta vam decidir que s’havia de tornar a agafar forces i començar una nova iniciativa.

Quin és l’objectiu?

– Refem, a diferència de les altres entitats, parteix de la base que hem d’acceptar que hi ha algunes parts dins de l’àmbit que estan sent urbanitzades. Stop Direccional, per exemple, té molta força en l’assumpte dels abocadors, dels quals volen la descontaminació total, com nosaltres, però se centren molt en aquest tema. La resta d’entitats neguen l’existència d’aquest PDU i que es vulgui fer alguna cosa mentre Refem accepta que existeix una realitat amb una avinguda de la Ciència que connecta amb l’Autònoma, un Sincrotró, unes àrees d’activitat industrial...

Potser el planejament no és el millor i es podria fer més positiu per a la ciutat i tenint en compte els connectors verds però s’ha d’acceptar que ja hi ha una realitat. No hem de fer com que no existeix. Així i tot, partim de la base que els abocadors s’han de netejar. És un problema de salut pública. Lluitem perquè es facin els estudis de salut als treballadors de la zona però acceptant la realitat que hi ha.

L’anul·lació del PDU obre la porta a replantejar l’espai tenint en compte els interessos privats, de l’Incasòl, de l’Ajuntament de Cerdanyola i fins i tot vosaltres com a forma de pressió. Què es pot fer per millorar l’àmbit tenint en compte les preexistències?

– Refem juga el paper de vincle aprofitant el moment polític que viu Cerdanyola amb petites forces repartides. Volem aconseguir un consens majoritari. Hem d’aconseguir que tothom es pugi al mateix vaixell per aconseguir força i decidir què volem a la ciutat. Sinó, amb els interessos privats i les entitats superiors, la visió de baixa escala i de ciutadania es perd.

Des dels meus coneixements urbanístics, el sistema de viabilitat econòmica urbanística no pot ser a base de vendre habitatges. No pot ser que per aconseguir aquella urbanització s’hagin de vendre 4.000 habitatges, Cerdanyola no els necessita. Es tracta de decidir si volem créixer o millorar. Intentem agafar, fer la volta a la truita i aconseguir una oportunitat perquè això, en lloc d’un problema, serveixi per millorar la ciutat.

No teniu un pla definit, llavors?

– Tenim tres blocs principals com a bases. El primer és que els abocadors s’han de descontaminar i controlar. Com els abocaments es van fer directament al sòl, els residus filtren al subsòl i als aqüífers. La segona és aconseguir una via verda digna. Volem desprogramar aquelles pastilles i vials innecessaris i que tallen el corredor de Collserola a Sant Llorenç. També tenim en compte totes les de la zona de preparc, des de la riera fins a la serra. S’ha de veure quins usos poden tenir. Ara es redacta un pla especial sobre Collserola per veure quines activitats poden anar i quines no.

El tercer fa referència a la zona que ja es comença a edificar al centre, al voltant de l’avinguda de la Ciència i el Sincrotró. Creiem que ha de ser un espai únicament industrial, de recerca i desenvolupament però sense ús residencial. Si es mira el planejament, els espais verds que es deixen lliures són perquè a sota hi ha abocadors. Les zones verdes no tenen qualitat ni a nivell de salut ni de connector ja que són zones aïllades.

El més preocupant és que, al voltant de Can Planas com a abocador més gran, hi ha una “c” de parcel·les residencials. No es pot pretendre que, perquè el planejament sigui viable, s’hagin de fer habitatges al costat d’una zona contaminada perquè hi ha un abocador amb residus de classe 3, els més perillosos, simplement perquè és la zona que queda més connectada a Cerdanyola. Tot aquell habitatge s’ha de moure i s’ha de desprogramar el túnel d’Horta, que es preveu com a via que acoti la banda oest de Cerdanyola, on els quedaran 70 metres d’amplada on es pot treballar.

Amb aquest moviment, es podria treballar bé el límit de Cerdanyola, ja que ara és com una esquena residual de la ciutat. Podem convertir una cosa negativa en positiva per reordenar el sector distribuint habitatge i segregant la gran peça de comercial que hi ha prevista. No ens fa falta poder tenir el centre comercial més gran de Catalunya. S’ha d’afavorir el comerç local i desfer aquella pastilla.

Però tot el que em dius, la pastilla de comercial, les zones residencials..., estava previst al PDU que ara s’ha anul·lat.

– Ara es pot replantejar. Està clar que hi ha altres formes d’intentar que això s’estabilitzi a nivell econòmic. El que està clar és que la Generalitat com l’Incasòl no deixaran això sense fer, no abandonaran el planejament. Intentaran qualsevol cosa perquè això tiri endavant perquè tenen interessos i és un dels desevolupaments més grans de tota Catalunya. Nosaltres intentarem buscar altres formes perquè no faci falta que aquest sistema es subvencioni a base de 4.000 habitatges o d’un centre comercial macro. A mi m’agradaria que s’ajustés a les necessitats de la ciutat. Hi ha formes de fer-ho si es vol.

En una entrevista que vam fer al president de l’Àmbit B30, Josep Monràs, ens explicava que el Centre Direccional era un lloc important per al desenvolupament de la innovació a Catalunya. Per tant, empreses i molts ajuntaments volen que es pugui desenvolupar aquest espai.

– Si ho mirem a nivell territorial i de mobilitat de l’Àrea Metropolitana, Cerdanyola és un punt d’oportunitat, a l’igual que Sant Cugat. Però si et fixes, hi ha una diferència. Sant Cugat sembla un aparador de cartells d’empreses que es col·loquen a la banda de l’autopista. Potser a nivell econòmic, industrial i d’empresa això es vol vendre. Si el Sincrotró va venir a parar aquí és per algun motiu, per la proximitat i pel que s’esperava de l’espai. Però tornem als interessos. Això li interessa a la ciutadania? I al corredor verd? I a la mobilitat?

No pot ser que per venir de Sant Cugat a Cerdanyola hi hagi un bus que passi cada mitja hora, som a dos quilòmetres. Tampoc pot ser que no hi hagi un carril bici continu entre Cerdanyola i Sabadell. Són temes que hauríem de posar sobre la taula per veure si el benefici d’uns quants beneficia o no a la ciutadania, que al final som els que vivim aquí i fem servir l’espai.

En les darreres eleccions municipals la ciutadania de Cerdanyola va decidir un canvi en el govern municipal, deixant de banda el PSC perquè governés Compromís. Alhora, la fragmentació política i els desacords entre partits han dificultat la tasca d’aquest govern. Com ha afectat tot això a l’assumpte del Centre Direccional?

– L’Ajuntament, amb Compromís, ha tingut bones intencions. No crec que hagin fet les coses malament ni ens venguin la moto. Estan d’acord amb nosaltres. Ara s’ha aprovat per unanimitat una moció en què se’ns convidava a participar activament del planejament estratègic de la ciutat. La jornada d’avui ha sigut el punt de partida per començar a treballar de veritat. Han passat ja dos anys i només en queden dos.

A més, amb dificultats per al govern.

– Ara sembla que ja està. Sembla una estabilitat inestable. Malgrat la situació de l’Ajuntament, esperem que tot tiri endavant. En una reunió ens van mostrar la seva voluntat de treball conjunt. Sempre que vulguin, hi participarem, més encara després de la jornada d’avui, que ha estat molt productiva i hem après molt.

Més o menys estable, l’Ajuntament està lligat al Consorci del Parc de l’Alba que, amb l’Incasòl, decideix el desenvolupament de la zona.

– És la pota important. La Generalitat té el 51% del vot. És el que criticava l’alcalde a la cloenda de l’acte d’avui. Entenc que no tenen la majoria absoluta per decidir i dificulta poder decidir què vol l’Ajuntament fer a Cerdanyola. Hem d’intentar fer el màxim amb el que tenim. Sempre tindrem més aliada l’alcaldia que l’Incasòl o el Consorci.

Heu buscat aliances amb moviments de municipis propers?

– Sí. Estem en contacte amb la gent de Flix, amb el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) que va treballar sobre els residus de l’abocador de Vacamorta i en la mina Berta de Sant Cugat. Aquest darrer és un tema interessant. Per sort, encara no ha passat res i millor començar a fer força. Cal més iniciativa a Sant Cugat en aquest sentit perquè és més fàcil aturar-ho abans que comenci que quan es comenci a abocar.

A nivell local, tenim bona relació amb persones de Cerdanyola que participen d’altres entitats. Hem d’estar en contacte i ajudar-nos mútuament. També hem parlat amb dos epidemiòlegs i estem en contacte amb un tercer que vol veure quines correlacions hi ha entre tòxics i quins tipus de tòxics. Com ha dit el químic Roger Caballé al principi de la jornada, a Can Planas hi ha tots els elements de la taula d’elements periòdics. Això és un problema perquè, a més, cada element està vinculat a una malaltia. No només hem de dir que provoca càncer, sinó per què. Si ja hi ha problemes amb Uralita, quan se sap que el problema és l’amiant, és molt difícil que s’associïn problemes de càncer amb abocaments il·legals.

Fa tres anys vaig parlar amb Francisco Ortiz, tinent d’alcalde del darrer govern del PSC, i em va dir que realment hi havia un problema amb els abocadors però que la descontaminació és cara i complexa perquè els residus després s’han de portar a algun altre lloc.

– Això diuen però hi ha casos d’altres llocs on hi ha hagut abocadors més grans. És una qüestió de voluntat. És un problema econòmic però també de gestió. Diuen que ara no hi ha cap espai per assolir el trasllat. Personalment penso que es pot aplicar el mal menor, fer una planta nova amb un dipòsit controlat. És la diferència entre un abocador incontrolat i il·legal directament al terra i un legal. Cal actuar amb visió de futur perquè Can Planas no és l’únic abocador de la zona.

El problema és que, si ho intentes fer de cop, és una inversió molt gran. Potser no es plantegen el cost que l’abocador il·legal continuï en actiu durant molts anys. Quant costa la salut de les persones? Que la gent se’t mori no significa zero euros. Hi ha quimioteràpia, metges... No sóc economista però, quan ho analitzen, han de veure-ho com una inversió a llarg termini.

A Sant Cugat també hi ha la lluita ecologista històrica de Torre Negra. Enguany fa just 20 anys de l’atac al Pi d’en Xandri, que va permetre una gran mobilització posterior. En aquesta efemèride, la plataforma que va iniciar les mobilitzacions ha recordat la lluita i, al Ple, un dels seus representants va dir que cal aprofitar que s’ha anul·lat el PDU del Centre Direccional per fer treball conjunt. Com ho veus?

– Ens encantaria! És un bon moment ara que es refà la normativa vinculada a Collserola. Crec que hem d’aprofitar el moment per treballar conjuntament al que convé al parc natural i el connector ecològic amb Sant Llorenç. Torre Negra és una lluita que ve de lluny i és un problema, de nou, d’interessos privats.

Com Damià Calvet, director de l’Incasòl, és també regidor a Sant Cugat i potser està llegint aquesta entrevista o en un temps a elCugatenc li’n podrem fer alguna, vols transmetre-li alguna cosa?

– Sé qui és encara que potser ell no ens coneix tant a nosaltres. No m’havia plantejat mai què dir-li però potser m’agradaria que pensés més en les relacions i les connexions. El gran problema del PDU és que es mira com un àmbit acotat. No es mira amb ulls de ciutadà que no es mou en funció dels límits territorials de Sant Cugat i Cerdanyola. Ells només miren dins del seu àmbit.

Es necessita una visió més àmplia de com volem que el sector treballi amb els altres municipis. Moltíssima gent de Sant Cugat venen a treballar, caminar... a Cerdanyola. Com volem que siguin aquestes connexions. Encara que es necessiti que es desenvolupi per una motius determinats s’ha de pensar més en la ciutadania i la salut. Els ciutadans no hem de pagar per aquesta descontaminació. També és adient preguntar-li si ell vindria a viure aquí, al costat dels abocadors.

Notícies relacionades