La masia de Torre Negra. Foto: Xavier Boix

“L'Ajuntament ho va fer malament i porta anys pagant les conseqüències”. Així de clar es mostra el president de l'Associació de Propietaris de Torre Negra, Domènec Miquel, després de la sentència que el Tribunal Suprem va emetre el 18 de febrer. Els magistrats ratificaven llavors la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2014 de deixar l'espai fora del Parc Natural de Collserola.

Tot i que el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, Damià Calvet, va sortir a la defensiva recordant que des del 2012 la zona està qualificada com a no urbanitzable, Miquel tem que al març, en el marc de la comissió d'urbanisme, tot canviï: “Arribarem a una situació en què haurem de decidir entre declarar Torre Negra sòl urbanitzable o pagar indemnitzacions que ascendiren a quatre anys de pressupost municipal”.

Mentrestant, el principal propietari, Núñez i Navarro i les seves empreses filials, reivindica el seu dret a edificar en la zona. Quan en el 1985 va adquirir el 56% dels terrenys, estaven considerats com a urbanitzables no programats, és a dir, es podia arribar a edificar després de presentar un Programa d'Actuació Urbanística (PAU) i un Pla Parcial d'Ordenació (PPO). Quan al 1997 va iniciar els tràmits per construir-hi, l'Ajuntament s'hi va oposar i va començar el passeig pels tribunals que arriba fins avui dia.

Els inicis, quan Torre Negra era sòl urbanitzable

Per entendre el litigi, cal remuntar-se al 1976 quan es va aprovar el Pla General Metropolità (PGM) que determina tot l'ordenament urbanístic de la ciutat. En aquell moment es va decidir que fos sòl urbanitzable programat. Això significa que per acabar construint-hi caldria fer un PPO. S'hi preveien principalment zones residencials compensades amb equipaments i espais públics. Únicament Collserola i els voltants de la masia de Torre Negra es preveien com a no urbanitzables per ser forestals i tenir interès tradicional respectivament.

El PGM del 1976 preveia a Torre Negra una zona residencial compensada amb equipaments i espais públics. Mapa: Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya.

Si bé, al 1984 i 1988 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Catalunya revisa els PAU recollits en el PGM que feien de Torre Negra una zona urbanitzable programada. En la segona revisió, canvien les tornes i el sòl passa a ser declarat urbanitzable no programat. Des d'aquest moment, per acabar edificant caldria presentar un PAU i un PPO. El canvi va arribar als tribunals però el 1991 el TSJC va desestimar el recurs –ho va ratificar el Suprem al 1997– i, per tant, tot quedava igual. Era el primer cop que Torre Negra entrava en el món judicial. Entre totes dues revisions, al 1985, Núñez i Navarro adquireix el 56% dels terrenys, la majoria a través de la seva filial immobiliària Agodeca.

Mentre la primera brega estava als tribunals, es va constituir la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra, un col·lectiu que farà la seva màxima demostració de força al 1997 amb una marxa que va agrupar 3.000 persones en resposta a l'agressió al Pi d'en Xandri. L'altra gran fita va ser la manifestació contra la urbanització de la Costa del Golf en què van participar un miler de ciutadans. La Festa de Tardor del 1993 va ser clau perquè nasqués la plataforma.

El mateix any de la primera sentència del Suprem i de la gran marxa en defensa de Torre Negra, Núñez i Navarro va impulsar un PAU que arribaria a debat a l'Ajuntament el 1998 quan s'aprova una llei perquè les empreses puguin presentar projectes sense l'autorització municipal. Amb aquesta operació es pretenia edificar en el 17% dels terrenys. Si bé, l'Ajuntament s'hi va negar i el Ple va votar en contra de l'actuació. Per a Miquel aquí es produeix el gran error: “Als 2000 s'hauria d'haver treballat per edificar la part que demanava l'empresa”. Just al contrari, el 2001 el govern va prendre un acord per denegar el PAU i el PPO que permetrien la construcció de 2.800 habitatges.

Els pactes per al nou creixement a partir d'aquest any determinaven que la ciutat havia de créixer cap a Rubí. En aquest sentit, Núñez i Navarro ha recriminat en diferents ocasions que no se'ls compensés per edificar a les zones de nou creixement.

Cronologia dels esdeveniments més significants per a Torre Negra entre el 1976 i el 2001. Gràfic: Jordi Pascual

Intent fallit de declarar el sòl com a no urbanitzable

En declaracions a La Vanguardia, l'anterior tinent d'alcalde d'Urbanisme, Pere Casajoana, va recordar com va actuar el govern en el primer intent de Núñez i Navarro de construir-hi: “Quan els propietaris van comprar aquesta superfície, el règim jurídic del sòl determinava que es podia convertit en urbà o no. Qui ho va adquirir, ho va fer al seu risc i ventura. Pretenien que aquest sòl fos urbà, però des de l'any 1998 vam deixar clar que no s'urbanitzaria”.

Casajoana descriu la fita en què tot s'accelera per arribar al 2003 amb un canvi d'ús del sòl, d'urbanitzable no programat a no urbanitzable. L'any anterior, però, el consistori va rebre i recórrer una sentència contra la resolució del Ple del 1998 en contra del PAU presentat per Núñez i Navarro. El recurs de l'Ajuntament no va servir per res perquè el Suprem va dictar sentència el 2006 refermant la del TSJC.

Dispositiva de la sentència del 2002 en què es rebutja el PAU  de la Ronda Sud. Imatge: Cercador de Jurisprudència (CENDOJ).

En el mateix sentit, el TSJC també va dictar sentència en contra de l'acord de govern del 2001 per aturar el PAU i el PPO. Ho va fer el 2004 –també al 2005 ja que es van presentar dos recursos diferents– anul·lant l'acord. L'Ajuntament va tornar a recórrer però el Suprem va dictar sentència el 2009 refermant allò que havia dictat el TSJC cinc anys abans.

Dispositiva de la sentència del 2004 en què es rebutja l'acord de govern del 2001. Imatge: Cercador de Jurisprudència (CENDOJ).

És en el mateix 2009 quan l'Ajuntament rep cinc sentències arran dels recursos presentats per diferents propietaris per la declaració de Torre Negra com a sòl no urbanitzable cinc anys abans. Una d'elles no és acceptada però les altres quatre anul·len la declaració. De totes es presenten recursos, les resolucions dels quals arriben entre el 2012 i 2013 sense canviar l'efecte.

En aquest període hi ha dues altres actuacions urbanístiques properes a la zona, la modificació del PGM en l'àmbit del Centre Borja al 2005 i la presentació d'un altre PAU sobre la Ronda Sud que el Ple va denegar al 2008. Totes dues accions arriben als tribunals a través de diversos recursos. La del Centre Borja es declara legal al 2008 i l'altra té tres sentències en contra al 2012.

Cronologia dels esdeveniments més significants per a Torre Negra entre el 1998 i el 2009. Gràfic: Jordi Pascual

Sòl no urbanitzable, definitivament

Amb les sentències del TSJC l'Ajuntament comença a treballar per protegir Torre Negra i declarar-la sòl no urbanitzable. L'acció es va aprovar definitivament al 2012 i avui dia continua mantenint aquesta condició. És per això que el govern, tot i lamentar la decisió del TS de treure la zona del Parc Natural de Collserola, es mostra ferm en contra de la urbanització.

L'actual planejament declara tot el territori com a sòl no urbanitzable llevat de les zones ja edificades al voltant del camí de Torre Negra, la Rambla de Can Bell i el passeig de Calado, considerades urbanes després de la regularització de les parcel·les existents. El Club Natació, l'hípica Can Coll, l'Escola Avenç, el Centre Borja, l'Escola Europa, la masia Torre Negra i l'hípica Can Calders queden recollides com a equipaments.

1.550.110 metres quadrats (el 93'19%) estan considerats no urbanitzables mentre que 113.613 (6'81%) són sòls urbans. Mapa: Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya.

El planejament del 2012 obria un debat sobre com ajuntar la Ronda Sud amb la plaça Rotary Internacional. Per fer-ho hi ha l'impediment del Centre Borja i el torrent de Llaceres. Tot i que el document urbanístic pren la tercera opció d'entre les plantejades, que implicaria la construcció de viaductes, encara no s'ha arribat a desenvolupar res. En el seu moment va ser una operació criticada per l'oposició.

De fet, la Ronda Sud no està desenvolupada tal com s'havia previst en el primer ordenament del 1976 ja que llavors es preveia fer un túnel que creuaria Collserola pel centre i connectaria Barcelona amb Sant Cugat. Si s'hagués realitzat, la ronda hauria d'absorbir el trànsit que arribés a través de la infraestructura. En canvi, ara per ara, desenvolupa una funció de mobilitat urbana interna.

El valor ambiental

L'intent de protecció de Torre Negra sempre ha estat justificat pel valor ambiental. Quan el govern treballava per declarar el sòl com a no urbanitzable al 2012, Casajoana va dir que això també permetria “afiançar un model de ciutat basat en la preservació de zones verdes i una reordenació urbanística que permeti fer una ciutat més esponjada i amb un alt nivell d'habitatge protegit”.

Miquel critica el govern per haver mantingut el compromís de fer de Torre Negra una zona sense edificacions mentre que a la Costa del Golf, espai amb característiques semblants, sí s'ha construït. Això, sota el seu punt de vista, li resta credibilitat a la protecció. A més, afegeix que quan s'han hagut de fer estudis sobre el medi, sempre s'ha partit del precepte que s'havia de demostrar que és una zona ecològicament rellevant. “Quan fas un estudi així, és molt fàcil que te'n facin un igual a la contra”, sentencia.

En l'intent de protecció ambiental el Ple va aprovar el Pla Especial de Protecció i Millora Rural del Parc Rural de Torre Negra al 2008. De nou, un recurs el va acabar tombant al 2013. En aquell moment el consistori va publicar un comunicat per recordar que Torre Negra formava part del Parc Natural de Collserola des del 2010.

De fet, l'entrada al Parc Natural des de la seva creació és una de les fites més importants pel que fa a la protecció ambiental. Aquesta és justament la decisió que va tombar el TSJC el 2014 i que, després del recurs presentat per l'Ajuntament, ha ratificat el TS el febrer del 2016.

Dispositiva de la sentència del 2014 ratificada pel TS el febrer del 2016. Imatge: Cercador de Jurisprudència (CENDOJ).

La masia de Torre Negra

Un dels espais més característics de Torre Negra és la masia que rep el mateix nom. Abans d'acabar el 2015 el govern va mostrar la possibilitat d'adquirir-la per protegir-la ja que va aparèixer a la venda per 4.200.000€ a Internet. L'oposició va demanar més informació al respecte però ja no hi ha hagut més declaracions.

D'ara endavant

Amb la darrera sentència del TS tot queda igual urbanísticament. Si bé, Núñez i Navarro diu que es demostra que l'Ajuntament ha actuat amb mala fe contra els propietaris dels terrenys, malgrat que és la institució, conjuntament amb la Generalitat, que té la competència en urbanisme. L'empresa avisa, a més, que també ha presentat un recurs sobre la declaració del sòl com a no urbanitzable al 2012. La resolució judicial derivada d'aquest recurs serà clau per saber el futur que li espera a Torre Negra.

Cronologia dels esdeveniments més significants per a Torre Negra entre el 2007 i el 2016. Gràfic: Jordi Pascual