Aprovació inicial de les ordenances fiscals: reducció de taxes per la COVID-19 i eliminació de les bonificacions a famílies nombroses amb més de 50.000 euros de renda

Fotos: Lali Puig i Jordi Pascual

L’Ajuntament inicia el tràmit per a l’aprovació del marc d’ingressos del 2021 en un Ple extraordinari sobre les ordenances fiscals celebrat aquest dimarts al matí. Només els tres grups del govern han votat a favor de la proposta, que ha estat precedida de reunions amb els grups de l’oposició i amb entitats per incorporar idees abans de l’aprovació inicial d’aquest dilluns. Valent-se de la majoria d’ERC-MES, PSC i CUP-PC, el tinent d’alcaldia d’Economia, Pere Soler, ha defensat que el govern no vol pujar els impostos tenint en compte la situació econòmica actual però tampoc rebaixar-los ja que, diu, això podria afectar als serveis que presta el consistori.

Espera que l’aprovació definitiva, un cop estudiades les al·legacions que rebin en el període d’exposició pública obert amb l’aprovació inicial, sigui el 21 de desembre, coincidint amb l’aprovació del pressupost municipal, del qual encara no es coneixen les línies mestres. “Aquest govern treballa per la reconstrucció social i la reactivació econòmica”, ha defensat Soler en la roda de premsa prèvia al Ple extraordinari d’urgència.

La proposta d’ordenances fiscals del 2021 ha topat amb el vot contrari de l’oposició. Carles Brugarolas, regidor de Junts per Sant Cugat, ha dit que s’haurien d’haver previst mesures més ambicioses per fer front a la crisi econòmica derivada de la COVID-19, entre les quals proposa la flexibilització dels calendaris de pagament i l’anul·lació de taxes com la recollida de residus o d’ocupació de via pública, de les quals ara es preveu una bonificació de fins al 80% per causes excepcionals.

“Només plantegen la bonificació en cas de tancament”, ha recriminat tot interpretant el redactat, que, com expliquem a continuació, també es pot entendre d’una altra manera. De fet, preguntat per aquesta interpretació, el regidor ha reconegut que es tracta d’un redactat imprecís i que dona lloc a dubte i per això en demana una millora. Més enllà de punts concrets, Junts considera que cal anar molt més enllà tant en les ordenances fiscals com en el proper pressupost tenint en compte el desbloqueig dels romanents acumulats: “Congelar els impostos en un marc de crisi és equivalent a pujar-los”.

Una mirada similar ha fet Segio Blázquez, regidor de Ciutadans, que ha argumentat el vot contrari de la seva formació tot dient que la proposta del govern no té en compte la crisi generada per la COVID-19 i que s’assembla molt a la de l’any anterior. Ha demanat a Soler que es rebaixin els impostos i les taxes aprofitant que es poden fer servir els diners del romanent acumulat per garantir la prestació dels serveis: “Han de prestar més atenció a la ciutat i a les persones que al seu cartipàs”. A continuació desenvolupem els principals punts de la proposta, que trobaràs completa al final d’aquest article.

Reducció de taxes per causes excepcionals com la COVID-19

Un dels punts clau de la proposta d’ingressos del tripartit és la reducció fins a un 80% de les taxes de recollida de residus, de prestació de serveis dels Mercats Municipals i d’ocupació de la via pública (terrasses) per causes excepcionals, és a dir, en el cas que les causes “afectin i impedeixin el normal desenvolupament del fet imposable”. Es tracta d’una mesura d’aprenentatge per la COVID-19. El document aprovat inicialment aquest dimarts preveu que la rebaixa es faci efectiva a través d’un decret d’alcaldia.

El percentatge de reducció dependrà del grau d’afectació ocasionat per aquests esdeveniments excepcionals que en justifiquin l’aplicació. Aquest és el punt que Brugarolas ha interpretat que només es pot aplicar en cas de tancament del comerç. Soler ha explicat després del Ple que la seva idea és que la bonificació del 80% s’apliqui quan s’altera el servei però, si es deixa de prestar, es retorni el total de la quota corresponent al temps d’aturada: “Deixem el meló obert per a qualsevol circumstància”.

De fet, al redactat es preveu la devolució proporcional de les tres taxes corresponent al temps durant el qual el servei de recollida de residus estigui inoperatiu, no es pugui fer ús dels mercats municipals o no estiguin permeses les terrasses. El problema és que el redactat incorpora al mateix paràgraf la bonificació del 80%, permetent interpretacions diverses com les que s’han vist al Ple.

Incompliments d’altres mesures COVID-19

Tot i que posar fil a l’agulla en aquestes bonificacions suposa avançar en el compromís pres pel tripartit el 17 d’abril amb el primer paquet de mesures COVID-19, el document presentat llavors incorpora altres mesures fiscals que no s’han incorporat en la nova proposta d’ingressos. Un dels incompliments més clars és que no s’ha previst cap bonificació ni subvenció a l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per causes excepcionals.

Segons Soler, s’han d’esclarir alguns aspectes com si l’IBI el paga el propietari o l’ha traspassat al llogater per evitar subvencionar dos cops el mateix impost. Tot i això, diu que es treballa perquè una modificació pressupostària que es portarà al Ple ordinari del novembre incorpori una partida per subvencionar l’IBI mobilitzant diners des del romanent de tresoreria. Recorda, a més, que en el cas d’aquest impost el funcionament ha de ser una subvenció un cop s’està al corrent del pagament.

Per ara tampoc s’ha establert cap línia d’ajut al tribut metropolità –tot just avui es debat l’aprovació de les ordenances fiscals a l’Àrea Metropolitana– ni s’ha concretat l’exempció de la taxa turística com sí s’ha fet parcialment amb les bonificacions a les taxes de recollida de residus, mercats municipals i ocupació de la via pública; totes dues mesures recollides al primer pla de 60 mesures de resposta a la COVID-19.

També cal indicar que en el cas de les mesures aplicades s’ha anat més enllà del que s’havia previst ja que la primera edició del Pla de Reactivació Econòmica COVID-19 preveia una bonificació d’un 50% de la taxa de mercats i finalment ha estat de fins al 80% i el mateix passa amb els mercats al carrer, que inicialment s’havia previst d’un 75% i ara pot ser fins a un 80%. Soler diu que no es descarta fer modificacions durant l’any, com ara la incorporació de bonificacions per als propietaris que han arribat acords en el servei de mediació del lloguer.

Tarifació social en la bonificació de l’IBI a famílies nombroses

L’altre punt més significatiu és la creació d’una tarifació social per a l’aplicació de la bonificació de l’IBI per a les famílies nombroses, fent que aquelles que tenen un ingrés superior a 50.000 euros anuals no es puguin acollir a la bonificació. El govern crea quatre trams de renda –fins ara només hi havia els dos primers– amb les següents bonificacions:

– De 0 a 12.000€ a l’any: 90%

– De 12.000,01€ a 18.0000€: 70%

– De 18.000,01€ a 30.0000€: 50%

– De 30.000,01€ a 50.000€: 25%

– Més de 50.000€: 0%

La bonificació mínima és de 95€ i la màxima de 450€, tot i que les famílies amb menys de 18.000 euros d’ingressos anuals no tenen aquest límit. Anteriorment es preveia que les famílies amb més de 18.000 euros anuals d’ingrés tinguessin una bonificació del 50% sense diferenciar cap tram exempt de bonificació. D’aquesta manera, d’ara endavant les famílies nombroses amb més de 50.000 euros anuals d’ingrés passaran a pagar el doble d’IBI perquè no tindran cap bonificació i les que ingresses entre 30.000 i 50.000 pagaran un 50% més que abans.

En quant a l'IBI, també s'ha previst que les escoles concertades i les universitats hagin de comunicar el percentatge d'excempció tenint en compte el percentatge d'activitat docent que s'hi presta. Segons el govern, fins ara, l'excempció era directa amb una aportació per part de l'Estat a l'Ajuntament de la part corresponent a aquesta excempció. Això provocava que algunes escoles no paguessin IBI per activitats privades no lectives.

Subvencions i bonificacions en matèria ambiental

També vinculat a l’IBI, la proposta aprovada de forma inicial preveu l’alteració d’algunes de les bonificacions per la instal·lació de plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques. En aquest sentit, els propietaris que instal·lin energia tèrmica rebran un 15% de bonificació de l’IBI per cada metre quadrat fins un màxim d’un 50% durant 5 anys.

En el cas de l’energia fotovoltaica, la instal·lació de plaques solars que cobreixin com a mínim un 50% del consum de la llar tindran una bonificació del 50% en habitatges unifamiliars i d’un 5% per cada habitatge en el cas de les plurifamiliars sempre que la quantitat de la bonificació no superi més d’un 20% del cost d’instal·lació. En el cas de les instal·lacions fotovoltaiques per als serveis comuns, la bonificació és d’entre un 5 i un 50% en funció del nombre d’habitatges sempre que es cobreixi tota la coberta dels edificis. En els edificis industrials la bonificació només és del 5% si es cobreix el total de la coberta o permet afrontar el 50% de l’energia consumida. En tots els casos la bonificació de l’IBI és per a 5 exercicis.

Només es contempla més durada de la bonificació per als edificis que generen més que consumeixen i, per tant, estan desconnectats de la xarxa. La bonificació de l’IBI en aquest cas s’allarga durant 7 anys. De l’IBI també s’incrementa el recàrrec per habitatge desocupat fins a un 50% sobre la quota líquida.

Des d’una perspectiva ambiental també s’ha creat un tipus reduït d’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) del 0,2% –el gravamen general és del 4%– per a l’execució d’obres per instal·lacions en edificacions existents destinades a incorporar elements de construcció sostenible basats en sistemes actius d’aprofitament de l’energia solar, biomassa, geotèrmic i/o sistemes d’estalvi d’aigua.

Totes les bonificacions mediambientals noves, modificades i ja existents en exercicis anteriors no s’apliquen en cas que la normativa obligui a fer les mesures bonificades –per exemple, tipus d’edificacions que obligatòriament han de tenir plaques solars–. En aquest sentit, una de les bonificacions eliminades és la del 50% de la taxa de serveis urbanístics i llicències per la certificació energètica de valor A ja que ara és obligada per a totes les edificacions.

Tot i que Soler no ho ha vinculat directament a l’eix d’emergència climàtica, la no acceptació d’una proposta sobre l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM, el mal-anomenat impost de circulació) també es pot analitzar des d’aquesta perspectiva. El govern a rebutjat que la bonificació total d’aquest impost s’apliqui en vehicles històrics registrats a partir dels 30 anys d’antiguitat. Sí manté, però, la bonificació en els vehicles de 50 o més anys.

Aquest impost només té una modificació, que és l’eliminació d’una excepció a les persones jubilades, que anteriorment es tractaven automàticament com les que tenen un grau de discapacitat del 33% però, arran d’una sentència del Tribunal Suprem, ja no es pot fer així. Alhora, l’IVTM és l’únic impost i taxa que es cobra en cas que l’impost sigui inferior a 10€.

Altres modificacions menors

Molts dels canvis incorporats són per canvis de normativa o per la creació de nous supòsits. Per exemple, s’elimina la quota per tramitació de plantejament ja que es considera que l’urbanisme és un servei públic fet per l’administració i no s’ha de carregar al promotor. S’especifica que el cobrament de la taxa de serveis urbanístics i llicències per reajustament d’alienacions només es pot fer quan el particular obté un benefici determinable i s’especifiquen més supòsits de la reducció de quota pel canvi de titularitat de l’expedient.

En aquesta mateixa taxa es creen dos nous motius de cobrament. D’una banda, la declaració responsable per la instal·lació d’antenes de telecomunicacions, amb un cost de 101,85 euros. D’altra, la pròrroga la llicència d’obres, amb un cost de 137 euros. En general per a totes les taxes i impostos es preveu que no s’hagi de presentar documentació acreditativa quan l’administració gestora pugui comprovar-ho per ella sola i també que els interessats que no estan obligats a fer tramitació electrònica puguin demanar la notificació dels seus tràmits per correu electrònic.

Aquestes són les principals modificacions plantejades pel govern municipal. En total, 45 modificacions que afecten un total de vuit ordenances fiscals amb propostes vingudes no només d’entitats i grups de l’oposició sinó del propi treball tècnic de l’Ajuntament, de la mirada política del govern i de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. Aquesta és la proposta completa del govern:

Notícies relacionades