Quin seria el model econòmic més encertat en una Catalunya independent?

Foto: Anna Poquet

La sala annexa del Casal de Torreblanca s’omplia de gom a gom a les 19:30h de la tarda, hora en la qual començava el debat sobre el model econòmic en una Catalunya independent. Aquest debat, que també es podia veure en streaming, ha estat organitzat per Cal Temerari i les JNC Sant Cugat i dirigit per Jofre Llombart (periodista i subdirector d’El Món a Rac1). Albert Pont (Cercle Català de Negocis) i Josep Manel Busqueta (Seminari Economia Crítica Taifa i la CUP Països Catalans) han posat sobre la taula diferents opinions sobre el disseny de l’economia en el cas d’una Catalunya Independent, amb l’objectiu en comú de crear un estat de benestar.

El debat ha estat estructurat en diferents blocs.

Quina és la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent? La transició a la Independència portaria recessió? Quan és començaria a notar que Catalunya és independent?

Sobre la viabilitat d’una Catalunya independent, Josep Manel Busqueta, defensa que és viable com a qualsevol altre país de la perifèria, per exemple com a Portugal, França, Grècia o Irlanda. El problema està en la situació dramàtica que es viu avui en dia, a nivell social, en aquestes perifèries.

A més, aportant una sèrie de dades, justifica que s’està construint un tipus de societat on s’està reduint l’atur però no s’està creant ocupació, ja que el 87,5% dels contractes del primer semestre del 2015 eren temporals.

Busqueta remarca la necessitat de ser conscients del coneixement de la situació en la que ens trobem i conèixer les polítiques, de caràcter agressiu, que el capitalisme està utilitzant per reestructurar la seva taxa de beneficis als seus nivells d’acumulació, ja que, és alertant l’explotació social a nivell de possessió de drets i recursos i a nivell d’autoritarisme en les seves mesures.

A més, Busqueta critica el “bucle” de recessió de la Unió Europea, amb polítiques que no generen riquesa i defensa una independència desde el punt de vista de la capacitat de la població per controlar els recursos i mecanismes que garanteixen la seva vida, és a dir, portar a terme una  recuperació de la sobirania del poble català.

Albert Pont, per la seva part, parla del dèficit fiscal de l’estat espanyol, sent aquest de 16.700 milions d’euros i que com a conseqüència es destrueixen 15.000 llocs de treball. Catalunya, per la seva part, destrueix anualment 245.000 llocs de treball.

Segons Albert Pont, la viabilitat d’una Catalunya independent depèn de poder rescindir d’aquest dèficit fiscal i que les polítiques s’apliquin per invertir, crear ocupació i que es facin polítiques per generar infraestructures i per garantir l’estat del benestar.

Critica el model econòmic que defensa Madrid en el qual una vintena de grans multinacionals depenen d’un client que és l’estat espanyol, d’aquesta manera es construeixen infraestructures que després no serveixen per res, com per exemple el cas dels Jocs Olímpics de Madrid en el qual s’han presentat en 3 ocasions.

A més, parla de la mala actuació durant l’època d’expansió econòmica, ja que, l’estat cada vegada era més fort, generava molta més demanda i com a conseqüència, a dies d’avui, en època de recessió aquest estat està sobreendeutat.

Remarca que a nivell d’Espanya, tenim l’atur més alt de tot el món després de Bòsnia, per tant, l’estat de benestar no es pot sustentar únicament amb el factor treball.

Per últim, Albert Pont no considera la independència de Catalunya com un conflicte entre territoris, sino que critica el model econòmic existent, que consisteix en que una regió que té una economia submergida que esta a la mitjana espanyola (25% aproximadament) finança regions que tenen economia submergida que superen 38%, és a dir, una regió  amb la pressió fiscal més alta de tota espanya financia regions amb pressions fiscals més baixes.

Quines polítiques cal fer per un cop independents per crear riquesa i benestar social?

Busqueta defensa la necessitat de portar a terme polítiques de reactivació de la industria mitjançant una economia cooperativista, generant riquesa en el mateix territori sense dependre de les exportacions, ja que, gràcies a la unitat monetària, que ens fa a tots igual, fa que els nostres productes a l’hora d’exportar siguin més cars.

La feina cooperativa entre tots és la que determina i permet que nosaltres puguem cobrir les nostres necessitats, per tant, és necessari generar polítiques d’absorció de la demanda interna.

Busqueta demana que els sous siguin més dignes, per poder estalviar, ja que actualment, el poc que poden estalviar les famílies catalanes serveix per cobrir necessitats bàsiques, com per exemple, per comprar una rentadora que s’ha espatllat. Però per fer-ho possible, calen polítiques fiscals que redueixin els impostos indirectes, per exemple el de tipus IVA. I reduir les càrregues impositives a la petita i mitjana industria que es la que genera llocs de treball.

Albert Pont alerta del creixement actual sent aquest nul amb un atur del 22%. Per tant defensa la necessitat de polítiques de reactivació econòmica.

A més, Pont creu que, amb una moneda alternativa, que ens faci més independents del sistema bancari actual, podríem pagar més desfogadament les factures.

Pont parla tambés del problema de l’excessiva concentració del capital, permès per  l’administració pública. És a dir, no hi ha competitivitat, com és el cas de les autopistes, gestionades en un 80% per una única empresa.

A més, Pont, tot i que afirma que no li agrada posar com exemple els Estats Units, està a favor de la competència horitzontal que fan servir, ja que, creu que, perquè una economia funcioni s’ha de construir un estat que neutralitzi les desigualtats i les ineficiències de l’economia liberal i que permeti als diferents territoris governar-se a sí mateixos, decidir en què especialitza la seva economia.

Propostes econòmiques

Busqueta, per la seva banda, veu la competència que defensa Albert Pont com una realitat utòpica i critica el fet que les primeres necessitats i drets de les persones, com per exemple, la sanitat o l’educació, sigui per alguns un negoci i defensa un estat en que els recursos que produeix la societat reverteixin en polítiques per la societat.

Pont proposa que és necessària una economia cooperativa i assenyala que “estem perdent la partida pel fet de ser pobres i catalans”, ja que, el 31% dels desnonaments desde el 2008 s’han produït a Catalunya i tristament aquest fet és perque no existeix una igualtat entre comunitats autònomes.

Quines polítiques caldria fer per combatre la feminització de la pobresa?

Busqueta assenyala que aquest fet comença a casa repartint les tasques domèstiques i en segon lloc, cal construir una societat on els temps de treball respectin els diferents ritmes de vida que la població té, com per exemple que una dona no tingui problemes en una empresa per si es vol quedar embarassada.

En aquest punt Albert Pont coincideix amb Busqueta pel fet que s’ha de construir la casa pels fonaments. Cal definir com bastim democràticament la societat i pensar en el valor que te la dona que vol introduir-se en el món laboral, perquè no per ser dona ha de cobrar menys com fan en moltes empreses avui en dia.

Quina seria la política internacional d’aliances d’una Catalunya Independent per ajudar a possibilitar totes aquestes propostes que han anat sortint?

Davant un posicionament de “Independentistes sense fronteres”, Busqueta parla de poder treballar amb tots els pobles del món en sentit cooperatiu per construir una societat millor.

La mateixa societat hauria de dissenyar com vol que es porti a terme la producció i distribució de l’energia, si es vol apostar per exemple, per l’energia solar, eòlica o ambdues,  dels aliments, per no permetre el que està passant actualment amb els agricultors amb uns preus que estan per sota del seu preu de cost.

Un cop decidit col·lectivament tots aquests fonaments s’hauria d’analitzar el tipus d’inversió estrangera que es vol rebre i per tant, la vinculació amb el capital internacional.

A més, es posiciona en contra de formar part de la Unió Europea, al estar interessada per uns processos corporatius i no col·lectius. El que defensa Busqueta és un poble construït, debatut i articulat a partir dels processos que es decideixin col·lectivament.

Pont, tot i que creu que “no haurien d’existir els estats”, defensa que, ja que la societat funciona d’aquesta manera, vol que Catalunya tingui el seu propi estat perque pugui tenir representació davant els organismes internacionals i pugui formar part de les decisions que es prenen i que afecten la vida quotidiana.

Respecte el fet d’entrar a formar part de la Unió Europea, Pont creu que, tot i el que digui la Constitució o la mateixa Unió Europea, a qui li toca decidir és al poble català. 

Notícies relacionades