El petit comerç en escac: un Pla Estratègic de Comerç desconegut i petició de més polítiques públiques

Foto: Miquel Margalef

Les entitats que agrupen els comerciants de la ciutat tenen una doble oportunitat per fer balanç i demanar accions. D’una banda, la proximitat de les eleccions municipals els permet valorar els darrers quatre anys i, alhora, fer reivindicacions perquè els partits les incorporin als seus programes. D’altra, el Pla Estratègic de Comerç (PEC), començat a treballar al 2015, acaba enguany la seva vigència; una nova oportunitat per fer balanç i revisar el document.

Mayte Pérez, regidora de Comerç, ja ha anunciat que no repetirà a les llistes de Junts per Sant Cugat a les eleccions del maig mentre la majoria de comerciants dubten de la força d’aquesta àrea, al seu parer mancada d’estructura i iniciativa política i supeditada en ocasions a decisions d’altres àrees, com l’aplicació de l’àrea verda d’aparcament promoguda des de Mobilitat i que, segons els comerciants, ha tingut un efecte directe sobre les vendes.

La regidora ha rebutjat fer cap declaració a aquest diari fins no trobar-se de nou amb les entitats. elCugatenc havia demanat parlar amb ella arran d’una reunió realitzada per Sant Cugat Comerç per analitzar la situació del comerç i recollir preocupacions, propostes i idees. Com aquesta entitat, l’Associació de Comerciants Centre-Vila i l’Associació de Comerciants del Barri del Monestir també recullen reivindicacions que fins el moment no han estat acollides per l’Ajuntament. La principal preocupació és la mobilitat.

L’àrea verda o l’equilibri entre la mobilitat sostenible i el comerç de proximitat

Totes tres entitats coincideixen a apuntar a la implementació de l’àrea verda d’aparcament –d’ús preferent dels veïns– com un dels grans reptes del comerç al nucli de la ciutat. Segons expliquen, la mesura no va tenir en compte les conseqüències sobre el comerç, tant per als treballadors com per als clients, i la posterior implementació de la tarifa Plis Plas, que permet l’aparcament gratuït durant un quart d’hora, no ha solucionat el problema.

És per això que Jesús Carballo, president de Sant Cugat Comerç, demana bonificar les tarifes d’àrea verda i blava per a les persones que fan ús del comerç de proximitat. La seva aposta és treballar amb l’Ajuntament un obsequi de minuts d’aparcament a través de la tarja Sant Cugat a la Butxaca de la seva entitat. Tot i així, reconeix que qualsevol mesura que s’implementi un cop aplicada l’àrea verda no serà més que un pedaç. Assegura que aquest nou sistema d’aparcament ha reduït en un 20% el pas de persones per l’eix de vianants.

Maria Calopa, presidenta de l’Associació Centre-Vila, assegura que la davallada de vendes ha coincidit amb la implementació de l’àrea verda, tot reconeixent que hi ha altres reptes per al petit comerç com la venda en línia i les grans superfícies. Considera que la tarifa Plis Plas no és prou coneguda i demana que, copiant al model d’altres ciutats, hi hagi zones d’aparcament gratuït properes a les àrees comercials.

Toni Gual, president de l’Associació del Barri del Monestir, diu que aquest any hi ha hagut un 30% menys de vendes arran de la implementació de l’àrea verda, el que el porta a oposar-se també a la total vianantització de l’avinguda Cerdanyola ja que, tem, es perdran clients per no poder carregar els productes. Diu que l’àrea verda ha provocat que la gent deixi d’acudir al centre de la ciutat per comprar i es decanti cada vegada més per superfícies comercials de les afores on hi ha aparcament gratuït i fàcil.

El model de l’àrea verda es topa amb l’equilibri entre la mobilitat sostenible i un centre de la ciutat dinàmic comercialment. Per a Carballo cal que les zones comercials tinguin un tractament de centres comercials a cel obert, és a dir, amb els mateixos serveis que una superfície tancada i buscar l’encaix entre “una ciutat verda” i el comerç. Això passa perquè els nous barris tinguin zones comercials de proximitat. Per a Gual per treure presència dels cotxes cal un transport públic més eficient i, alhora, aprofitar per als clients les places d’àrea verda que queden buides durant l’horari comercial.

Les tres agrupacions coincideixen a dir que el comerç és molt més que la forma de vida de les famílies que s’hi dediquen sinó que també és garantia de cohesió social i un centre més segur. La pèrdua del teixit comercial al centre podria provocar, alerten, una degradació gradual i un repte de seguretat ciutadana.

El Pla Estratègic del Comerç, el document oblidat

El mandat present va començar des de la perspectiva de polítiques públiques dirigides al comerç amb la presentació d’un Pla Estratègic del Comerç, un compromís que ja havia pres el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica al mandat anterior, Carles Brugarolas, després d’un debat entre Sant Cugat Comerç i Centre-Vila pel model comercial i el suport als comerciants. El PEC, elaborat durant el 2015 per un cost de gairebé 60.000 euros (amb IVA), comprenia el període 2016-19 amb una anàlisi de les zones comercials i les seves fortaleses i debilitats com a base d’un full de ruta del govern municipal amb accions com campanyes per potenciar la marca de ciutat i la compra així com els productes frescos i els mercats, un estudi d’hàbits de la població no resident, la creació d’un observatori del comerç, l’actualització del mix comercial i dels hàbits dels clients i compartir coneixement.

Tres anys després de la presentació d’aquest document i arribant a la seva caducitat, cap de les tres entitats tenen constància de què ha suposat. Calopa i Gual directament desconeixen el text final, les accions derivades i la possible reconversió en una nova proposta. Carballo, per la seva banda, assegura que el text va estar mal dissenyat i contenia solucions inadequades, el que explicaria el tancament de més de 100 botigues durant el període de tres anys que comprenia el PEC.

Durant aquest temps, a més, les dinàmiques del comerç han evolucionat amb un augment de les vendes en línia, l’increment de la superfície comercial de grans marques a l’entorn de Sant Cugat i l’aplicació de l’àrea verda, entre d’altres. Carballo demana, per tant, que davant el disseny d’un futur PEC es tinguin en compte aquests factors. També ho veu així Calopa, qui, alhora, demana més ajuts al petit comerç –amb un esment especial al tribut metropolitana per la tarifa plana de transport– i l’intent d’atreure turisme que permeti mantenir o augmentar el consum al centre. Ara, però, denuncia la presidenta de Centre-Vila les grans superfícies de les afores tenen més avantatges que els comerciants del centre.

Gual comparteix gran part de l’anàlisi però li posa una mirada de barri. D’una banda, diu que cal seguir potenciant l’arribada de gent al barri del Monestir amb pols d’atracció com l’amfiteatre guanyador dels pressupostos participatius i encara no implementat per les queixes dels veïns. Diu, però, que la vianantització no és una bona opció per al comerç i per això l’entitat l’ha portada a un contenciós administratiu amb arguments com la competència deslleial –al mercat de Torreblanca hi ha aparcament just al davant mentre se’l nega a l’avinguda Cerdanyola– i atemptar contra el patrimoni del barri.

D’altra, critica que l’Ajuntament s’ha gastat uns tres milions d’euros en un mercat a Volpelleres que encara no ha obert, el que tem que ha estat per la manca de persones interessades a tenir una parada. Considera que aquest esforç econòmic s’hagués pogut centrar en reforçar l’equip de comerç de l’Ajuntament per “escoltar tots els comerços”. Aquesta mirada és compartida per Calopa, que demana que totes les entitats de comerciants tinguin el mateix tracte per part de l’Ajuntament tot dient que tothom sap a qui es beneficia.

El pastís de subvencions de l’àrea de comerç durant aquest mandat –segons les memòries de subvencions atorgades fetes públiques per l’Ajuntament– han suposat 100.000 euros per a Sant Cugat Comerç, 235.000 per a l’Associació de Comerciants del Mercat de Torreblanca –en el concepte de transferència del 99% de les taxes– i 390.000 per a Sant Cugat Actiu –de caràcter públic–. Cap de les altres entitats privades han rebut ni un euro públic en forma de subvenció. Segons fonts institucionals, l'entitat dels comerciants mai ha rebut més de 50.000 euros anuals tot i que les xifres de les memòries donen lloc a l'equívoc perquè apareixen referències a la Fundació Sant Cugat Comerç que corresponen a la Fundació Sant Cugat Actiu i no a l'associació de comerciants.*

El cercle viciós del model de ciutat

El comerç es troba al mig del cercle del model de ciutat. D’una banda, és un element més d’aquest model però, tem Gual, cada cop s’avança més cap a una ciutat dormitori –almenys fora del nucli històric– i això dificulta la supervivència del comerç. D’altra, el model de ciutat vigent ha generat una pressió immobiliària encara major que a municipis metropolitans propers i això provoca que els comerços se les hagin de veure amb uns preus a l’alça dels locals. El que a priori és un element més del model de ciutat, es veu expulsat per una doble pressió i substituït en els carrers més cars per franquícies i cadenes que es poden permetre tenir alguns mesos de pèrdues en una de les seves botigues.

Per a Gual el que cal pensar és quin és el Sant Cugat que es vol defensar de cara al futur i prendre mesures comercials que ho permetin. Ara per ara, diu, la competència de Barcelona és molt forta i si la ciutat segueix perdent teixit social i sentiment de poble els seus habitants no tindran cap problema a desplaçar-se a altres municipis. Per això calen millores que permetin vida –i consum– als carrers. Això pot generar un augment dels preus dels locals però això, diu, no ha de suposar un inconvenient mentre el comerç segueixi tenint clientela amb la qual subsistir i adaptar-se a les circumstàncies.

Calopa reconeix que davant la pressió immobiliària l’Ajuntament ha fet moltes propostes però, assegura, no n’ha aplicat gairebé cap. És per això que la seva principal reivindicació des de Centre-Vila és aprofundir en l’ajut i les bonificacions d’impostos al petit comerç i al comerç de proximitat. Davant la moció per cercar ajuts al comerç per la implementació de la tarifa metropolitana, diu no tenir cap contacte institucional al respecte.

Sant Cugat Comerç, per la seva banda, ha elaborat un formulari que hauran de respondre els partits per recollir les propostes comercials que fa cada formació política de cara a les municipals. Més enllà de la reivindicació d’un centre comercial a cel obert i la revisió del funcionament de l’àrea verda, també demanen accions per rebaixar el preu del lloguer –amb un preu de referència que permeti bonificar aquells propietaris que el compleixin–, per explicar la funció social del comerç de proximitat al jovent i generar sinergies entre els seus associats per tenir una venda en línia i entrega a domicili compartides.

*APUNT: Les xifres de subvencions publicades en aquesta notícia estan recollides a les memòries anuals fetes públiques per l'Ajuntament. Davant l'advertència d'un possible error per part Sant Cugat Comerç davant la publicació d'aquesta informació, elCugatenc ha contactat amb el govern, que només ha esclarit que mai s'ha superat la xifra de 50.000 euros anuals en favor d'aquesta entitat, el que la deixaria amb un màxim de 200.000 euros durant els quatre anys de mandat. D'aquesta manera, en la primera versió de l'article s'indicava una xifra superior a 300.000 euros a favor de Sant Cugat Comerç que, en realitat (tal com s'indica ara), estaria partida amb la Fundació Sant Cugat Actiu, que en algunes partides dona lloc a l'equívoc perquè figura com a Fundació Sant Cugat Comerç. Fonts institucionals revisen quina ha estat la quantitat rebuda per l'associació de comerciants ja que a la memòria només apareixen les partides referides als anys 2016 i 2017.

Notícies relacionades