L'exercici del 2015 és el darrer capitanejat íntegrament per Carles Brugarolas. Foto: Jordi Pascual

El pressupost municipal del 2015 preveia ingressar en concepte d'Impost sobre Béns Immobles (IBI) 46 milions i mig d'euros. Si bé, durant l'exercici es va modificar la previsió a l'alça, fins arribar als 48,8 milions, perquè el govern creia que augmentaria l'ingrés. En acabar l'any, la previsió va fallar perquè els drets reconeguts a cobrar superaven els 50 milions. Si bé, a data del 31 de desembre encara faltava ingressar 2,5 milions. És una de les xifres que es pot veure al Compte General, que està en exposició pública des del 18 de juliol i durant un període de 30 dies. Un extens document de més de 2.800 pàgines on s'inclou la liquidació del pressupost del 2015 que ja es va fer pública al febrer així com un repàs detallat a les despeses i als ingressos de l'Ajuntament i dels organismes autònoms dependents.

Prenent com a base el padró i “altres”, el Compte General fixa que la recaptació d'IBI durant el 2015 havia de ser, tal com s'indicava a la liquidació del pressupost, de 50 milions. Si bé, l'impagament és evident en la recaptació perquè només se'n van recollir un 89,35% del total. No es troba un percentatge de recaptació tan baix des del 2004 quan, esperant-se una recaptació de 20,5 milions, només es va recollir un 81,9% del total.

El document ho justifica amb la crisi econòmica: “Pel que fa al ‘padró + altes’ de l’IBI no en resulten els percentatges més alts de tots els darrers anys de la recaptació municipal, però són del tot correctes els seus percentatges i tenint en compte la crisi actual, tot i que segueix un lleu descens percentual de la recaptació de la principal figura tributària com és l’IBI”. Malgrat això, es feliciten de l'augment de l'import total a recaptar, 50 milions, 5 més que al 2014. Un augment que també es dóna en les plusvàlues que van passar de 16,8 milions al 2014 als 24,3 al 2015.

Amb aquest augment, el Ple va aprovar, a proposta inicial de Ciutadans, una rebaixa de l’IBI i de les plusvàlues basada en la reducció d’un 18% de la base liquidable, el que es tradueix en un 18% a les plusvàlues i al voltant d’un 2% en l’IBI. La reducció, lligada a l’any de la darrera revisió cadastral ja que s’entén com una compensació a la sobrequalificació dels temps de la bombolla immobiliària, es va aprovar definitivament a l’octubre perquè s’apliqués ja aquest any. Tot i la rebaixa, que implicaria, segons el govern, deixar d’ingressar 173.000€ només en matèria d’IBI, en la presentació del pressupost del 2016 el llavors tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugarolas, va dir que enguany s’espera ingressar 1,5 milions d’aquest impost més que l’any passat.

Més enllà dels canvis a futur, el Compte General també recull els diners pendents de cobrar per part del consistori on s’inclou l’IBI, altres impostos importants com l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) o l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), taxes i altres ingressos. Fins al 2014, ja que al compte apareix apareix el deute pendent de l’any anterior –el del 2015 se sabrà en la liquidació del pressupost i el Compte General del 2016–, a l’Ajuntament li falta ingressar 26,5 milions. Els deutes pendents de cobrament es remunten fins al 2001.

A més, el consistori cada any revisa les quantitats pendents de cobrar per comprovar si és impossible o molt poc probable que s’ingressen perquè les persones que les deuen han faltat o tenen molts deutes o, en el cas de les empreses, han desaparegut. Tal com va explicar aquest diari, la Junta de Govern va aprovar “perdonar” 700.000€ a dues empreses seguint aquests criteris. Al Compte General s’observa que els anomenats “drets anul·lats” que l’Ajuntament ha decidit deixar d’ingressar ascendeixen al 2015 a 1,7 milions, la majoria dels quals, 1,4, corresponen a deutes del 2014.

El no ingrés de les quotes urbanístiques de Can Borrull i Bell Indret i altres previsions fallides

Tot i que l’IBI sempre és la principal fonts d’ingressos, el pressupost del 2015 també va fallar fent previsions d’actuacions que el govern finalment no va desenvolupar dins d’aquest any. És el cas de la urbanització de Bell Indret i de Can Borrull que haguessin aportat 700.000€ i 711.000€ respectivament en quotes urbanístiques pagades pels veïns. En total 1,4 milions que l’Ajuntament va deixar d’ingressar perquè la finalització de la urbanització de Bell Indret no es va tancar fins enguany amb la renegociació del cost per reduir el preu de les quotes i l’adjudicació de l’obra i la de Can Borrull segons els polítics avança amb la determinació, per exemple, de la mida del mur verd però encara amb un bloqueig com a tema reincident al Consell de Barri de Les Planes on fins i tot s’ha plantejat utilitzar part dels diners de lliure disposició del districte per reduir les quotes als veïns.

També hi havia partides previstes dependents d’altres institucions que no van arribar com l’aportació de 500.000€ de la Generalitat a través del Fons Català de Cooperació Local o els 507.000€ previstos del Programa d’Atenció Bàsica dels quals només van arribar 114.000€. També la Diputació va fallar en les previsions amb, per exemple, ja que va aportar 263.000€ per a Plans d’Ocupació quan, després d’una modificació de pressupost, se n’esperaven 679.000€. Quelcom semblant passa amb subvencions de la mateixa institució pel que fa a territori amb 341.000€ deixats d’ingressar.

Tot i que menys quantioses, les previsions també han fallat aportant benefici al consistori. Seria el cas, per exemple, dels 65.000€ rebuts de la Diputació per al Museu, quan només se n’havien previst 17.000 o els 121.000€ del Pla de Concentració Xarxa Governs Locals 2012-2015 de la mateixa institució que inicialment ni s’havien previst i, després d’una modificació pressupostària, s’havien plantejat 8.000€. Entre altres ingressos imprevistos hi ha els 682.000€ provinents dels aparcaments municipals, gairebé el doble del pressupostat.

Despeses que apareixen de sobte

Pel que fa a l'altra banda del pressupost, hi ha despeses que a final del 2015 s'havien realitzat i ni tan sols estaven previstes inicialment, sempre segons el Compte General. És el cas de la inversió de 227.000€ per a la reparació del clavegueram del torrent dels Buscarons i la riera Saladrigues, acció nascuda de la reivindicació veïnal. El cas més significatiu, també per la força mediàtica que li ha donat el govern, és la rehabilitació de Can Quitèria per ubicar-hi el Centre Grau-Garriga. Amb la decisió, es va haver de modificar el pressupost per afegir-hi una partida de 275.000€ i una altra de 629.000€. En tots dos casos les partides figuren com a compromeses i encara no abonades a final d'any.

Hi ha altres partides que van créixer durant l'any com la inversió de reposició de la via pública prevista inicialment en un milió, la meitat del que es va gastar definitivament. També és el cas de la pavimentació del camí de Terrassa, inicialment pressupostada en 1,19 milions i que va arribar a 1,2. També és el cas del pavelló de La Guinardera, gran projecte de mandat del govern, que té com a xifra compromesa no abonada a finals del 2015 792.000€, més del doble de la primera xifra pressupostada.

Tot i aquestes xifres, la majoria de despeses tendeixen a la baixa un cop s'abonen perquè es pressuposten amb una quantitat i, en fer-se un concurs públic per a la majoria d'elles, les ofertes rebaixen el cost. Un cas significatiu és, per la seva quantitat, la concessió del servei de recollida d'escombraires. Inicialment pressupostat en 3,7 milions, l'Ajuntament només en va haver d'abonar 2,5. Ara bé, també hi ha partides que han tendit a l'alça com una de les previstes per a les retribucions dels Plans d'Ocupació del Servei d'Ocupació Municipal. Inicialment 295.000€ que van esdevenir 798.000€.

En aquest sentit, l'Ajuntament també acumula deutes, un total de 7,6 milions que es remunten fins al 1995. Hi ha part del deute que va prescriure durant el 2015 i, a més, es van pagar alguns dels deutes acumulats. Són despeses que fan referència a tots els capítols del pressupost, des de despeses de personals a inversions.

A qui déu diners l'Ajuntament?

El consistori, com a forma de finançament puntual, també demana préstecs i crèdits a bancs i a la Diputació. De fet, en el darrer Ple es va aprovar l'inici d'un nou endeutament per tal de poder fer front als acords amb els propietaris del Turó de Can Mates. Evidentment, no és una mesura nova i durant l'exercici recollit en el Compte General del 2015 es va haver d'aixoplugar el deute d'alguns dels préstecs demanats anys enrere. Es va completar el pagament d'un préstec del 2003 del BBVA i un altre del 2004 del BSCH. Després d'això, el consistori devia a final d'any gairebé 56 milions, distribuïts variadament per entitats bancaries diverses, tal com mostra el gràfic.

Al desembre del 2011 es va aprovar per unanimitat una moció d'ICV-EUiA en què l'Ajuntament es comprometia a fomentar la banca ètica. Això implicava tenir un compte a una entitat bancària ètica, ja abans hi havia un a Triodos Bank. La qüestió no ha arribat als préstecs ja que des del 2012 Sant Cugat s'ha endeutat amb un préstec al Banc Santander; 2 a Catalunya Caixa (ara del BBVA), BBVA i Caixa Bank; 3 a el Banc Sabadell, i 4 a la Diputació. Només apareix Caixa Enginyers, que pot estar considerada banca ètica, amb una pòlissa.

El Compte General estarà en exposició pública fins el 7 d'agost. Es pot consultar al lloc web de l'Ajuntament i a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà. Ja ha estat dictaminat favorablement per la Comissió Especial de Comptes i durant el termini que acaba el primer diumenge d'agost es poden presentar al·legacions.