Isabel Fernández: “Hem de pagar la totalitat dels impostos tot i que només facturem un 40%”

Fotos: Jordi Pascual

La Floresteca és un bar que des dels seus inicis ha estat més que un lloc on prendre una birra o menjar un menú. En plena plaça del Poble –oficialment Miquel Ros– de la Floresta, és un punt de trobada que ha acollit els vermuts dels caps de setmana i molts actes de col·lectius del barri. La COVID-19 ho ha canviat tot. Després de mesos de tancament, els protocols han condicionat tota l’activitat i ara, amb el nou tancament, el servei a domicili al barri i la recollida en botiga són petites finestres que permeten sostenir precàriament un establiment que a poc a poc va consumint un crèdit l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). Isabel Fernández, propietària de la Floresteca, atén elCugatenc per explicar com viuen la pandèmia i, amb el seu testimoni, evidencia la situació de bona part de la restauració de la ciutat.

Com us ha afectat la COVID-19 a nivell econòmic?

– El primer tancament ens va afectar moltíssim, sobretot per la temporada. Sortíem de l’hivern, que sempre és difícil, i habitualment a la primavera tenim molta més activitat. Tancar d’un dia per l’altre va ser un cop molt dur. Vam haver de fer una reunió per veure què fèiem: tancar o demanar ajuda. Ens vam decidir per demanar un crèdit ICO, que ens va costar molt aconseguir. Això ens va donar tranquil·litat per tornar a obrir.

Tot i les restriccions, al juliol la resposta va ser molt positiva i vam poder treure tots els treballadors de l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). Però després la facturació ha baixat molt. Vam arribar a facturar un 70% del que solíem fer altres anys però aquest mes i el passat estem entre el 30 i el 40%. La situació és difícil tan si estem tancats com si obrim parcialment perquè hem de pagar la totalitat dels impostos tot i que només facturem un 40%.

Què us suposa el crèdit ICO?

– És un crèdit a un 2,5 amb un primer any de carència. S’ha de retornar en quatre anys i, per tant, són lletres importants, prop de 1.200 euros en el nostre cas. Tampoc volem mirar molt més enllà perquè és difícil preveure què passara però és evident que la realitat és molt complicada.

A més, no es fan les coses bé. O ens tanquen o no ens tanquen però les mitges tintes, si no hi ha normatives molt estrictes, no funcionen. El problema és que el nostre sector ha estat molt danyat perquè hem estat quatre mesos tancats. Molta gent haurà de tancar i els que aguantem ho fem consumint l’ICO.

Els mesos de tancament van suposar un gran cop però després va venir la reobertura amb els condicionants d’aforament, terrassa... Com ho vau viure?

– El tancament va ser dur també a nivell emocional. Tot i els protocols, la reobertura la vam emprendre amb moltes ganes. Hem sigut estrictes i ho hem portat molt bé. També la gent ha reaccionat molt bé. Per això no entenc les mesures que s’han pres ara. Ens tanquen però el metro va ple, hi ha cites de proves PCR amb 200 persones... Són bogeries que no entenc.

Però al bar no es pot portar mascareta perquè es menja i es beu. Aquesta és la por.

– Nosaltres també ho veiem difícil. I més ara, amb la temporada d’hivern, perquè a la gent no li ve de gust ser a la terrassa. Amb l’aforament limitat, a dins del local només podem tenir tres taules. D’acord, fem limitacions, però no podem seguir pagant el 100% d’impostos.

No heu aconseguit cap altre suport que el crèdit?

– No. Entenc que hi ha incertesa. L’Ajuntament, per exemple, no ens ha vingut a buscar. Som nosaltres els que hem hagut d’estar pendents del BOE cada dia. També hem tingut problemes en l’ampliació de la terrassa. En vam demanar, ens van dir que s’hi passarien per veure si era possible però ja no hem rebut més resposta. Així que hem ampliat la terrassa però sense tenir la resposta de l’Ajuntament, sense saber si ho estàvem fent bé o no. Teníem llicència de sis taules i en vam demanar el doble. Finalment n’hem posat vuit. Suposo que en el nostre cas és menys problemàtic perquè som a una plaça.

L’Ajuntament ha creat una campanya de suport al comerç, on hi pot participar la restauració, en forma de vals de descompte. Com ho veus?

– No me l’he pogut mirar amb detall encara però són mesures que estan bé. També entenc que per a l’administració no ha de ser fàcil gestionar-ho perquè sempre hi haurà gent que no estarà d’acord amb el que fas. Nosaltres hem de pensar en el dia a dia.

Despeses fixes que difícilment es poden cobrir tot i iniciatives com aquesta?

– Exacte. Es paguen molts impostos i, de fet, ja abans de la COVID-19 anàvem justos. Ara hem hagut d’engegar de nou l’ERTO. Som sis persones; quatre treballant i dues en ERTO.

Tot i el tancament, aguanteu l’activitat amb el servei a domicili i la recollida en botiga. Com funciona?

– De mica en mica. Hi ha hagut resposta i ha anat bé però, clar, ho hem d’assumir amb el personal disponible. El servei a domicili, per exemple, el faig jo mateixa. Agafo el cotxe i a voltar. I la Floresta no és gens fàcil. El primer dia em vaig perdre, em vaig desesperar i em vaig posar a plorar a dins del cotxe. Però tinc esperança que el servei a domicili funcioni perquè sembla que la situació serà llarga. Ens hem d’esforçar perquè hem de pagar els impostos, la quota d’autònom, el lloguer...

Heu pogut arribar a un acord amb la propietat?

– Durant els quatre mesos que vam estar tancats no volia fer-nos cap rebaixa. Al final vam aconseguir una rebaixa al 50% però des que vam poder obrir de nou tornem a pagar el 100%.

Heu perdut ser el punt de trobada del barri...

– Clar. Des del febrer no hem pogut fer cap vermut florestà i la gent en té moltes ganes. Però bé, confiem que tot se solucioni tard o d’hora.

Han nascut iniciatives com Restauració Sant Cugat. Creus que s’ha sabut unir forces?

– Sí, com a Floresteca hi formem part. Davant la manca de comunicació de l’Ajuntament i de presència policial que ens ajudi a saber si ho fem bé, la gent que porta la campanya s’està movent, ens facilita informació i resol dubtes.

Al centre la Policia Local patrulla i, si cal, parla amb els propietaris dels bars per veure que tot està en ordre.

– Doncs aquí encara no ens ho hem trobat i ens hauria ajudat perquè amb això podríem saber si ho fem bé ara amb el tancament i quan hem obert per saber si teníem les taules ben ubicades, per exemple.

Notícies relacionades