Fotos: Jordi Pascual

L’associació Àmbit B30 agrupa 54 organitzacions i 23 municipis dels dos Vallesos i del Baix Llobregat amb la voluntat de fer créixer el múscul industrial i innovador d’aquest eix, marcat per la carretera que li dóna nom a l’entitat. L’Ajuntament, Sant Cugat Empresarial i l’ETSAV en són els membres locals. El 26 d’abril aquesta organització va organitzar un col·loqui a ESADE Creapolis en què es va apostar, amb l’ajut de la Diputació, per treballar en la implementació de l’economia circular. El seu president i alcalde de Mollet, Josep Monràs, parla amb elCugatenc sobre el sentit, reptes i apostes d’aquest motor productiu de Catalunya.

– L’Àmbit B30 va començar a néixer en una declaració de 23 ajuntaments l’any 2011. Què ha canviat des de llavors?

– Aquella declaració formal era d’administracions locals. Ara no només hi ha aquestes administracions sinó que hi ha centres de recerca, grups empresarials, empreses, sindicats... Hem crescut en quant a nombre de persones que hi participem. L’altre aspecte, més rellevant, és el conjunt d’accions que he pogut desenvolupar en aquest curt espai de temps.

– I en quant al territori?

– Abans només se’n parlava esporàdicament i ara hi ha una associació que treballa, es fa present, té interlocució amb altres administracions i intenta catalitzar el conjunt de projectes que des dels diferents àmbits es desenvolupen a l’entorn de la B30. Abans tots els agents caminaven sols i ara saben que tenen una associació que busca punts de complicitat per reforçar el projecte.

– Ja al 2013, amb la constitució com a entitat, us vau marcar als estatuts l’objectiu de “posicionar aquest territori com una de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalunya, Espanya i el sud d’Europa”. Això s’està aconseguint?

– No s’està aconseguint perquè ja és així. És una evidència objectiva que tot allò que passa a l’entorn de la B30 té un impacte econòmic molt important no només a Catalunya. Ara pretenem mantenir i fer créixer aquest potencial. Hem de fer entendre a altres administracions que la inversió que es pugui produir a aquest entorn es pot multiplicar molt més ràpidament que a altres territoris de Catalunya o d’Espanya. Aquí hi ha energies de recerca, innovació i formació empresarials que no són a cap altre lloc.

La fortalesa és real i ens cal alimentar-la. Sempre poso l’exemple d’un múscul fort. Si l’exercites, si inverteixes, el múscul manté un to i pot tenir més fortalesa. Si no s’inverteix, el múscul es debilita. La B30 és un múscul molt important econòmicament i a nivell d’ocupació però l’hem d’exercitar, hem d’invertir-hi. Si ho fem, serà més fort en benefici de l’economia catalana i espanyola. En aquesta economia és essencial generar ocupació estable i de qualitat.

"Moltes vegades, per curta mirada i per equilibris polítics, es fan inversions a alguns territoris que no van en benefici de l’economia del país"

– Dius que cal fer entendre a altres administracions que això és així. Quines no estan fent prou?

– La primera és, lògicament, la Generalitat. Ha de ser conscient que té aquest múscul econòmic. Tot el que pugui invertir en aquest àmbit, es multiplicarà. És curiós perquè de vegades els governs no són suficientment conscients d’allò que tenen com un gran instrument d’activitat econòmica. Moltes vegades, per curta mirada i per equilibris polítics, es fan inversions a alguns territoris que no van en benefici de l’economia del país.

No discutiré les inversions que es puguin fer arreu del territori català o espanyol sinó que dic que aquí tenen un fantàstic instrument de creació econòmica. Com a Àmbit B30, hem de catalitzar totes les energies que hi ha al territori, posar-les al nivell que es correspon i buscar les complicitats que poden ser empresarials i sindicals, empresarials i de formació, empresarials i d’innovació... Després hem de cridar l’atenció pel que fa a les infraestructures. Tot el que s’inverteixi en infraestructures viàries i ferroviàries a l’entorn de la B30 anirà en la direcció d’enfortir el territori.

La resposta de l’administració molts cops és que no hi ha diners per fer-ho tot. Ja sabem que els diners són escassos però un euro invertit a la B30 respecte a un invertit a a qualsevol lloc es multiplica d’una manera més gran. Té un efecte diferent sobre les ciutats. Vam presentar al Ministeri i a la Conselleria de Territori les peticions i dificultats d’infraestructures.

– La mateixa crisi que ha afectat a les administracions per dir que no poden fer grans inversions també ha afectat a les empreses.

– Ara l’empresa japonesa Kao farà una inversió de 25 milions d’euros a una planta que té a la ciutat de Mollet. Per tant, les empreses es mouen. Ho fan amb prudència perquè han de tenir en compte el seu balanç i pressupost però ho fan. Si actuem en sentit comú, què buscarà una empresa que es vulgui instal·lar a un polígon de la B30? Buscarà preu, que el polígon tingui els serveis necessaris a nivell d’infraestructura tecnològica –per tant, xarxa de fibra òptica– i que la mobilitat de productes i treballadors sigui el més fàcil possible. En canvi, tenim uns quants polígons orfes de fibra.

Què pensa fer la Generalitat perquè això no sigui així? I què pensa fer la Generalitat i el Ministeri en quant a connectivitats de línies de rodalies i infraestructures per facilitar el desplaçament de mercaderies i treballadors? Si això ho tenim, l’empresa buscarà el millor emplaçament on ubicar-se i aquest és un fantàstic emplaçament.

"Per a algunes empreses el seu únic sentiment és el compte de balanços"

– Actualment a Sant Cugat vivim un procés de reindustrialització d’una planta ja que Delphi va deslocalitzar la producció. Aquest és un risc que tenim avui dia.

– Bé, per a algunes empreses el seu únic sentiment és el compte de balanços. No totes, no les vull ficar a totes al mateix calaix. Llavors busquen abaratir costos. Que Amazon determini la creació d’un centre logístic a Martorelles és una bona notícia però amb quin nivell de qualitat d’ocupació i de generació de dificultats de mobilitat per a la seva logística? Són elements que la Generalitat ha de tenir molt presents.

A Sant Cugat tenim l’excel·lència de la innovació tecnològica amb una empresa com HP. Volem un model productiu de manufactura tecnològicament avançada perquè busca perfils professionals molt més estables i infraestructures que costen molt més de deslocalitzar. Una nau és molt fàcil de deslocalitzar però, si apostem per aquest tipus de producció, el territori pot quedar més enfortit.

– Durant els darrers anys hem sentit parlar de projectes d’ampliació del lliure mercat com el CETA o el TTIP. Com afectaria tot això a l’àmbit de la B30?

– Els moviment liberals econòmics que diuen que tot s’hi val comencen a adonar-se que no és exactament així. Des de la part de protecció dels treballadors, amb els convenis laborals. La desregulació aporta desequilibris de l’àmbit social. Les darreres dades d’atur són bones però l’ocupació és molt inestable, temporal i amb salaris molt baixos. Estem en una situació en què la gent que treballa no pot arribar a final de mes i és pobra. Ens cal una regulació a nivell de convenis laborals que equilibri més la situació.

El motor de l’economia és el consum. El consum no es produeix si la gent no té diners. És una roda viciosa. Si algunes empreses només creen grans beneficis a nivell d’accionariat, fem una societat que no és equilibrada. Quan, amb tota la legitimitat del món, el màxim responsable d’Inditex cobra 600 milions d’euros per les seves accions i els salaris segueixen baixant, algú ha de pensar quin model de societat volem tenir. Ha d’haver aspectes de regulació. L’assumpte d’Anglaterra i Estats Units sacsejarà la Unió Europea. Són elements que s’han de tenir presents però no des de la B30, que som molt menuts des de l’àmbit que parlem.

– Per trencar la lògica que expliques, durant els darrers anys ha pres força el concepte d’economia social. Quin encaix té a la B30?

– No sóc persona de dogmatismes, és a dir, no tot és d’una manera. S’ha de tenir una mixtura de projectes empresarials. També tenim un centre d’excel·lència en recerca i innovació com l’Autònoma de Barcelona (UAB). Si hi ha un centre com aquest, podem buscar un punt de trobada entre les empreses que necessiten la recerca i la universitat? La resposta és sí i ja es fa. La B30 facilita la connectivitat des dels dos àmbits. No sé si després es materialitzarà en una cooperativa, una SL o una SA. L’objectiu no és tant el model d’empresa, sinó la capacitat d’estabilitat i el creixement en els seus productes.

Benvingudes siguin les empreses amb formulació cooperativa, perquè tenen una interrelació molt més estreta entre els seus propis treballadors. Jo mateix ara estic en excedència d’una empresa cooperativa d’ensenyament. Però no hi ha fórmules màgiques. Hem de tenir clar quin tipus de producció i producte volem i com fomentar estabilitat i ocupació de cara al futur.

– Això significa que les universitats han de tenir més en compte el teixit productiu del territori?

– És una opinió molt personal però crec que les universitats han estat massa blindades pensant que una part del sector empresarial xuclaria de les energies de la ciència i la innovació dels professionals que hi ha. Però és tot el contrari. Aquest també és un missatge cap al sector empresarial, que ha de fer un retorn social amb la col·laboració que faci amb les universitats. S’ha de buscar el punt intermedi en què ambdues bandes es beneficiïn d’una cosa de rang superior. Han d’aixecar el cap per veure que la col·laboració els beneficia als dos i a la societat en genèric i els treballadors.

– Sempre hi ha veus crítiques amb els convenis que diuen que es posa la universitat al servei de l’empresa?

– I on és el problema? No és dolent. La universitat forma per incorporar-nos a l’empresa en sentit genèric. Llavors, fan esforços perquè l’empresa es vegi beneficiada? Es tracta de veure quin és l’acord entre les dues parts.

– Al novembre passat vau fer una trobada a Sant Cugat en què vau demanar digitalitzar la xarxa tecnològica especialment als polígons. Això és la implantació de fibra òptica?

– Sí, perquè les companyies despleguen la xarxa només si surten clients. Hem de ser facilitadors des de l’administració perquè el que avui és un solar demà pot ser una empresa. L’administració s’ha d’asseure amb les telefòniques per explicar que ens interessen uns polígons amb xarxa. És un treball que fem amb grans dificultats per la resistència de les grans companyies.

– En la trobada del 26 d’abril vau parlar d’economia circular. Què és?

– És un projecte que desenvoluparem amb un acord amb la Diputació de Barcelona. Crec que la seva presidenta i a la vegada alcaldessa de Sant Cugat és una persona que és creu l’àmbit de la B30. No només es creu el projecte sinó que hi treballa. Desplegarem un estudi de possibilitats d’economia circular.

Aquest tipus d’economia busca que tot el moviment empresarial i de producte es pugui realimentar. Des de la perspectiva dels residus, per exemple, modificant sistemes de producció o el propi producte, ets capaç de generar menys residus i que el que quedi retorni al procés productiu. A més, en el retorn al sistema productiu generes espais de creació d’ocupació. És un model que ja s’implanta. A nivell espanyol només hi ha una experiència a Bilbao i la segona és B30.

Hem d’identificar els espais i tipus d’empresa per poder desenvolupar el projecte amb èxit. De fet, hem detectat que es genera una circumstància curiosa: moltes empreses subcontracten part de la seva producció a altres empreses a molts quilòmetres de distància quan a 200 metres n’hi ha una que els hi podria fer el mateix producte. Podem abaixar costos, tenim profit d’interlocució directa, es generen menys envasos i menys mobilitat.

"Quan fa uns anys algú pensava que es podien seguir fabricant les mateixes bosses de plàstic, s’equivocava"

– Un dels objectius que us marqueu és avançar cap al creixement sostenible. Però sembla un oxímoron, si les empreses volen créixer i expandir mercat, com s’aconsegueix ser sostenible?

– Moltes empreses ja prenen mesures amb pràctiques i certificats de sostenibilitat. Hem de crear aquesta visió i promoure que les empreses coneguin que el futur és aquest sí o sí. Quan fa uns anys algú pensava que es podien seguir fabricant les mateixes bosses de plàstic, s’equivocava. Ara començarem a reduir la producció de bosses de plàstic per la regulació que hi ha. L’empresa que ha esperat a l’últim moment pot quedar exclosa del mercat. En canvi, hi ha altres que han fabricat amb nous productes i estan millor posicionades.

Si cada cop pugen més els impostos de residus, l’empresa que ha fet una anàlisi de reducció de residus, se’n beneficia al seu propi balanç. En el futur s’ha d’aprofundir en l’economia circular, especialment pel que fa referència a la sostenibilitat i residus. Aquells que comencin a fer-ho, es posicionaran millor al mercat global. Farem tot el possible per sensibilitzar i acompanyar-los.

– La integració arriba a trencar amb la lògica de competitivitat entre empreses que ha sigut la base del capitalisme durant els darrers temps. Caminem cap a un canvi de sistema?

– No, hi ha una exigència social. Preu per preu, si tens dos productes, valores un més que un altre perquè porta una certificació i té un valor afegit. La societat comença a ser-ne conscient. Un exemple és que fa uns quants anys hi havia quatre descerebrats que es compraven un cotxe elèctric i ara les grans companyies fan cotxes d’alta gamma elèctrics o híbrids. Fem un canvi de paradigma. Quan en un temps a Espanya hi hagi una regulació per la qual es penalitzi la circulació per les ciutats d’un tipus de vehicles, es produirà un nou canvi.

– Fem un repàs a alguns projectes i infraestructures de la zona perquè diguis què representen per a l’àmbit de la B30. Comencem amb el Centre Direccional de Cerdanyola, amb el Pla Director Urbanístic anul·lat per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i amb moviments ecologistes preocupats pels abocadors que hi ha a la zona.

– Des de l’Àmbit B30 no entraré a analitzar el detall dels projectes de planejament urbanístic perquè tenim un respecte absolut a les decisions municipals que es prenen en quant a urbanisme perquè hi ha interessos legítims i creuats.

El desenvolupament urbanístic ha de tenir equilibris de creació d’habitatge, activitat econòmica i serveis i manteniments de preservació de l’espai. També s’ha de tenir en compte que quan es crea aquest espai de contingut ciutadà, es genera mobilitat que s’ha de tenir contemplada. És l’exemple d’Amazon d’abans. Està molt bé que el vicepresident de la Generalitat vingui a celebrar-ne la instal·lació a Martorelles però l’administració n’ha previst la mobilitat? Ha previst les inversions que calen? O ja es veurà i ens trobarem amb problemes de mobilitat com els que tenim ara a la C17 amb el centre logístic de Mango?

Hi ha prou experiències per dir que ja n’hi ha prou. Quan els governs plantegin un projecte d’urbanització han de tenir perfectament contemplats tots els ets i uts que la norma i la llicència generarà. Algunes coses són de sentit comú. Si s’hagués tingut en compte la mobilitat de milers de vehicles que surten cada dia des de Lliçà de Munt pel centre de Mango, la connectivitat entre la C17 i la B30 ja estaria realitzada.

"Sé les dificultats que alguns ajuntament plantegen sobre el CIT però el dogmatisme fa que els projectes de futur acabin tenint aturades importants"

– També hi ha el Catalonia Innovation Triangle (CIT), que ajunta Rubí, Cerdanyola i Sant Cugat com a pol d’atracció d’inversions per a la innovació.

– Els que tenim les responsabilitats de gestionar les ciutats hem de resoldre problemes d’immediatesa però tenim l’obligació d’aixecar el cap per analitzar projectes com aquest dels tres municipis, impulsat especialment des de Sant Cugat. S’ha de treballar perquè el projecte de futur surti bé. Sé les dificultats que alguns ajuntament plantegen sobre aquest projecte però el dogmatisme fa que els projectes de futur acabin tenint aturades importants. Ens posem a disposició d’aquests ajuntaments per si des de la B30 podem ajudar a impulsar el que crec que és un projecte interessant. Sant Cugat sí té la mirada de futur i espero que els problemes que té per part dels altres ajuntaments es puguin resoldre.

– Hi ha les obres paralitzades de l’enllaç entre l’A7 i l’A2.

– Ho tenim contemplat en un projecte que vam desenvolupar fa uns dos anys i que vam enviar a la Generalitat i el Ministeri. Allà estan desglossades punt per punt cadascuna de les infraestructures que creiem que el territori necessita. També inclou la inversió i els efectes positius que tindrien fer aquestes actuacions.

Quan se’ns diu que no hi ha diners, com a mínim l’han de planificar. No sigui cosa que quan hi hagi diners, no tinguem el projecte i estiguem dos anys més aturats. Si podem tenir un projecte de connectivitat redactat i valorat amb la possibilitat de fer-lo per fases. Hem de dissenyar el camí.

També hi ha actuacions que no són tant costoses. Generar un baixador que faci de connexió entre línies ferroviàries pot costar 20 milions, com a xifra aleatòria. Això és molt poc si es té en compte que és una infraestructura ferroviària. Però, a més, tot això genera un flux que facilita les rodalies.

Ningú veu a l’entorn de la connectivitat Sabadell-Autònoma que allò és un col·lapse permanent? Hi ha possibilitats de connectivitat dels laterals amb el tronc central que costarien relativament poc i alleugeririen el problema. També hi havia prevista la ronda Vallès dissenyada per descongestionar la B30. Per què es vol aturar l’estudi informatiu i d’impacte ambiental? Ja sé que encara no la farem però no aturem el procés perquè després haurem de repetir la feina. Què buscarem consens territorial cada quatre anys i mentre estem afectats com a ciutadans?

– Què ens falta en quant a infraestructures ferroviàries?

– Una part important de la reivindicació se la menja el corredor mediterrani, que és important i el defensem. Però no ens oblidem de les rodalies perquè l’utilitzem milions de ciutadans per anar a treballar, estudiar o passejar. Està clar que un desdoblament de la R3 té uns costos molt importants però hi ha petites actuacions que podrien facilitar la millora. El Departament de Territori n’és conscient perquè és hereu de molts estudis. Canviar una línia de tren és molt complex i implica complicitats amb el Ministeri de Foment. A la web de la B30 tenim un estudi d’infraestructures, també ferroviàries, que millorarien la connectivitat. Algunes són de poc impacte econòmic.

Alguns només pensen en Barcelona. L’autèntic 22@ no és Barcelona, és la B30. Per exemple ara hi ha la possibilitat d’instal·lar l’Agència Europea del Medicament a la Torre Agbar. Per què no el Parc Alba? Està al costat del Sincrotró, de la universitat, amb tots els serveis necessaris... De vegades tenim una visió massa centralista. Si no fem funcionar la màquina de la B30, els vagons no se si tiraran. La Catalunya de futur va més enllà dels serveis i el turisme, que són importants.

– Acabem parlant de la teva figura com a president de l’Àmbit B30. Vens del món de la docència, concretament dels departaments d’esports i psicologia d’un centre. Ara això que fas és promoció econòmica. Com és aquest canvi?

– Sóc llicenciat en psicologia i he fet cursos relacionats amb el món de l’empresa i l’esport, que és el meu ADN. A Mollet fem activitats per esdevenir Ciutat Europea de l’Esport, que Sant Cugat també treballa. Vinc del món de l’educació on he treballat molts anys i com a cooperativista, ara en excedència.

Més enllà dels aspectes tècnics, s’ha de tenir clara la ruta, quin és el projecte. Tinc prou gent al meu costat amb un valor i fortaleses específiques. El meu vicepresident, per exemple, és el vicerrector de l’àmbit d’innovació de la UAB. No cal que n’aprengui, només li he de preguntar. He d’intentar buscar les psicologies compartides i portar-les per aconseguir un objectiu comú. Com a president de la B30 he de fer de catalitzador de les inquietuds i iniciatives. És el paper que l’assemblea, que m’ha renovat la confiança per unanimitat, m’ha demanat que jugui.