Laura Garcia: “Un 10% dels restaurants ha tancat i no tornarà a obrir”

Fotos: Jordi Pascual

Propietària d’un establiment d’oci nocturn i d’un restaurant, Laura García ha esdevingut la presidenta de l’associació Sant Cugat Restauració i Oci Nocturn, una entitat acabada de néixer formada per restauradors de tota la ciutat. De moment s’han coordinat a través de xats per transmetre informacions sobre les restriccions de la pandèmia, han assessorat els establiments, han informat de les línies de finançament per al sector i han potenciat formes de reactivació com l’ampliació de terrasses, potenciar les xarxes socials, establir col·laboracions i començar a preparar una plataforma de delivery.

Són els impulsors de la campanya L’hostaleria de Sant Cugat segueix oberta per fomentar el consum als establiments adaptant-se a les limitacions de la COVID-19 que llueixen diversos locals de la ciutat. Tenir una forma jurídica suposa passar a ser un interlocutor vàlid per a l’Ajuntament i per a altres administracions i, per tant, poder actuar com a lobby. Garcia atén elCugatenc després d’assumir el càrrec.

Què us aporta esdevenir associació?

– Portem treballant des del març. En un inici ens vam ajuntar unes 150 persones de l’àmbit de la restauració i de l’oci nocturn que representàvem uns 170 locals. Ens coordinàvem amb un grup de Whatsapp per donar a conèixer la normativa vigent en cada moment i ajudar-nos mútuament. Vam fer reunions i propostes amb l’Ajuntament però, per fer-ho bé, havíem de tenir una veu jurídica pròpia. Com que teníem la força suficient, ho hem fet. Independentment de la COVID-19, també pensem que hi ha altres aspectes a millorar. Hem d’aprofitar que per primera vegada la restauració s’ha unit per engegar projectes comuns i a futur.

Quina relació teniu amb el Gremi?

– Hi hem col·laborat en tot moment però, com que nosaltres no volem cobrar quotes a ningú, no volíem veure’ns limitats. Treballarem amb tothom: amb el gremi intercomarcal, el de Barcelona... i també amb Sant Cugat Comerç, Sant Cugat Empresarial...

Molts establiments ja formen part d’aquests espais.

– Sí, però no teníem un equip de treball específic sobre restauració i oci nocturn.

Per què fins ara la restauració no ha estat capaç d’unir-se?

– Ara hi ha la necessitat de front comú, el que no vol dir que no tinguem discrepàncies. Tenim clar que avançarem com a bloc comú. Abans molta gent tendia a veure la resta de restauradors com la seva competència.

Quan acabi la COVID-19 potser es torni a pensar en termes de competència i no d’unió.

– No crec perquè s’han generat vincles i s’ha fet feina que ens ajuda a tots. Hi ha molts més projectes a treballar: fires gastronòmiques conjuntes, per exemple. Això serà possible si tenim una veu conjunta continuada. Per ara no hem cobrat cap quota ni ho farem durant el 2021. Si al 2022 hem de pagar quota per alguna necessitat puntual, haurem de decidir-ho assembleàriament. Per ara la nostra prioritat és afrontar la pandèmia.

Quines propostes heu fet a l’Ajuntament?

– Vam presentar un document amb sis blocs a treballar, des d’ajuts directes al suport autonòmic. Des de llavors hem pogut treballar tres dels blocs. Entenem que algunes de les peticions són complexes. Durant el mes de desembre i el que portem de gener s’ha aturat tot una mica per les vacances de Nadal, una cosa comuna a totes les administracions. Hem de seguir treballant perquè ens escoltin.

L’hostaleria no rep ajudes de cap tipus. Ara mantenim l’activitat amb un tancament encobert perquè obrir quatre hores i mitja no és rendible per a ningú. Les restriccions van allargant-se però a nosaltres no ens donen res a canvi. L’hostaleria està desesperada perquè el tancament actual se suma al d’octubre i novembre, per al qual només hi ha hagut unes ajudes de la Generalitat a les quals molts restauradors no hi han pogut accedir. No s’ha fet encara cap ajut per les restriccions que mantenim des del 22 de desembre. Però nosaltres hem de seguir pagant impostos.

Molts establiments s’han endeutat.

– Els que ho han pogut fer. N’hi ha molts que ja estaven endeutats i no hi podien accedir. A més, les normes que va publicar el BOE per als crèdits ICO no s’han complert. El tipus d’interès no era de l’1,5% i, a més, s’havien d’avalar. També s’ha hagut de lluitar per ajornar el pagament del capital perquè sinó a partir de l’abril ja l’havíem de retornar. Per ara només paguem els interessos.

Correu el risc de no poder retornar els crèdits.

– Clar, si no ingresses, no pots pagar. I si no ingressem és perquè no ens deixen treballar. Hi ha massa hostalers a Espanya i no els pots ajudar? Doncs no els tanquis i sanciona els incompliments! Per a l’oci nocturn encara és més complicat perquè porta més temps tancat.

Quan us permetien obrir tot el dia però amb aforament limitat, era viable mantenir l’activitat?

– Amb l’horari complet i un aforament del 50%, es podia funcionar. En el moment que ens van treure els sopars ja va ser molt més difícil. Amb les restriccions actuals molts restaurants no obren perquè no els hi surt a compte. A més, les mesures poden arribar a ser contraproduents, perquè si només permets l’obertura per dinar durant dues hores i mitja, la gent s’acumula. Tenim la política horària més restrictiva de tota Espanya tot i que a nivell epidemiològic estem millor que algunes autonomies, i també pitjor que d’altres.

Per això hem de tenir representants que lluitin per nosaltres, per mediar, perquè ens escoltin... Fins ara no s’han pres mesures pensant amb el sector. Primer s’han anunciat i després s’ha parlat! S’hauria de fer a la inversa. Mentrestant esperem a veure què passarà amb les restriccions.

Heu quantificat l’impacte de les restriccions?

– Hem fet enquestes. A Sant Cugat un 40% dels restaurants que no tenen terrassa i, per tant, ho tenen molt més difícil. Un 10% dels restaurants han tancat i no tornaran a obrir.

L’Ajuntament ha dit que condonarà una part de la taxa de residus i de terrasses i també ha previst que es puguin reduir aquest 2021 en funció de l’afectació de la COVID-19. Què us sembla?

– L’administració és molt lenta. Les bonificacions es cobren després d’haver pagat. A més, han de passar pel control de la intervenció municipal. No és fàcil trobar la fórmula jurídica per fer viables aquestes bonificacions. Tot i això l’Ajuntament s’ha compromès a retornar prop de 600.000 entre taxes de terrasses, de residus, IAE i IBI però, de moment, no s’ha retornat res.

Per a vosaltres és millor el no-cobrament que el retorn.

– Ho vam intentar però ens van dir que no era possible. Tot el consistori hi és a sobre i una bona mostra és que estem pendents d’uns ajuts directes pel tancament d’octubre i novembre. Les vam pactar i ja estan redactades, pendents de la signatura de la intervenció.

Hem tingut una bona relació amb l’Ajuntament. Ens han escoltat i hem treballat conjuntament. Però necessitem més mesures. Creiem que tots els ajuntaments haurien de pressionar la Generalitat i l’Estat, demanar explicacions i exigir més mesures. El pla de rescat que ha anunciat el govern central és ridícul. No pot ser que els ajuntaments s’assabentin de les mesures a cop de decret.

L’Ajuntament també va activar un servei de mediació per condonar totalment o parcial el lloguer de locals comercials i de restauració. S’hi han pogut acollir molts restauradors?

– Pocs, només els propietaris que ho han volgut fer de bona voluntat. A partir de la clàusula rebus sic stantibus [que permet la modificació o resolució de contractes per la crisi de la COVID-19] s’ha pogut negociar més. Però no està ben redactada.

Diu que en cas de tancament et correspon un 50% del lloguer i, si et redueixen l’aforament, et correspon el 50% del lloguer de l’aforament que no pots fer servir. Però també contempla la reducció horària. Com s’aplica? Se sumen les dues reduccions? Si és així podríem tenir descomptes superiors al 50%, que és el que s’estipula per al tancament total. Més enllà del dubte legal, és surrealista que paguem més d’un 60% del lloguer si només podem treballar quatre hores i mitja al dia i amb l’aforament al 30%.

La restauració es podia acollir als vals de descompte preparats per l’Ajuntament. Al Ple del dilluns l’oposició va dir que dels 600.000 euros que s’havien reservat només se n’han executat 83.000. Ha tingut poc efecte?

– Quan van treure els vals, la restauració va tancar així que no els podíem fer servir. A més, només s’hi podien acollir empreses de menys de 10 treballadors. Això són microempreses. Moltes PIMEs no hi van poder accedir. L’Ajuntament s’ha compromès a corregir alguns dels errors de les bases per tornar a obrir la convocatòria perquè hi pugui accedir més gent.

De fet, tots els ajuts municipals en matèria econòmica del 2020 van ser per a empreses de menys de 10 treballadors. Molts restaurants tenen més treballadors. Totes les empreses d’oci nocturn també. No hem pogut accedir a cap dels ajuts de l’Ajuntament.

L’adaptació a domicili i/o de recollida a l’establiment té un impacte baix?

– Depèn del restaurant. Si es tenia implantat prèviament, és molt més viable. Per fer un take away i un delivery en condicions has de tenir la cuina preparada, amb un packaging decent, sabent quines coses de la carta pots oferir i quines no perquè arribin en condicions... A més, les empreses de delivery cobren entre un 25 i un 30% del tiquet de compra i quotes mensuals.

Com a associació treballem una plataforma pròpia, Sant Cugat a Casa, que tindrà el suport de l’Ajuntament, perquè es pagui la quota més baixa possible. Hem arribat a acords amb empreses de delivery i amb l’empresa que farà el marketplace a un preu molt més accessible i sense percentatges sobre la facturació. Ho vam iniciar pensant fer una guia de tota la restauració de la ciutat tant per take away com per delivery.

I més enllà de la COVID-19?

– Tenim algunes idees però tot el que fem a partir del 2022, quan passi aquest malson, serà de forma assembleària. En qualsevol cas, hi ha moltes coses a treballar: espais a la via pública, l’ordenança de contaminació acústica i lumínica, les fires... Hem de fomentar més vida al carrer.

Notícies relacionades