Marta Fàbregas: “Les dones som dobles emprenedores, a casa i al negoci”

Fotos: Jordi Pascual

Fa més d’un any que es va crear la Xarxa de Dones Emprenedores per fomentar la unió entre projectes incipients i que volen expandir-se. Des de llavors, les integrants del col·lectiu han fet diverses trobades en què reflexionen amb experts sobre el món empresarial i la mirada femenina dins del mercat. Ara, però, volen fer-se encara més visibles i, després de constituir el col·lectiu com a associació, han decidit fer una jornada oberta –la Xarxa en gran– per a no sòcies com un espai de cooperació entre projectes i persones interessades en la mirada femenina de l’emprenedoria.

Quan fa més d’un any vau començar l’aventura de la Xarxa de Dones Emprenedores us vau marcar l’objectiu d’“impulsar la cooperació i l’intercanvi entre treballadores autònomes que engeguen un negoci o el volen fer créixer”. Com s’ha traduït això durant aquest primer any?

– Això és una iniciativa que sorgeix de la Susana Garcia, la Inez del Prado i jo mateixa. Vam fer una primera reunió a l’abril. Érem unes 15 dones. Ara ja en som més de 100 que participem. La mitjana està entre 50 i 60 dones que ens reunim un cop al mes a la sala Amparito del Mercantic, que ens cedeix l’espai. A partir d’aquí, hem començat a fer altres activitats com els sopars premium que intenten generar networking. La darrera iniciativa és la de la Xarxa en gran.

S’ha aconseguit la unió de les emprenedores i dels projectes?

– Sí, ens ha sorprès l’èxit que ha tingut perquè va sorgir com una idea més bé tranquil·la de fer una xarxa per trobar-nos dones i ajudar-nos a impulsar els nostres negocis. De cop i volta va haver-hi moltes dones interessades en venir, participar i saber exactament què fem. Actualment som unes 30 sòcies, però perquè fins fa un mes vam estar gestant el projecte i ara ja som associació. Fins que no ens vam constituir no podíem tenir associades. Ara hem obert les inscripcions però de mitjana als actes venen més dones que sòcies.

Al voltant de l’emprenedoria s’han creat diversos discursos. Hi ha un que diu que això d’emprendre no és tan fàcil i que, de vegades, es vol vendre iniciar un projecte com triomf de la persona que l’impulsa quan això no sempre és així. Com ho veieu des de la Xarxa?

– La idea és justament ajudar-nos i facilitar aquest procés. Quan estàs sol és molt dur i difícil. Quan estàs a un entorn de gent que viu la mateixa situació que tu, és més fàcil. A la xarxa hi ha dones que estan en diferents fases del projecte. N’hi ha que són a una fase molt inicial i encara es plantegen deixar la seva feina actual per iniciar un projecte. També que ja l’emprenen però estan en una fase inicial. En canvi, n’hi ha dones que ja tenen el projecte més encarrilat i assentat. La idea és crear una xarxa perquè entre unes i altres ens puguem ajudar i visibilitzar. Ja han sortit moltes sinergies i encàrrecs. És el que ens interessa a totes.

L’emprenedoria també té la capacitat de trencar el model de mercat previ. Ajuntar-vos i poder fer projectes conjuntament trenca la lògica de la competitivitat entre empreses.

– Apostem per la cooperació i la col·laboració. En un primer moment ens va fer por que es poguessin generar competències i la gent es fes enrere però ens hem adonat que no, que a la Xarxa hi ha grups de dones que més o menys són del mateix sector i han generat sinergies entre elles. Això, que en un primer moment pot semblar una barrera, et potencia i et fa arribar més lluny perquè en el fons tens molta més força.

A Sant Cugat hi ha diversos projectes que volen impulsar la cooperació. L’Ajuntament té un concurs d’emprenedoria social, Cal Temerari té el Sincrocoop i l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental té al sud de la comarca el projecte de Cellers de Cooperativisme. A més, hi ha Sant Cugat Empresarial i les associacions de comerç que busquen agrupar empreses i comerços. Quina relació manteniu amb aquestes iniciatives?

– Estem molt contentes perquè l’Ajuntament ens va donar suport des del primer moment. A la primera reunió ja hi havia una representant que volia veure què fèiem. Al projecte de la Xarxa en gran és un dels patrocinadors. El teixit més proper al comerç tenim suport però amb intervencions més puntuals o dones que tenen comerç i són a la xarxa.

Sou una xarxa de dones. Hi ha una dificultat afegida en l’emprenedoria de les dones?

– Des de la direcció de la xarxa intentem parlar de sensibilitat femenina i sensibilitat masculina. És veritat que les dones potser ho tenim una mica més difícil però no ens agrada classificar com a dones i homes. Intentem buscar el nostre espai parlant de sensibilitats. Pot haver un home que tingui sensibilitat femenina i s’hi trobi molt a gust a la Xarxa. A moltes trobades també han vingut homes. Com s’havia d’acotar, vam decidir que seríem dones que estàvem en xarxa i a Sant Cugat, tot i que també participa gent de fora. Es tractava de posar un marc. Ens agrada dir que no reivindiquem res ni lluitem contra ningú sinó que volem tenir el nostre espai i ajudar-nos a impulsar els nostres negocis.

Què és sensibilitat femenina en l’àmbit de l’emprenedoria?

– Els homes i les dones som diferents i tenim maneres de funcionar diferenciades. Les dones potser tenim una sensibilitat i unes circumstàncies determinades. Això no vol dir que només ho puguin tenir les dones. Hi ha homes que es poden sentir molt còmodes en un entorn femení.

Això significa que fins el moment no era així i les direccions empresarials havien sigut un entorn masculinitzat?

– Exacte. En el meu cas particular sempre he sigut emprenedora i petita empresària i no m’he relacionat amb grans grups empresarials. Així i tot, no cal ser molt llest per veure que, quan et fiques en un grup empresarial, domina la figura masculina.

Les dones acostumeu a encarregar-vos de la maternitat, de la tasca reproductiva, de cures i domèstica. Esdevé una doble dedicació per a qui impulsa un projecte.

– Som dobles emprenedores, a casa i al negoci. Tal com està muntada la societat, la dona té aquesta doble tasca. És important donar-nos suport mutu perquè et fas més conscient del que costa. Vols tenir el teu projecte professional però alhora també vols tenir la teva família i fills i dedicar-los el temps que es mereixen.

Ara prepareu la Xarxa en gran per al 8 de juny. Què la diferencia de la resta de trobades que heu fet durant el darrer any?

– Fem trobades un cop al mes per a sòcies i dones que no ho són però paguen una entrada per assistir. Normalment hi ha una primera part en què es parla d’un tema d’interès general amb un perfil de formació; com fer un elevator pitch, com preparar contingut interessant per a la web... Després es genera un espai de networking.

La Xarxa en gran té una doble finalitat. D’una banda, donar-nos a conèixer a més gent. Fa un any que existim però volem visualitzar-nos més. D’altra, la formació i el networking. Per això farem el mateix format que en les trobades anteriors però fer-ho en gran format i obert a tothom, homes i dones de totes les edats. La gent podrà veure les dinàmiques que fem i els continguts que generem.

Com s’estructurarà la jornada?

– Farem una primera part en forma de taula rodona. Després hi haurà una conferència de la Gina Aran, que parlarà de neurolideratge i dels punts d’unió entre el lideratge masculí i femení. A continuació hi haurà un networking i acabarem amb un còctel.

És el vostre gran acte de l’any?

– Sí. És el primer en aquest format. És una aposta que hem fet i estem molt emocionades. Portem molts mesos treballant des de l’equip d’esdeveniments. Serà una bona aposta.

Ja que és el primer, us marqueu un mínim d’inscripcions?

– Ens hem marcat una assistència de 150 persones. Durant les primeres setmanes ja n’havíem aconseguit 110. Assolirem de sobra l’objectiu.

Totes les dones que participeu a la xarxa ho feu de manera voluntària. Teniu la vostra feina i això a banda.

– És un a més a més. Totes tenim el nostre projecte o empresa i això és de forma desinteressada en pro del benefici de totes. A la llarga ens agradaria que la Xarxa fos una empresa de serveis. Hi ha molts perfils professionals. Una persona que necessiti fer una web, a la Xarxa trobarà una dissenyadora, una fotògrafa, una programadora, una especialista en màrqueting...

Llavors, com sufragueu les despeses de fer els actes?

– Amb sponsors i patrocinis. Ens costa però a poc a poc hem trobat gent que hi participa tant en espècies, com Santaglòria i Enrique Tomàs que ens posen part del càtering, com empreses que posen diners com el Grup Catalònia, que també ens ajudarà amb els seus treballadors a donar les acreditacions i a dinamitzar la sala. Com és la primera vegada que fem la Xarxa en gran, ser valent i apostar costa. L’any que ve tindrem moltes més empreses, segur.

Notícies relacionades