El totxo compensa en un 37% la rebaixa de l’IBI del 2016

Damià Calvet, tinent d'alcalde d'Urbanisme, en un Ple. Foto i gràfics: Jordi Pascual

La liquidació del pressupost de l’any passat, que va passar pel darrer Ple municipal en forma de dació de compte i sense debat, ha estat marcada per una davallada dels ingressos del que representa la major via de recaptació del consistori, l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). Aquest canvi de tendència, que trenca l’evolució dels darrers anys, ve mercat per la reducció de la base liquidable en un 18%, afectant tant a l’IBI com a l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU). Aquesta mesura va ser proposada al juliol del 2015 per Ciutadans amb una moció tot i que el Ple no va aprovar acollir-se a la llei que permetia la reducció fins a l’octubre, de tal manera que l’efecte sobre la recaptació no s’ha fet palès fins a l’exercici ara liquidat.

En aquell moment el consistori també va aprovar un augment del tipus impositiu, el marge de maniobra que té l’administració local en la gestió de l’impost, per deixar-lo en un 0,53 (abans era del 0,43). Amb tot, la reducció va acabar sent d’una mitjana d’un 2,16% per a l’IBI i d’un 18% per a les plusvàlues (com es coneix popularment l’IIVTNU). En tots dos casos s’ha notat la baixada dels ingressos passant de 50 milions a 43,5 en IBI i de 24,3 a 19,3 en plusvàlues. Malgrat això, el percentatge de recaptació pel que fa als béns immobles ha augmentat recuperant-se del pic més baix que s’havia obtingut des del 2004.

Si bé, part de la forta davallada de l’IBI i les plusvàlues ha estat compensada pel totxo amb un increïble augment de més de quatre milions de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) respecte a l’any passat i 350.000 euros més pel que fa a llicències urbanístiques, 4,4 milions més en total. Aquesta xifra representa un 37,6% dels 11,7 milions que el consistori ha deixat d’ingressar per la reducció de la base liquidable que afecta a IBI i plusvàlues, sempre en comparació amb l’exercici anterior. De fet, l’ICIO ha tocat sostre quintuplicant la millor xifra del darrer quinquenni i les llicències urbanístiques s’han situat lleugerament per sobre dels nivells del 2010.

Els ingressos per activitat econòmica es mantenen estables

L’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) històricament havia representat per a tots els municipis una gran via d’ingressos. Tot i que al 2003 una llei estatal va anul·lar-ne el pagament per a empreses que tinguessin una xifra de negocis inferior a un milió d’euros, a Sant Cugat encara representa més d’un 3% dels ingressos municipals (l’IBI com a principal impost representa un 30,5%). De fet, malgrat la crisi econòmica, s’ha mantingut força estable representant entre 4 i 4,5 milions d’ingressos anuals per al consistori durant el darrer quinquenni.

Des de l’eliminació parcial de l’impost, aquesta ha estat una despesa habitual per a les empreses que les patronals no han acabat de veure amb bons ulls. La Cecot va demanar al 2007 l’eliminació, argumentant que a la majoria de municipis l’IAE representa menys del 2% dels ingressos. Posteriorment en va demanar ajuts i bonificacions per a les empreses afectades per la crisi. Enguany, per exemple, aquesta mateixa patronal ha demanat a l’Ajuntament de Terrassa la revisió dels coeficients que aplica en aquest impost.

Un pressupost que creix

Tot i el ball de xifres en els principals impostos, el còmput general de la liquidació del pressupost ha estat positiva amb un augment de prop de 20 milions d’ingressos respecte al 2015. La tendència a l’alça a final de cada exercici ha estat una dinàmica continuada durant els darrers anys exceptuant el pas entre el 2014 i el 2015 en què hi va haver una lleugera davallada. De cara a l’exercici present, la previsió del govern és moderada i planteja una davallada de 10 milions respecte al 2016.

També cal considerar que gairebé mig milió d’euros (470.000) dels ingressos de la liquidació del darrer exercici provenen de les quotes urbanístiques per obres a Bell Indret i per a la urbanització de la Colònia Oller. Si bé, ja fa anys que els pressupost recullen una previsió de 710.000 euros d’ingressos per les quotes urbanístiques corresponents a la urbanització de Can Borrull que sempre acabaven eliminant-se perquè no s’executava l’actuació. El 2017, amb el projecte ja fet i tal com va anunciar el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, pot ser l’any de l’inici d’obres en què aquesta previsió es farà efectiva pressupostàriament.

Com en tots els ajuntaments, les aportacions fetes per altres nivells de l’administració són també clau i representen un 16,65% del conjunt del pressupost. La major part de les partides són aportacions que corresponen automàticament tot i que també hi ha que van lligades a projectes. L’Estat, l’EMD de Valldoreix per la participació en les despeses dels serveis municipals i la Generalitat són, per aquest ordre, les principals aportadores. Durant aquest exercici, la Generalitat ha reduït el seu deute de 2,2 a milions a 0,9.

A qui deu diners l’Ajuntament?

L’exercici del 2016 ha servit per refinançar diversos préstecs que tenia el consistori amb entitats bancàries. Sobre el paper això provoca que hi hagi millonades referents a aquests préstecs tant a les despeses com als ingressos. El canvi es va produir en trobar diversos tipus d’interès molt més beneficiosos per als interessos municipals de tal manera que ara conviu un amb un tipus d’interès d’un 8 signat al 2005 i els nous que no arriben a l’1.

En total, però, el nou préstec és de prop de 15 milions d’euros i ha de servir per fer front a les sentències del Turó de Can Mates i Adif. Significa que ara el consistori té un deute de 69,5 milions mentre l’any passat se situava en 55,9. Malgrat els diversos compromisos polítics presos en els darrers anys per treballar amb la banca ètica, cap dels préstecs vigents és d’una d’aquestes entitats. Després del refinançament, el deute queda distribuït de la següent manera:

Se segueix sense complir la regla de la despesa ni l’estabilitat demanada pel Ministeri

Segons es recull a la pròpia liquidació, el pressupost del 2016 un cop tancat no compleix l’estabilitat pressupostària tal com queda recollida a la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. Això s’explica perquè es genera una necessitat de finançament de 7,02 milions d’euros en els primers set capítols de despeses, un 5,56% menys que els ingressos corrents municipals.

La casuística, reconeix el propi document, té com a explicació que la liquidació d’ingressos dels primers set capítols és superior als primers set capítols de despeses. Una qüestió purament tècnica que el govern ja contemplava i que obliga a l’Ajuntament a fer un Pla d’Equilibri Financer. El mateix passa amb l’anomenada regla de la despesa, que se supera en un 11,58%.

Un pressupost copartícip de Convergència i ERC-MES

En aquest any s’ha aplicat per primer cop la tarifació social als preus públics del Patronat Municipal d’Educació i s’han fet passos en el compliment dels acords pressupostaris entre Convergència i ERC-MES com ara els primers tràmits per acabar fent la biblioteca al Parc Ramon Barnils. Alhora, hi ha hagut inversió al pavelló de La Guinardera, a contractes diversos de manteniment o noves adquisicions, per a la millora del clavegueram a les rieres Saladrigues i Buscarons... Es tracta de despeses que van lligades a accions i que s’han anat anunciant durant l’any i, per això, no entrarem a analitzar.

Tot i així, el pressupost que ara s’ha liquidat és obra del govern i els republicans. Així ho va recordar Ferran Villaseñor, regidor d’ERC-MES, en el darrer Ple municipal mostrant-se orgullós de ser “copartícip” d’aquests números. Durant l’actual exercici hi ha un nou acord, trencat per la vesant d’estabilitat però vigent en els números al pressupost aprovat, que, a més, incorpora altres propostes que queden recollides en l’acord de govern entre PDECAT, Demòcrates i PSC.

Notícies relacionades