Elisenda Dalmau

#TrashtagValldoreix

Aquest article és ben diferent de la resta, proposa un repte i neix d'una anècdota. I és la següent: aquest matí, mentre passejava els gossos a primera hora per la zona de Can Badal, he girat per un dels camins que duen a la riera i posteriorment he seguit per un camp on hi vaig sovint, es tracta d'una zona on, si ens endinsem una mica més, trobem una estructura de casa abandonada.

Bé, al mig del bosc he començat a veure plàstics. Un, dos, tres, quatre, cinc... així que, com que portava una bossa pels gossos, indignada pel gènere humà, els he començat a recollir de manera innata.

L'àgora

Àgora, del grec ἀγορά significa mercat i fou la plaça pública de les polis, les ciutats estat gregues. N'era el centre cultural, comercial i polític. Les assemblees es realitzaven al recinte, molts de nosaltres recordarem una de les més famoses, l'àgora d'Atenes. I si heu viatjat més al sud, a la meravellosa illa de Creta, on les ruïnes banyen el mediterrani, trobem algunes de les primeres.

Valldoreix, 1964

M'estreno en aquesta columna amb una gran il·lusió. Escriure a elCugatenc avui és una oportunitat que li agraeixo enormement al Jordi Pascual i a la Susanna Casta, qui m'ha brindat un nou escenari al poble i a qui m'uneix una bonica amistat. Però us preguntareu qui sóc jo, què hi faig i quina és la història que m'ha portat fins aquí.

Subscribe to Elisenda Dalmau