#Micromasclismes

El diumenge vaig tenir la sort –bé, sort perquè vaig comprar les entrades amb temps– de veure al Ricardo Darín i a l'Andrea Pietra sobre l'escenari a Escenas de la vida conyugal al Tívoli.

L'obra era una adaptació de la pel·lícula d'Ingmar Bergman però adaptada per Francesc Masllorens i Federico González del Pino i dirigida per Norma Aleandro. Em va sorprendre, negativament.

Ens trobàvem davant la típica parella plena de clixés on ell era "el racional" i ella "la impulsiva, la boja, la sentimental". Curiosament, el públic estava ple de dones grans que, per sorpresa meva –i de la bona– no reien gens davant de les "brometes" masclistes del protagonista. Al contrari, un noi al darrere, li feien una gràcia espantosa. Hahahaha. Hohoho. El sentia riure mentre jo em recaragolava al seient cada cop que el masclisme entrava a escena.

Òbviament, l'obra és la que és, però l'adaptació potenciava aquest rintintín, el portava al límit i passava de la tragèdia original a la comèdia adaptada. Les dones estem fartes i diem prou. JA N'HI HA PROU. De brometes masclistes, de llenguatge masclista, de pensament masclista, d'actituds masclistes. Reeduqueu-vos.

De debò, el cervell és plàstic i modelable, es poden crear noves connexions neuronals que eliminin aquest circuit. I ho hem de fer ja perquè anem tard. Els #micromasclismes passen en milers de llocs: laborals, al carrer, a la botiga, al bar, etc. i s'han de corregir. PROU.

 

Ni comento ja els casos de violència que succeeixen al nostre país de manera tan espantosa i més sovint del que ens agradaria. ERRADIQUEM-HO.

Ahir, 18 de novembre, em vaig emocionar al Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat quan totes les dones de diferents partits van llegir el manifest del 25N. Hem d'acabar ja amb tota aquesta violència, aquesta falta de principis i drets humans que ens afecten a totes i a tots com a societat. Perquè ens volem vives. Ens volem fortes. Ens volem lliures.

Elisenda Dalmau, comunicadora

Notícies relacionades