Senyoros bien, senyoros fetén

Hi ha una llei no escrita de guió cinematogràfic que diu "del particular a l'universal". Per tant, parlaré de Sant Cugat el dia del 8M, ja que es tracta de la meva primera experiència feminista fora de la meva ciutat natal, Barcelona. Però fem un repàs a la història, primer. 

Sota el règim imperial a Alemanya les dones, estudiants i els aprenents d'oficis tenien prohibit adherir-se a organitzacions polítiques. El 1902 la llei va canviar i Clara Zetkin va organitzar, sota l'ala del Partit Socialdemòcrata Alemany, les Conferències Internacionals de les Dones Socialistes. Tot i ser del mateix partit, va haver-hi certs companys, que s'oposaven a la participació de les companyes en la política. Zetkin, defensora dels drets de les dones denunciava la situació d'opressió de la dona treballadora en el sistema capitalista, la igualtat de salaris, va combatre feroçment el dret de les dones en participar en política, va estar a favor de l'avortament i els anticonceptius i de l'educació mixta i laica. Lluitaria, com la nostra espanyola Clara Campoamor al 33, pel sufragi universal. Va ser aquesta pionera, Zetkin, qui va proposar el 8 de març com el Dia Internacional de les Dones. 

A Anglaterra van ser les sufragistes qui fa un segle van conquistar el dret a vot. Va ser el 6 de febrer del 1918 quan el parlament britànic va adoptar la "Llei de 1918 sobre la representació popular", incloent-hi a 8 milions de dones de més de 30 anys (els homes podien votar amb 21 anys) als registres electorals. 

Les sufragistes van portar a terme accions violentes quan fartes de les protestes pacífiques on acabaven arrestades van veure que no tenien possibilitats. Emily Davison va suïcidar-se tirant-se davant d'un cavall que corria pel rei al Derby d'Epsom. Les sufragistes s'arribaven a encadenar a les vies del tren, trencaven vidres i sabotejaven línies elèctriques i van arribar a detonar una bomba a la casa d'un ministre. 

Emmeline Pankhurst, la fundadora del grup, va defensar aquesta estratègia. Les manifestants eren arrestades una i una altra vegada. Moltes d'elles es van posar en vaga de fam i van ser alimentades per la força, una pràctica prohibida al 1913. Emmeline Pankhurst va arribar a ser detinguda 11 vegades. 

Els opositors del dret al vot femení veien aquestes accions com a mostres d'irresponsabilitat i de la fragilitat emocional de les dones. Compte amb aquesta frase que acabeu de llegir.Seguim.

La revista Time, al 1999, va situar a Emmeline Pankhurst en la seva llista de personalitats més influents del s.XX. Krista Cowman, professora d'Història a la Universitat de Lincoln al Regne Unit diu: "La campanya de les militants era absolutament essencial per avançar en el vot. Abans d'això, va haver-hi cinquanta anys de campanya pacifista que no va servir per res". Els “señoros bien, els señoros fetén” (versionant la famosa cançó de Les Bistecs), no les volien, no ens volien. Però i a la resta del món? Quan va ser aprovat? Nova Zelanda: 1893, Austràlia: 1902, Unió Soviètica: 1917, Alemanya: 1918, Estats Units: 1920, Uruguay: 1927, França: 1944, Suïssa: 1977 i Espanya gràcies a Clara Campoamor: 1933 

I què t'he a veure tot això amb Sant Cugat? Bé, la vaga va transcórrer amb total normalitat i vam acabar ballant totes les que ens vam afegir a la performance "Un violador en tu camino", himne que ha esdevingut internacional en el feminisme per les feministes xilenes. També van pujar amunt la muralla i van encendre unes bengales liles. I que preciós va ser. Totes les dones estàvem amb els pèls de punta. La muralla? És nostre! I va passar alguna cosa? Res. Ajudeu-les a pujar mil vegades a la muralla per reclamar més drets. Per reclamar tornar sanes i salves a casa. Per cobrar el mateix. Per la dignitat. Perquè senyors, tres de cada deu dones patiran al llarg de la seva vida un abús. És a dir, de totes les dones de les vostres famílies o amistats, ho patiran o ho han patit. Perquè un dia quan es pugin a un taxi soles a un altre país per tornar a l'aeroport un home les començarà a tocar sense el seu consentiment i mortes de por desitjaran que no pari el cotxe per violar-les i que acabi aquest trajecte dirección l’infern. O un grup d'adolescents tancarà a una amiga al lavabo per aprofitar-se d'ella. O les acomiadaran per estar embarassades, tocaran el sostre de vidre i hauran de treballar el doble per aconseguir el mateix. Els hi passarà a les vostres filles. A les vostres germanes. A les vostres companyes sentimentals. PASSARÀ. I ho hem d’aturar.

Deia la Carmen Alborch que ja de gran li agradava seure a mirar les dones joves lluitant en les manifestacions. Que se sentava allà quan les cames li fallaven i les contemplava amb un amor immens. Sense ser pretensiosa ni comparar-me, juro que cada any que em faig més gran, em passa igual. Les veig i les miro amb un amor i una admiració profunda perquè vivim en un sistema molt injust i molt difícil per les dones on ho hem de desconstruir tot per poder-ho tornar a construir. El 8M vam caminar, cridar i cantar per un sistema més just, més humà i més digne. Valentes. 

I des d'aquí, aquesta dona que ara encapçala amb altres companyes una sectorial, us anima dones d'altres col·lectius, partits, etc. a unir-nos. A teixir ponts i a construir una xarxa de feminista a Sant Cugat. Sumem i siguem invencibles.

Elisenda Dalmau, comunicadora

Notícies relacionades