Això només acaba de començar

Aquest matí possiblement totes ens haurem llevat pensant en el mateix. Mentre esmorzàvem haurem encès la ràdio, i ens haurem trobat que els tertulians ja n'estaven xerrant, convençuts que tenien la resposta a totes les preguntes. I quan hem arribat a classe, a la feina o encara hi érem de camí, segur que haurem pogut caçar més d'una conversa sobre el tema. Aquest és, òbviament, els resultats de les eleccions generals. I no és per a menys, ja que ens han deixat moltes coses per comentar.

En primer lloc, hem vist un Pedro Sánchez que ha vist com la seva estratègia de forçar unes noves eleccions ha fracassat, i ha acabat fent el ridícul. Els seus nervis es podien veure quan va sortir a parlar a la seu del PSOE, arribant a fer callar a la seva pròpia militància. Mentrestant, el líder del PP Pablo Casado ja l'està esperant assegut per tancar el que ell anomena "pactes d'estat", i que no és res més que la famosa "Gran Coalició" que s'ha produït sempre que els interessos de l'estat i de l'IBEX s'han vist amenaçats. Un IBEX, per cert, que sembla que està a punt de quedar-se sense la seva joguina preferida. La patacada de Ciutadans és espectacular i a l'Albert Rivera només li queden dues opcions: dimitir i assumir el fracàs del seu projecte o tancar-se al búnquer amb els pocs suports que li queden. Finalment, hem vist com la CUP anirà a Madrid amb dues diputades amb l'objectiu d'intentar capgirar el Congrés, després de veure com per primer cop l'esquerra independentista es presentava a unes eleccions generals en les quals l'independentisme ha aconseguit els millors resultats de la seva història.

Però tot i això, possiblement el més urgent a destacar d'aquestes eleccions és l'avenç de l'extrema dreta i el rearmament del Règim del 78. És cert que el "trifachito" s'ha tornat a quedar sense arribar a la majoria absoluta, però la crescuda de VOX, amb 28 diputats més, no pot quedar sense resposta. Hi haurà qui pugui pensar que els crits que es van sentir a la seva seu d’"a por ellos" només van dirigits contra les independentistes, i la realitat és que van molt més enllà. Quan diuen "a por ellos", vol dir que van per les independentistes però també per les feministes, les migrants, les antifeixistes... En resum, contra totes aquelles que ens neguem a acceptar un model d'estat al servei dels més poderosos i en contra de les classes populars.

Així doncs, cal que tinguem clar que ahir no va acabar res, al contrari, això tot just acaba de començar. En primer lloc, perquè els partits del règim segueixen controlant el Congrés. En segon lloc perquè, encara que hi hagi qui l'estigui desvirtuant utilitzant-la sense solta ni volta, la consigna de "el feixisme avança si no se'l combat" avui és més certa que mai i en tenim la prova just davant dels nostres nassos. Però per sobre de tot, perquè la realitat és que a dia d'avui tot segueix igual.

Seguim tenint el mateix nombre de preses polítiques a l'estat. La sentència del procés no ha variat ni una coma, les companyes dels CDR segueixen a Madrid i encara queden moltes detingudes a la presó. I mentrestant els seus repressors segueixen impunes.

Però no només la repressió es manté intacta. Avui segueixen fent fora de casa a qui no es pugui pagar un pis de la mateixa manera que es feia ahir, i segueixen destrossant els nostres drets com han fet sempre. L'últim exemple l'ha donat el Tribunal Constitucional aquesta setmana, en la que ha acceptat que a partir d'ara un treballador pugui ser acomiadat tot i estar de baixa mèdica.

 

I com que tot segueix igual, nosaltres hem de seguir lluitant amb la mateixa força o fins i tot més que abans. Un dels diversos missatges que em va arribar ahir al vespre era d'un amic que deia: Avui a les urnes, però demà als carrers. I no hi puc estar més d'acord. Independentment de si ahir vam anar a votar o no, toca sortir al carrer i sumar-nos a totes les mobilitzacions que estan per venir. No només avui, ni demà, sinó durant tots aquests dies fins que no hi hagi ningú a la presó per les seves idees i puguem exercir els nostres drets i les nostres vides amb total llibertat i dignitat. Perquè volen que ens conformem amb els resultats d'ahir perquè "en comparació amb el trifachito el PSOE no és tan dolent", i els demostrarem que no poden estar més equivocats i que estem molt lluny de conformar-nos.

Enric López, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades