Publicitat

El llegat de Guillem Agulló

Tot va començar un 11 d'abril a Montanejos, al País Valencià. Els fets, com no podia ser d'altra manera, van passar durant la matinada, l'hora en què aquells que odien la vida se senten més còmodes per actuar, potser perquè creuen que la foscor ocultarà la vergonya dels seus crims. Aquella nit, un grup de neonazis va assassinar d'una ganivetada al cor a Guillem Agulló, jove independentista d'esquerres. I aquest divendres 2 d'octubre a les deu de la nit, 27 anys després, s'emetrà la pel·lícula "La mort de Guillem", en què s'explica la seva història.

La història d'un jove militant de Maulets, organització predecessora d'Arran, i que com a tal lluitava pel mateix somni que lluitem avui en dia. El somni d'una terra millor, una terra regida per l'amor cap a la vida i on ningú hagi de patir per arribar a final de mes, ni on estimar o néixer d'una manera determinada sigui un crim. Tot això no és nou, de fet ja ho va dir fa molt de temps el Che Guevara, un altre lluitador a qui també van matar per negar-se a assumir que no hi ha una alternativa a aquest món: "El revolucionario verdadero está guiado por grandes sentimientos de amor".

I és per això que van assassinar al Guillem, perquè aquesta gent representa tot el contrari que la vida o l'amor. Viuen en un món que no es regeix per res més que per la força i la llei de la selva, i són incapaços d'entendre qualsevol altra manera de viure. I com que no ho entenen, decideixen acabar amb ella. Pensen que amb aquestes accions ens fan por, i que quan ho veiem ens acovardirem i tornarem cap a casa pensant "no vull que el pròxim cop em toqui a mi". Però la realitat és ben diferent, perquè després de cada cop, de cada detenció i de cada assassinat, el que ens queda és el llegat de totes les lluitadores que s'hi van enfrontar per aquest somni d'una terra millor. I en el cas del Guillem estem parlant d'un llegat enorme, que fa que cada cop que mirem enrere veiem que no estem soles ni som una simple flor d'estiu. El llegat del Guillem representa a totes aquelles persones que lluiten des de fa molts anys als Països Catalans en defensa d'una societat comunista i feminista en què gent com els seus assassins no tinguin lloc.

Però en una cosa sí que l'encerten, i és quan creuen que generen por. No seré jo qui negui haver sentit por i haver dubtat en més d'una ocasió. Seria estúpid fer-ho, al cap i a la fi és evident que no som superherois de pel·lícula sinó persones amb totes les nostres emocions i imperfeccions. I nosaltres, a diferència d'ells, entenem que les imperfeccions són un element tan bàsic de la vida com riure o respirar. Però la por és una càrrega que es fa molt menys pesada si la comparteixes amb algú. I quan mires al teu costat i veus a les companyes que et donen la mà per seguir avançant, aquesta càrrega desapareix. I és aleshores quan només queden la ràbia i l'alegria.

Una ràbia que no busca venjança, perquè saps que estan condemnats a desaparèixer de la història, sinó de justícia. Perquè mai més ningú hagi de suportar el mateix i no hi hagi més Guillems, més Ches ni més Bertas Càceres i el seu llegat mai caigui en l'oblit.

I sí, encara que pugui sorprendre, alegria. L'alegria de saber que no estàs sol, i que passi el que passi aquí ningú es queda enrere. Però per sobre de tot l'alegria de saber que tenim la raó i que, per molts errors que puguem cometre, seguim el camí correcte. I crims com aquests no fan més que reafirmar-nos, ja que poques coses et reafirmen més que saber que estàs al bàndol oposat de l'odi i el feixisme.

Per tot això, aquest divendres tenim una oportunitat per recordar en companyia de les companyes, familiars i amigues el llegat del Guillem, així com tots els motius i persones per les quals seguim lluitant. I per seguir recordant als seus assassins que mai hi haurà oblit ni perdó.

Enric López, membre d'Arran

Notícies relacionades