Publicitat

Contra el toc de queda i la privació de drets

Aquest diumenge passat, el govern estatal va aprovar el toc de queda a pràcticament tot l’estat. Una mesura que semblava pertànyer a temps molt passats, però la realitat és la que és i ara mateix tenim prohibit sortir al carrer de nit. A Catalunya en concret, el govern català va decidir endurir-la encara més avançant el toc de queda fins a les deu de la nit. Sembla que els governants no han aprés res dels últims mesos, i segueixen apostant per la retallada de drets i llibertats civils per fer front a la pandèmia. Si la campanya d’atac contra les joves no era més que una cortina de fum per distreure l’atenció de les veritables carències que tenim a l’hora d’afrontar la COVID-19, aquesta tampoc es queda enrere.

Amb això no estic dient que no calgui prendre mesures per resoldre la crisi sanitària, però el que no es pot fer és el que està fent el govern de la Generalitat, culpant a la població dient que el virus s’ha estès perquè “no hem fet els deures”, però en canvi no diguin res sobre quina ha estat la feina que s’ha fet al voltant de la sanitat en els últims anys. Una feina que ha girat entorn de retallades massives i privatitzacions dels serveis que han desmantellat la sanitat pública deixant-la sense recursos, fiant la capacitat de lluitar contra la crisi sanitària a l’esforç i voluntat de les professionals del sector.  Cap menció a tot això, i cap mostra de tenir una voluntat real de revertir-ho. Però no s’acaba aquí, ja que les retallades també afecten altres sectors que si bé no estan directament relacionats amb la salut, també són fonamentals per frenar l’impacte de la crisi en les classes populars com ara l’educació o els serveis socials.

Desgraciadament l’estratègia del govern implica retallar les llibertats i drets civils de la població amb un toc de queda de molt dubtosa efectivitat però que queda molt bé de cara a la galeria per demostrar que s’estan prenent mesures dràstiques i així salvar el tipus. Però realment l’activitat nocturna estava sent tan elevada com per haver d’aplicar una mesura tan greu com el toc de queda? O simplement estem seguint el joc mediàtic de magnificar cada botelló que es fa, mentre aquest mateix dilluns desenes de persones s’acumulaven a l’estació de Sants per culpa d’una nova avaria? Com deia, fum, fum i més fum per eludir les seves responsabilitats.

I mentrestant, les classes populars estem abandonades a la nostra sort sense anunciar cap mena de mesura social que acompanyi aquesta nova regressió de drets. Per això, el dilluns passat l’Esquerra Independentista vam sortir arreu dels Països Catalans per denunciar aquesta situació i per reclamar que s’apliquin les mesures que proposem en el nostre programa polític perquè no siguem les de sempre qui haguem de pagar la festa. Cal nacionalitzar les empreses d’aigua, llum i gas, per impedir que ningú es vegi privat de serveis tan essencials com aquests en plena pandèmia, i per impedir també que ningú se’n pugui lucrar i aprofiti per fer-ne encara més negoci.

També cal suspendre el pagament de lloguers i hipoteques i aturar tot desnonament. No pot ser que, en un moment en què milers de treballadores fa mesos que no cobren els ERTO i cada cop més gent acabi a l’atur, hi hagi gent que hagi de preocupar-se per pagar una necessitat tant bàsica com l’habitatge per tal de no quedar-se al carrer a les portes d’un nou confinament.

Només entenent quines han de ser les prioritats, i que hi ha una altra manera d’afrontar aquesta crisi, ens en podrem sortir d’aquesta. Si no, estem condemnats a tornar a patir les mateixes conseqüències d’altres ocasions. I com sempre, qui les patirem serem les mateixes de sempre.

Enric López, membre d'Arran
 

Notícies relacionades