Publicitat

La Diada que volem

De tornada a la feina. L’estiu ja s’acaba i, amb ell, les vacances que cadascú hagi pogut fer després d’un any tan atípic. I un cop a Sant Cugat, toca començar a preparar un  nou curs que sembla que tampoc deixarà marge a l’avorriment.

Només per començar, ja tenim la Diada de Catalunya aquí al costat. Sí, ja sé el que pensarà més d’un: “Uf, quina mandra! Torna el procés, les jugades mestres, el marxandatge amb estelades...”. Les paraules buides del govern de la Generalitat i les punyalades dia sí i dia també que es donen entre ells – la guerra civil de fireta entre PDeCAT i Junts per Catalunya no és més que l’últim exemple- difícilment poden motivar  a ningú després de tants anys, i pot semblar que d’aquesta manera l’independentisme està en hores baixes, però al que en realitat estem assistint és a l’esgotament del processisme.  Avui dia tothom té clar que el “full de ruta cap a Ítaca” no porta enlloc més que a un carreró sense sortida, i que la via institucional i l’autonomisme sempre acaben reforçant el Règim del 78, ja que són eines pensades precisament per a aquest sistema. La repressió de la Generalitat contra l’independentisme popular és la prova més clara del que dic. El mateix govern que denuncia l’existència de presos polítics i que demana a la gent que pressioni és el primer a personar-se com a acusació contra tot aquell que participi de les protestes i a enviar-li la BRIMO perquè els apallissin i tanquin a la presó. Fins aquí arriba el cinisme i la incapacitat d’aquests que durant tots aquests anys s’han volgut erigir en els guies del poble.

El que haurien de saber però és que el poble no necessita guies, messies ni falsos profetes. Perquè els moments en què hem fet front i mirat cara a cara a l’estat han estat aquells en què la gent ha pres el protagonisme, com l’u d’octubre o les protestes contra les sentències. Quan els dirigents s’han posat al capdavant, ens hem trobat amb jugades mestres i DUI de vuit segons.

Per això, aquest onze de setembre hem de tornar a agafar el protagonisme i fer la Diada que nosaltres volem. Una Diada per parlar sobre els problemes de la majoria de la població, dels ERTO sense pagar, del futur incert del jovent, de la dramàtica situació en què les treballadores de la sanitat estan fent front a la pandèmia per culpa de tantes retallades... I mostrar el rebuig total cap a la corona espanyola. Sembla que la merda de tants anys ja no es pot amagar més sota la catifa, i està començant a aflorar tota la misèria de la monarquia fins al punt que Joan Carles de Borbó s’ha fugat amb tota la fortuna que ha aconseguit durant tots llargs anys de corrupció. Aquest fet és especialment significatiu en la crisi que està vivint aquests dies la monarquia. Fins a quin punt arriba el merder si fins i tot el rei emèrit, la figura més protegida per tots els sectors de l’Estat durant els últims 40 anys, fuig perquè creu que no està segur a Espanya?

Així doncs, aquest onze de setembre sortim als carrers de nou per lluitar per l’autodeterminació completa dels Països Catalans. Perquè aquest és l’únic projecte realment emancipador no només a escala nacional, sinó també social, lluny de la corona, l’Ibex 35 i els jutges i policies de l’estat. Aquesta diada, ha de ser la diada que volem.

Enric López, membre d'Arran

Notícies relacionades