Quan el poble recupera el que és seu

El diumenge 13 de desembre, Sant Cugat va assistir a una nova mobilització convocada per la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf, en què centenars de persones de Rubí, Sant Quirze i la mateixa Sant Cugat van marxar fins als terrenys de Can Sant Joan reclamant que deixin d’estar a disposició d’uns pocs i tornin a servir a l’interès general. Es tracta d’un total de 81 hectàrees de sòl públic dedicats fins fa uns anys a un camp de golf sota gestió privada, la qual va fer fallida el 2018 deixant el camp abandonat des d’aleshores.

El conflicte apareix en què l’INCASOL anuncia que el seu objectiu és reobrir el camp de golf de cara al 2021. Així doncs, volen tornar a dedicar un espai públic a un esport sovint lligat a les elits, i que a més suposa un gran malbaratament ecològic, a causa de les grans quantitats d’aigua que es requereix per al manteniment del camp. Tot això, per descomptat, sense comptar en cap moment amb l’opinió de les veïnes de Rubí o Sant Cugat. L’escàndol però, es fa més comprensible quan veiem qui porta la veu cantant d’aquest projecte. I és que l’INCASOL penja de la conselleria de territori i “sostenibilitat”, encapçalada per Damià Calvet, vell conegut desgraciadament per a les santcugatenques. I és que com molta gent sabrà, Calvet va formar part dels governs convergents que durant dècades van fer tot el possible per convertir Sant Cugat en la Smart City elitista amb la qual tant somiaven. Doncs bé, sembla que ni tan sols expulsats de l’Ajuntament i treballant a la Generalitat es poden oblidar de Sant Cugat i persisteixen en el seu projecte classista.

En canvi, són diverses les propostes que s’han fet des dels col·lectius locals, com ara el parc interurbà que proposa la Plataforma o la idea de donar-hi un ús agroecològic de l’Assemblea pel Clima. Segurament seria molt més enriquidor donar la veu a la ciutadania i que fóssim totes les que decidíssim el nou destí de Can Sant Joan. D’aquesta manera, podríem construir una ciutat més oberta a tothom en lloc de fer-ho d’esquena a la majoria com s’ha fet fins ara.

I tot i així, de manera espontània i possiblement inconscient, ja s’han donat les primeres passes perquè Can Sant Joan torni a ser de les santcugatenques. Durant el confinament es va sentir sovint la cantarella de “la natura està aprofitant per recuperar el que és seu”. Doncs bé, durant els mesos de desescalada també les veïnes van començar a recuperar el parc, ja que es va convertir en un dels principals espais on poder passejar, fer esport o simplement estar en contacte amb la natura de manera segura. De veritat volem perdre tot això perquè s’ho quedin els de sempre? En la nostra mà està l’oportunitat d’evitar-ho.

Enric López,
membre d'Arran

Notícies relacionades