Jordi Casas, un dels portavues de la comissió organitzador de la Festa de Tardor. Foto: Anna Poquet

Entrevistem a Jordi Casas, membre de la Comissió organitzadora de la Festa de Tardor, que celebra aquest any la 40ena edició, però que no serà fins l’any vinent quan celebrarà el 40è aniversari, portant a terme diferents activitats complementàries.  

El primer acte de la Festa de Tardor tindrà lloc avui dimecres 21 d’octubre a Cal Temerari, amb la conferència “Quatre anys de guerra a Síria: conflicte, refugi i crisi humanitària”, a càrrec de Pamela Urrutia (Investigadora de l’Escola de Cultura de Pau, UAB).

Fa 40 anys se celebrava la primera Festa de Tardor aquí, a Sant Cugat. Què ha canviat i com va començar aquesta iniciativa?

La iniciativa va sortir entre finals del 1975 i principis de l’any 1976.  S’havia creat una coordinadora d’entitats aquí a Sant Cugat i en va sortir la idea. Sant Cugat tampoc no era el que és ara i el moment associatiu que hi ha en aquest moment no és el mateix, i va sortir la idea de fer aquesta Festa de Tardor a mitjans de novembre.

Ens vam plantejar si fer-la el primer o segon cap de setmana de novembre perquè les entitats es poguessin donar a conèixer, en un moment en el que sortíem de la dictadura i per tant, no hi havia res semblant, era una cosa molt innovadora i efectivament, aquell 1976 vam celebrar la primera Festa de Tardor, amb un lema una mica subliminal,  perquè el que reclamava era les institucions del poble i pel poble. Evidentment, reclamava institucions democràtiques en un moment en el qual, encara no hi havia ni democràcia ni ajuntaments democràtics i que no vam tenir fins al cap de tres anys.

Des d’aleshores és evident que ha canviat tot, ha canviat Sant Cugat, ja que no arribava als 30 000 habitants i ara en som quasi 90 000. Ha canviat la gent que hi viu, el país, el model associatiu de Sant Cugat i, per tant, òbviament, la Festa de Tardor també ha canviat, sense deixar de tenir caràcter reivindicatiu, sent, a la vegada l’últim que té.

De fet, cada Festa de Tardor és un reflex de la situació del teixit associatiu del moment, a la vegada que intenta recollir una reivindicació o una preocupació ciutadana tant gran que s’acaba transformant en el lema de cada una de les festes.

Hi haurà  cap acte especial en honor a la 40ena edició?

Cada festa  té un lema i cada vegada  té a veure amb alguna problemàtica de Sant Cugat. Per això es diu 40 compromisos amb la ciutat. A part del lema, el manifest es llegirà diumenge a les 12 del migdia al marc de la fira d’entitats i l’any que ve, sí que serà el 40è aniversari,  perquè aquesta és la 40ena edició però no el 40è aniversari. El 40è aniversari és l’any que ve,  perquè la primera Festa de Tardor va ser l’any 1976.

L’any vinent, per tant, sí que hi ha previst portar a terme coses més específiques, que en algunes ja s’hi està treballant, com editar un llibre dels 40 anys de la Festa de Tardor, que hi ha dues persones que ja hi estan treballant; fer una exposició amb els 40 cartells de la festa per que es vegi el lema i com ha anat, quins son els 40 lemes i els 40 cartells que la Festa de Tardor ha generat en aquests 40 anys; i també actualitzar la placa que hi ha a la plaça de la Festa de Tardor, entre Castellví i Francesc Macià i actualitzar els lemes,  perquè aquesta placa te tots els lemes però està una mica endarrerida i no està en bones condicions. En principi aquestes  són les tres coses que hi ha previstes per celebrar els 40 anys de la festa l’any vinent.

Hi ha molts santcugatencs que encara no coneixen bé aquesta festa, tot i que se celebra cada any ,  què creus que faltaria per acabar de difondre-la a tota la població?

Es fa el que es pot, però jo crec que sempre hi ha gent que no està assabentada de tot el que es fa a Sant Cugat; hi ha gent que els caps de setmana no hi acostuma a estar i  hi ha gent que està més implicada que  d’altra.

De totes maneres, crec que el coneixement de la Festa de Tardor és elevat, crec que ja forma part del cicle festiu de Sant Cugat, vull dir, pensem que estem parlant d’una activitat que si parlem de tradicions,  té més tradició que els castellers o el pedra i sang o d’altres manifestacions,  perquè  són més recents i aquesta  té ja 40 anys, jo crec que cada cop hi ha més gent que la coneix.

A més, intentem que les entitats recordin als seus socis  què  s’hi fa i que hi participin i després, a través dels mitjans de comunicació que tenim, preparant un cartell del que es fa el cap de setmana per difondre  -ho , tant en el mitjà més difós, que fa que arribi a milers de persones i mitjans com vosaltres, el diari de Sant Cugat i la televisió, jo crec que entre una cosa i l’altra arribem a bastanta gent.

Quin esquema o temàtica seguiu a l’hora de programar la  Festa de la Tardor?

Els últims anys, el que hem fet ha estat que, durant aquests dos dies, dissabte i diumenge, programem sempre i quan sapiguem aquelles activitats que es puguin fer al llarg de la setmana anterior, em sembla que en porta dos o tres el programa d’aquest any ; és a dir, si per exemple, està la Universitat Internacional de la Pau, que és el que recordo, divendres a la tarda, com fan un cop al mes, hi ha un debat sobre un parell de llibres de diferents temàtiques,  doncs això s’ha inclòs en el programa com d’altres activitats que es fan durant la setmana anterior, per tant hi ha la voluntat que el programa expressi tot el conjunt d’activitats que fa Sant Cugat o si més no una bona part.

Tot el dissabte està dedicat  a allò que en diem la cultura popular i tradicional, els castellers, els diables, mediterrània, l’esbart i aquest any venen un grup de ball del país basc i tot això, ocupa bàsicament tot el dissabte. A més, hem tornat a recuperar aquest any i que es farà a quarts de set de la tarda el pregó, que aquest any serà l’Eduard Gener, que és un crític d’art de Sant Cugat i que en el diari de Sant Cugat fa cada setmana la crítica del teatre auditori i d’altres activitats d’ordre cultural. Doncs bé, farà ell el pregó, que és un discurs lliure on nosaltres només diem l’hora, que segueixi la temàtica d’enguany i que no pot durar més de 10 minuts.

Diumenge al matí hi ha la fira d’entitats, que és el que no pot faltar mai a la Festa de Tardor i que és on totes les entitats posen la seva paradeta. Originàriament va ser la primera manifestació de la festa de la tardor, l’any 1976 i que és el contacte del teixit associatiu amb la ciutat i a les 12 es llegirà el manifest, un manifest que fem des de fa 8 o 9 anys i que intenta ser un desenvolupament del lema que aquest any és 40ena edició, 40 compromisos amb la ciutat.

Però hi ha un altre aspecte que també ha ocupat el debat i va ser aprovat per l’assemblea amb el text del manifest que és el tema dels refugiats, ja que Sant Cugat és una de les ciutats acollidores que respon solidàriament a aquest repte i drama que tenim.

Quin és el paper de l’ajuntament?

En principi de suport econòmic i logístic, perquè des de un mes o dos abans, ja ens posa una persona  perquè ens entenguem amb ella per organitzar el tema de l’espai públic, les taules i les cadires, que no hi hagi circulació, que es talli el trànsit i tot allò que està en mans de l’ajuntament,  perquè és qui organitza i mana a la ciutat per entendre’ns.

A més, fa el paper de suport econòmic, perquè sense ell no es podria fer la festa. Juntament amb l’aportació de les entitats, que no és una quantitat gaire elevada però sí que és estratègica. Sense aquesta quota que paguen les entitats, que l’any passat era de 50 €, no hi arribaríem.

Per tant, la quantitat de l’ajuntament és imprescindible, però sense aquesta quantitat complementaria, que aporten les entitats, no arribaria el pressupost. A més, enguany comptem amb l’aportació de la diputació.

I per últim, quin acte no pot faltar en una festa de la tardor?

El que no poden faltar son les entitats, perquè llavors ja no seria la Festa de Tardor. A veure,  crec que el que no pot faltar, des de un punt de vista històric, el que ha sigut sempre el nucli de la festa, és la fira d’entitats, que és la que comença a les 10 del matí i dura fins a les dues o quarts de tres. Aquesta fira de les entitats, l’hem anat canviant de lloc però bàsicament sempre al voltant del monestir, aquest any serà com l’any passat, a la Plaça d’Octavià i el carrer de la Torre i la Plaça del Rei per activitats esportives.

Aquesta fira no hi pot faltar  perquè és la raó de ser de la Festa de Tardor. Després, penso que, tampoc no hi pot faltar un lema perquè ja en forma part de la tradició des de fa 7 o 8 anys el manifest. El teixit associatiu santcugatenc, no només es posa d’acord per fer la festa sinó, també, per debatre un tema i aprovar un redactat, per tant, val la pena que es doni a conèixer aquesta lectura del manifest, igual que el pregó.

Durant molts anys existia el pregó, però no existia el manifest i ara tenim totes dues coses, que son imprescindibles, jo crec que son els elements base que no hi poden faltar.

Després hi ha totes les activitats de l’entorn, la festa tradicional i popular de dissabte. Però bé, crec que tots aquests elements: fira d’entitats, lema, pregó i manifest son condició sine quanon perquè sigui una Festa de Tardor.