Publicitat

Esther Madrona: "La Trobada de Bastoners acollirà a unes 3.000 persones ballant i passejant per Sant Cugat"

Fotografies: Anna Poquet

Esther Madrona, membre dels Bastoners de Sant Cugat, ens explica en quin moment es troba la colla en la celebració dels 25 anys de l'entitat i ens fa un repàs per la història del ball de bastons a Sant Cugat i la gran Trobada Bastonera que tindrà lloc el proper 10 de juny a la ciutat i que acollirà milers de bastoners de tot Catalunya.

– Durant aquest curs 2016-17 esteu celebrant el 25è aniversari dels bastoners, però anteriorment ja és ballaven els bastoners a Sant Cugat, quin va ser l’origen real?

– Els bastoners de Sant Cugat són una tradició molt arrelada a la nostra ciutat, perquè ja a l’any 988 el ball de bastons sortia en el Cartulari de Sant Cugat. Des d’aquell any es té una mica de constància del ball i, fins i tot, una de les actuacions documentades data de l’any 1575, durant la celebració del Corpus Cristi.

La data en què es té constància d’una colla de bastoners com entenem avui en dia, és a dir, un grup de persones que es troben, assagen, van fora a fer actuacions i tot plegat, és l’any 1920. Tot i que en el nostre banderí posa la data de 1923, en els anys 20, la família Cabanas, juntament amb altres com el Manel Farrés van tornar a recuperar el ball de bastons.

A mi em dóna la sensació, a vegades, que el ball de bastons és una tradició que està en constant recuperació. Ara portem una temporada molt bona, perquè llegint la historia dels bastoners de Sant Cugat te n’adones que hem anat parant molt sovint. Aquesta colla, fundada per la família Cabanas entre d’altres, es va veure afectada per l’esclat de la Guerra Civil i el posterior franquisme, per tant, durant aquesta època no hi havia ball de bastons,  perquè estava prohibit. Però, en el moment que es va acabar el franquisme es van recuperar els bastoners de la mà de la Penya Regalèssia, Eugeni Canas i Manel Farrés.

L'última fundació va ser l’any 1991 amb Oriol Canas com a primer director de la colla bastonera de Sant Cugat com els entenem ara mateix. L’any 1992, amb la inauguració dels jocs paralímpics de Barcelona, es té constància de la primera actuació fora de Sant Cugat. Des d’aquell moment, els bastoners no han parat de fer coses. Primer la colla era només de joves i després s’hi van afegir nens i gent més gran. La intenció sempre ha estat que fos una colla i un grup transversal per fer arribar el ball de bastons a tothom.

– Continueu mantenint el mateix nombre de bastoners?

– Totes les colles passen per moments molt bons i altres no tant, però portem uns 7 anys amb un creixement exponencial, sobretot en nens, que al cap i a la fi són el futur. Els mateixos nens que ara estan rebent les classes de bastoners són els que molts d’ells acabaran fent les classes i acabaran encarregant-se de la gestió dels bastoners. Aleshores, s’ha de dir que els nostres objectius són consolidar i mantenir amb un creixement sempre estable l’escola de bastoners. I no és que ho digui jo sinó que hi ha grups de nens en que hi ha llista d’espera que volen entrar, però no poden perquè podem assumir fins un cert volum de nens per assaig.

– Hi va haver un moment que a Sant Cugat convivien dues colles de bastoners...

– Va ser un moment difícil per a la colla, perquè érem dos grups a Sant Cugat oferint el mateix estil de ball, defensant la mateixa cosa, els dos fèiem cultura popular catalana i els dos fèiem, a més, ball de bastons. Si ja és complicat a vegades repartir-te entre castellers i diables, imagina't dues colles que t’ofereixen exactament el mateix. Aquí va costar una mica anar consolidant mica en mica els grups i els moments d’actuació, perquè hi havia moments en què sortíem a ballar les dues colles de bastoners fora de la ciutat i la gent preguntava com és que a Sant Cugat teníem dues colles. Finalment, el temps va acabar posant les coses al seu lloc i es va anar consolidant una mica.

– En quin moment es troba la colla a dia d’avui?

– A data d’aquest curs 2016-17, els bastoners de Sant Cugat estem passant per un moment de salut boníssim que, en realitat, va lligat amb la situació actual de la majoria d’entitats de cultura popular de Sant Cugat. Fent una fotografia global, tots estem en un moment molt bo, arribant cada vegada a més llocs, ja no només a nivell d’edat sinó a nivell de perfil de gent que participa en les nostres activitats de forma activa. És un fet molt important, tenint en compte la demografia que té sant Cugat i que la gent del centre segueix uns patrons de comportament molt similars, però tota la gent que viu als barris nous segueix uns patrons diferents.

Tenim una escola de bastoners que té 6 grups de nens, que van des dels 3 anys fins els 16 i després tenim el grup de grans que som els joves i un grup que poques colles tenen, el grup de pares, que són els pares dels nens bastoners que volen ballar.

A vegades ens passa que quan sortim a fora a ballar veiem que en la majoria de colles estan totes les edats barrejades; nosaltres, en canvi, tot i voler ser una entitat intergeneracional, ens agrada que cadascú tingui el seu espai, perquè entenem que un nen de 3 anys i un pare de 50 tenen necessitats molt diferents i tot i ser un punt de trobada i esbarjo per defensar la cultura popular catalana, cadascú ha de ser tractat de la forma que necessita. Dit això, entre tots sumem un total de 174 bastoners, aproximadament i només dels 3 als 16 ja són 100. A més, es tracta de gent activa, perquè una cosa és estar apuntat en un lloc i no anar i l’altra és ser bastoner i ser constant no només als assaigs sinó també anar a les actuacions.   

– Durant tot aquest curs esteu fent moltíssimes activitats, què és el que més destacaries de totes elles?

– Una de les intencions que tenim per aquesta celebració és que tots els ciutadans de Sant Cugat sàpiguen que estem fent 25 anys, és a dir, no tenim ganes de fer només una festa que duri un dia o un cap de setmana i que un cop s’acabi ja està, sinó que tenim ganes que totes les activitats bastoneres que anem fent tinguin com una espècie de regust de 25 anys.

Vam fer una presentació per explicar qui som i d’on venim, vam fer una diada dels bastoners, amb una repicada perquè tothom pogués ser bastoner per un dia, de cara al març farem un acte d’homenatge a la Penya Regalèssia, intentant coincidir amb la seva gran festa, però la cirereta del pastís serà l’organització de la Trobada Bastonera, que a la vegada és l’activitat menys nostra perquè tot i ser la que tindrà un volum de gent més gran cada any l’organitza una colla diferent.

– Què té Sant Cugat per haver estat escollida per realitzar la Trobada Bastonera d’enguany entre altres ciutats candidates com Sabadell?

– En el projecte que nosaltres vam entregar vam explicar-ho com si la trobada ja ens l’haguessin donat i estiguéssim muntant-la definitivament. Vam fer un projecte molt perfilat, com si la trobada fos al dia següent i crec que això és el que més va agradar, perquè oferíem que tot estigués al mateix lloc. A vegades ens hem trobat en altres Trobades, que per l’estructura del poble o ciutat on vas, el lloc on comença la cercavila és a una punta de la ciutat, però has de deixar el cotxe a un altre i. a més, el sopar no està al costat de cap dels dos punts. Per això nosaltres asseguràvem que tant el lloc d’arribada, on deixaves el cotxe, com el lloc on la gent es canviï, l’inici de cercavila i el lloc de sopar estiguessin més o menys al mateix espai.

La intenció és fer-ho tot per la zona de Ramon Barnils. A més, també oferíem la possibilitat de quedar-se a dormir a Sant Cugat, que potser per famílies no interessa, però per la gent jove és una cosa que es té en compte. També vam pensar en convertir la Trobada en la més fotografiada de la història, amb la idea de repartir càmeres a punts estratègics de la ciutat per on passa la cercavila, perquè la gent faci fotos i fins i tot parlar amb veïns i deixar càmeres perquè facin fotos des del balcó i després ens les passin i fer com una mena d’exposició amb totes les colles que venen.

Estem parlant d’una moguda molt gran i el fet que estigui tot tant pensat fa molt. Si venen totes les colles de la Coordinadora de Bastoners de Catalunya són 80 colles, que això significa 2.000 persones només ballant, és a dir, unes 3.000 persones passejant per Sant Cugat, perquè el nen ve amb els pares o amb els tiets i poden venir a passar el dia.

– Quin seria l’objectiu de la Trobada?

– La Trobada, al ser una cosa que es fa cada any, no pot tenir un objectiu molt diferent al simple fet de fer una Trobada de tots els bastoners de Catalunya. Però sí que ens agradaria, per exemple, que la gent recordés aquesta Trobada com la més fotografiada de la història o la més informada. Perquè creiem que és molt important que els bastoners no se sentin desinformats en cap moment, que els hi preguntin qualsevol cosa als voluntaris i que aquests sàpiguen respondre i sàpiguen què fer en cada moment i situació.  

A més, ens agradaria que tot Sant Cugat es bolqués en aquesta Trobada, és a dir, que totes aquelles persones que no tenen res a veure amb els bastoners, el dia 10 de juny s’involucri i que vulguin participar amb nosaltres, ni que sigui per repartir les aigües just en el moment de començar la cercavila. Que no siguem només els bastoners i els pares dels nens bastoners els que col·laborem, perquè sols no podem abarcar-ho tot.

– Quina valoració faries de la trajectòria dels 25 anys de bastoners?

– Estem aconseguint consolidar el ball de bastons a Sant Cugat, que la gent ens comenci a conèixer, que sàpiguen quina porta han de picar quan vol fer bastoners. Ho estem fent bé però perquè històricament s’ha fet molta feina. És un treball constant molt fort amb les famílies i escoles i quan sortim a ballar a altres pobles o ciutats, ens pregunten com ens ho fem per moure aquestes 170 persones. Juntament amb Terrassa i Sabadell som de les colles més grans de Catalunya.

Notícies relacionades