La fundació Sant Medir és la beneficiària del projecte solidari de la 58ª Marxa Infantil

Residents i treballadores del centre Sant Medir. Foto: Anna Poquet

La fundació privada Sant Medir és un centre que acull a 43 persones amb discapacitat intel·lectual. Per cada inscrit a la Marxa Infantil d’enguany, el centre rebrà 1€ que destinarà a la millora de les seves instal·lacions.

El projecte anomenat "Promoció de la salut física i autonomia" pretén garantir el benestar global de la persona, incloent diferents tipus d'activitats individuals i grupals, com per exemple, teràpia aquàtica o un programa personalitzat d'estimulació sensorial.

La directora del centre, Ana Puigpelat, ens explica les activitats que es realitzen al centre, el model d’atenció que reben els residents així com el seu dia a dia.

– La Fundació Sant Medir és la beneficiària de la Marxa Infantil aquest any, en què consisteix aquest projecte solidari?

– El projecte solidari del que som beneficiaris la fundació privada Sant Medir és d’una part de la inscripció i a més, la Caixa també ens ajuda perquè doble el que es reculli de les inscripcions, que ho invertirem en un projecte que nosaltres li diem “Promoció de la Salut física i autonomia”.

Aquesta casa és molt antiga, data del 1900, el nostre projecte d’ampliació i rehabilitació de la casa va començar l’any 1996, vam aconseguir inaugurar el centre de dia, que són 1000 metres quadrats l’any 2002 i a partir d’aquí, vam començar amb el projecte de rehabilitar el que és la finca principal, l’antiga. Són unes rehabilitacions molt cares i tot el que aconseguim per mitjà de donacions extraordinàries es van guardant per poder fer aquestes obres de millora.

– Com són els residents del centre respecte el grau de discapacitat, l’edat …?

– El centre té 43 places i tots són adults, la persona més jove te 22 anys i la persona més gran 67, aquesta seria la franja d’edat. Hi ha un percentatge similar d’homes i dones i el tipus de suport és generalitzat, és a dir, en cada moment necessiten una supervisió o l’ajuda d’una persona que els ajudi amb les activitats de la vida diària, suport generalitzat i trastorns de conducta.

 Quants treballadors sou?

 

 Per 43 usuaris som 56 treballadors. Tenim tots els serveis propis, bugaderia, cuina, neteja … tots els serveis són nostres, en una residència com aquesta tens des de metge de capçalera, psiquiatra, psicòleg, fisioterapeuta, 2 infermeres …Necessites realment molt personal.

– Com estan distribuïts els grups?

– Hem arribat a la conclusió que és més beneficiós barrejar persones amb diferents patologies, però sí que els tenim separats depenent de les activitats que ells facin, és a dir, els mes autònoms, que són els que poden fer aquestes marxes i sortides a la muntanya caminant fins a una hora i mitja diària, aquests estan en un grup junts i conviuen junts.

Després tenim un altre grupet que és mes dependent però que també surt a l’exterior i poden fer una volta més petita per aquí al voltant i aquests conviuen junts i després hi ha els nois que van en cadires de rodes, perquè hi ha un 30% dels residents que té paràlisi cerebral i per tant, aquests no surten a la muntanya però sí que a la primavera i a l’estiu poden gaudir d’aquest entorn tant agradable en els terrats, perquè aquesta finca si algo té molt bo, és on està ubicada, té molts terrats on els nois poden sortir amb cadires de rodes.

Es fan sessions individuals perquè aprenguin diferents esports, en aquest moment estem treballant la petanca, el bàsquet i l’atletisme, això és gràcies al club muntanyenc, que ve els dijous perquè puguem fer atletisme i un cop al mes ens trobem les diferents entitats a fer les activitats a les pistes.

També fem sessions de la sala multisensorial i sessions d’estimulació basal i el que seria la hidroteràpia, tot i que les sessions de grup només les podem fer a l’estiu quan tenim la piscina descoberta en actiu perquè la hidroteràpia és molt petita i només hi caben una o dues persones.

 Com és el dia a dia de la residència?

 Tot el dia les activitats que fem estan encaminades al mateix, que els usuaris aconsegueixin el màxim d’autonomia personal per les activitats de la vida diària com podrien ser el vestir-se, desvestir-se, dutxar-se … durant tot el dia porten a terme un aprenentatge constant.

Per les persones que no tenen capacitat d’aprenentatge el que intentem es que no perdin les habilitats ja adquirides i alhora ho barregem tot amb que gaudeixin del dia a dia, és a dir, aprenentatge i lleure, que ells s’ho passin bé i que se sentin com a casa.  

Notícies relacionades