Brau: “Cada vegada hi ha més nenes que volen jugar al futbol”

Fotos: Jordi Pascual

Entrar a un club, poder jugar amb la resta de nois i, de sobte, per edat haver de marxar perquè ja no s’accepten equips mixts. No poder jugar a futbol amb els colors que t’han vist iniciar-te i, amb un poc de sort, trobar un altre club on puguis jugar com a dona en equips femenins. Llavors, difícilment tornaràs per jugar a l’amateur del club que t’ha vist néixer com a futbolista. Moltes amants del futbol es deuen sentir identificades amb aquest relat, habitual per la poca quantitat d’equips femenins. Mireia Marco i Brau, tècnica i jugadores del Mira-sol Baco, s’han proposat trencar la dinàmica, donar un fil d’esperança a les nenes que s’apropen al club perquè no hagin de marxar, complementant així l’àmplia oferta femenina que té el Sant Cugat FC. De moment tenen l’equip amateur consolidat i han començat una recerca de jugadores perquè Mira-sol acabi tenint futbol base per a tothom, homes i dones. Reben a elCugatenc a un camp ple de nens (nois) entrenant i quan es creuen una noia són a punt de preguntar-li si es vol sumar al projecte. Potser això és el millor resum del que venen a explicar en aquesta entrevista.

Quan neix l’aposta per tenir un femení?

– Mireia Marco [MM]: Fa molts anys però la voluntat de tenir escola des de petites fa tres anys. Enguany ens hi hem ficat amb més intensitat. Vaig parlar amb la directiva i ens hem començat a treballar-hi abans per fer-ho possible.

De moment només teniu l’amateur.

– MM: Sí, va néixer de noies que venien d’altres clubs en què se’ls demanava més competició. Es van quedar despenjades i els vam proposar fer un grupet, que va començar com a futbol 7.

Si fa tres anys que ho intenteu, per què només teniu l’amateur?

– MM: És cert que portem uns quants anys intentant fer escola però s’ha de complementar la posició de la directiva amb la coordinació. S’ha de fer bé perquè en altres clubs hi ha hagut molts intents de fer equips femenins que s’han extingit.

– Brau [B]: Fa molts anys que es va fer un equip femení a Mira-sol però, per falta de gent i altres problemes, es va perdre. Des de llavors, qui ha fet una aposta més clara pel femení és el Sant Cugat. Gràcies al seu èxit, ens animem a fer el pas.

Per què costa tant?

– B: Sempre hi ha l’estereotip. Costa molt que les noies facin futbol. Els pares no aposten perquè les seves filles facin un esport com aquest i a les pròpies nenes no els hi ve de gust. Hi ha una part social molt important. Però cada vegada hi ha més clubs i nenes que volen jugar.

– MM: És molt més fàcil apostar per un masculí, perquè és fàcil de muntar. Ens queda molt per canviar-ho. No hi ha mentalitat per iniciar equips femenins i masculins al mateix nivell.

Com funciona la recerca de jugadores que heu començat?

– MM: A partir de l’existència de l’amateur, hi ha hagut persones que ens han preguntat si faríem algun equip per a nenes. Si ho fem és perquè hi ha pares que s’hi han interessat. És una opció més en el ventall a elegir. Per a la gent de Mira-sol som més a prop. A més, potser el Sant Cugat fa més goig perquè és un club gran però hi ha qui prefereix la nostra filosofia, d’un club potser més familiar.

I la resposta a la crida?

– B: Millor del que ens pensàvem!

– MM: Es nota que enguany hem fet el treball molt abans: cartells, explicar als pares, publicacions, recaptar gent que havia preguntat anys enrere, avisar els pares de nens perquè faci córrer la veu a l’escola...

Tindreu més que amateur, per tant?

– MM: És la idea però no ho tenim assegurat. Ho confirmaren entre juny i juliol. Hem de posar en valor que es pot començar al futbol encara que no se sàpiga res. És molt difícil trobar un nen que mai ha tocat una pilota, en canvi, a les noies se’ls ha de donar l’oportunitat de començar des de zero.

– B: El millor seria tenir un grup de petites perquè es formin i un grup de competició d’entre 8 i 12 anys, més o menys. Lluitem per tenir-ho.

Sent esport femení i, de moment, amb poques jugadores, costa més tenir bons horaris, espais..?

– B: Sí, sempre! A més, és molt complicat quan es tracta de nenes petites perquè tenen més extraescolars i potser et diuen que sí al juny i després s’han apuntat a alguna altra cosa i no faran futbol. T’has d’assegurar molt de tenir un grup sòlid.

– MM: Amb els equips masculins, si se’n va un nen, en tens un altre segur.

L’Ajuntament cedeix el camp però és el club qui gestiona horaris i espais.

– MM: Sí, ens coordinem amb els companys per veure quins horaris podíem tenir perquè les noies provessin. No ha costat massa perquè la directiva ho té clar.

I ha costat que ho tinguessin tant clar?

– MM: No gaire perquè és una idea que portem molts anys perseguint.

Què pot aportar a les nenes petites practicar un esport com el futbol que, a més, està molt masculinitzat?

– B: En primer lloc això justament, treure la part masculinitzada. A més, aporta molt, com qualsevol esport d’equip: aprendre a relacionar-te, a tenir respecte, a ser tolerant amb les altres opinions, gestionar la frustració... Fins i tot ara, com a amateurs, seguim venint perquè ens aporta alguna cosa.

Hi ha espai per a tot això quan el Sant Cugat ja té força en equips femenins?

– MM: Hi ha moltes nenes que volen fer futbol a aquesta banda del Vallès. És molt important que hi hagi més equips perquè hi hagi més moviments. No es tracta que un equip deixi de tenir noies perquè les tingui un altre, sinó que puguem tenir noies en paral·lel als nois.

– B: De vegades som l’equip rival, fem derbis! Però ens encanta. Ens portem molt bé amb moltes de les seves jugadores, com amigues. És molt maco tenir un equip rival amb el qual et portes bé i pots fer derbis. Seria molt maco que això també ho tinguessin les nenes. És difícil perquè a les nenes els dius que poden arribar a ser algú i guanyar-se la vida amb el futbol i no s’ho creuen.

Ho travessa tot. No és només futbol base. Te’n vas a la Lliga Iberdrola i es veu clar; guanyen un títol i quasi no tenen compensació econòmica en comparació amb els nois!

– MM: El que promou la dificultat en les capes baixes ve marcat des de dalt i per les dinàmiques socials.

– B: Per això hi ha pares que encara diuen a les nenes: “No t’apuntis a futbol que pots prendre mal”. Com si els nens no poguessin prendre mal i en esports en què hi ha més noies no hi hagués cap risc.

Notícies relacionades