Eduardo Ferrer: “No hi caben dos clubs de bàsquet del mateix nivell a la ciutat, no té sentit”

Fotos: Miquel Margalef 

El vicepresident de la UESC, Eduardo Ferrer, analitza l’actualitat esportiva de la ciutat parlant de temes d'actualitat rellevants. Ferrer no entra a valorar la relació entre la Coordinadora i l’Ajuntament i afalaga la feina feta tant per l’entitat esportiva com pel consistori. Malgrat això, al·lega que el Pla Estratègic de l’Esport es fa de manera massa complexa i creu que es podrien fer més coses si es plantegés d’una manera més senzilla, tenint en compte els funcionaris de l’Ajuntament i deixant de banda les auditories externes. També repassa la rivalitat actual entre la UESC i el Qbasket i indica que no té sentit tenir dos clubs del mateix nivell a la ciutat. En aquesta entrevista repassa alguns dels temes d'actualitat esportiva més sonats a la ciutat durant les darreres setmanes.

– El passat mes de setembre vam saber que la Mònica Mateu, presidenta de la UESC, va decidir deixar la presidència de la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat. Per què?

– La Mònica ho va decidir així per temes personals. Treballa molt, ja es gran i, si tens responsabilitats, t’hi has de dedicar. Estic segur que va veure que no podia dedicar tot el seu temps a la Coordinadora i va decidir deixar pas perquè altres s’hi dediquessin. No hi ha res més.

– Després de la marxa de la Mònica, la UESC s’ha plantejat deixar la Coordinadora? Rafael Robledo ens va explicar que tenia constància que el club havia de realitzar una votació interna per a decidir-ho. És cert?

– Jo no en tinc cap notícia, no s’ha decidit res ni es farà res als respecte. Entenc que nosaltres continuarem a la Coordinadora perquè hem de ser-hi, és representativa de l’esport a Sant Cugat i no ens podem plantejar deixar-la. A més, és una decisió que hauria de prendre la junta. Però en cap cas s’ha plantejat deixar-la, en cap moment.

– Com a membres de la Coordinadora us va doldre la marxa del Volei, el Patí Hoquei i el Rugby?

– Aquestes notícies no són mai bones. Si realment hi ha una representativitat conjunta de l’esport a Sant Cugat, hi hauríem de ser tots. Que tres clubs ho deixin, i a més tres clubs importants, no és una bona notícia. No sé exactament quins són els motius, no he parlat amb ells, però estaria bé que tots poguéssim coincidir en un mateix projecte.

– Marxen i passen a formar part del Sant Cugat Creix. Creieu que la seva activitat com a associació pot arribar a ser un organisme paral·lel a la Coordinadora i per tant es generin conflictes d’interessos?

– No n’hi hauria d’haver. Però no ho sé, el temps ho dirà, és difícil de saber. Tota la feina que volen fer des de Sant Cugat Creix és molt positiva i, si ens deixen donar-los suport i la resta podem aprofitar part de la seva feina, penso que no hi ha d’haver cap problema.

– Com a membres de la Coordinadora creieu que Sant Cugat Creix rep un millor tracte per part de l’Ajuntament?

– No t’ho puc dir, és difícil. És veritat que s’ha fet alguna declaració en aquest sentit, però no t’ho sabria dir. Com sabem si realment reben millor o pitjor tracte per part de l’Ajuntament? Jo estic segur que el consistori intenta ser objectiu a l’hora de repartir i de donar coses als clubs. Sinó és així haurem de protestar, però en principi no en tinc constància.

– No teniu constància del tracte que rep el Sant Cugat Creix. Quin és el tracte que rep al Coordinadora?

– Fa poc temps que estic a la Coordinadora, de fet, només he fet una reunió perquè abans hi anava la Mònica. Tampoc fem una feina molt profunda i que, per tant, hem de rebre molt suport de l’Ajuntament. El que ha de fer el govern és escoltar les nostres queixes i, a partir d’aquí, hem de veure si el que demanem té resposta o no. A vegades obtenim resposta i a vegades el que plantegem és molt difícil i complicat. No et sabria dir exactament. Jo vull pensar que tothom rep el mateix tracte i que l’Ajuntament sempre fa el millor per l’esport. Es poden fer les coses millor? És evident. Què és poden fer més coses? També. A partir d’aquí, hem de treballar conjuntament per treure més profit millors per a Sant Cugat i pels clubs esportius.

– Crides a treballar conjuntament, però segons Rafael Robledo quan el club demana quelcom a l’Ajuntament és atès més ràpid que si ho fa a través de la Coordinadora d’Entitats Esportives.

– No et puc donar resposta perquè no sé quina és la reacció de l’Ajuntament amb les peticions de la Coordinadora, encara no he treballat suficient amb ells per dir-te que això és així o no.

– Quina és la relació que hi ha amb l’altre club de bàsquet de la ciutat, amb el Qbasket?

– És una relació normal entre clubs, amb competència però poca perquè tenim nivells esportius diferents. Treballem el bàsquet de forma diferent i hauríem de col·laborar i pensar com fem la distribució de tot entre els dos, tenint en compte les nostres capacitats, la nostra història i el nostre nivell.

– Què us diferencia?

– Principalment que nosaltres tenim un concepte molt més competitiu en alguns nivells i tenim més història. Jo abans havia treballat molt per al Mira-Sol Bàsquet i el que fèiem era agafar la gent que renunciava a estar a la UESC per número d’entrenaments, exigència i competitivitat. Competir al mateix nivell no té sentit, no hi caben dos clubs de bàsquet a la ciutat. Hauríem de mirar més com col·laborar i no com competir.

– Ara s’està competint massa i s’haurien de crear sinèrgies entre clubs.

– Sí, ara s’està competint molt per jugadors, pistes, entrenadors, espais etc. No sé si té molt sentit fer-ho ni si Sant Cugat dóna per tenir dos clubs de bàsquet del mateix nivell, jo penso que no.

–  Abans de l’estiu es va presentar la primera diagnosi del Pla Estratègic de l’Esport. Què n’esperàveu quan es va presentar?

– És important fer plans i fer participar a la gent. La part que he participat jo he vist que hi ha intenció de fer les coses i, de fet, s’està caminant ja en crear espais nous que és el que més necessita Sant Cugat a nivell esportiu. Però l’estudi que s’està duent a terme s’ha comparat molt amb municipis de l’entorn amb nivells de població semblants, però Sant Cugat, per bo i per dolent, no és semblant moltes vegades. El nivell esportiu de la ciutat és molt més elevat que qualsevol altre municipi de l’entorn. Per això s’hauria de fer un pla més centrat en Sant Cugat sense mirar la resta de ciutats, col·laborar més amb els funcionaris de l’Ajuntament perquè ells saben realment quins són els problemes i quines són les millors solucions, i treballar menys amb auditores externes.  

– Amb el treball prèvia de l’auditoria es triga massa a desenvolupar el Pla?

– Es fa massa llarg i complicat. Les coses senzilles arriben abans a millor port. No sóc cap expert en el tema, però a vegades penso que es podrien fer més coses sense tanta complicació.

– L’esquelet del pavelló de La Guinardera ja s’intueix. Creieu que el podreu fer servir?

– No ho sé. Però una cosa positiva que vam extreure de la participació és que el projecte inicial de La Guinardera no tenia vestidors ni tampoc tres pistes de bàsquet amb unes dimensions normalitzades i, amb les reunions prèvies al Pla, vam aconseguir que això es modifiqués. Si el podrem fer servir o no, no ho sé. Però si hi ha més instal·lacions, tindrem millors pistes tots. S’haurà de fer una distribució on tothom estigui content, però tots els clubs hi sortirem guanyant, no hi ha cap dubte.

– El juliol de 2015 la UESC va viure un fort malestar intern que va estar a punt de precipitar una moció de censura contra l’actual junta directiva. Finalment la moció no es va presentar perquè no es va arribar a el quòrum necessari. Com estan les ferides, s’ha aconseguit passar pàgina?

– Crec que sí, o almenys és el que hem intentat. Mai he pensat que les coses no anessin bé. Es treballava, els nanos gaudien, els entrenadors treballaven. Però malgrat això hi va haver algunes persones que es van queixar, segurament amb uns motius. Però penso que ho van portar en un punt que no calia. La gent que vam decidir no queixar-nos i seguir treballant ara estem tirant endavant el club per a tots els membres de la UESC. Estic segur que s’han superat les ferides perquè la gent està contenta. Espero que la junta actual acabi l’any deixant un club on tothom es senti content de ser-hi.

– Com va viure la moció de censura la junta directiva?

– Aquest tipus d’accions són molt dures perquè la junta de la UESC treballa molt i ho fa de forma desinteressada perquè tothom s’aprofiti, i reps un tracte que ningú es mereix. Les crítiques són bones i tothom les pot fer, però s’ha de veure com les fas i fins a quin punt les dus a terme. Les queixes que es plantejaven no eren suficientment greus com per maxacar-nos com ho van fer.

– Els problemes de transparència que es reclamaven s’han solucionat?

– Abans ja érem prou transparents. S’ha millorat, es fa molta més comunicació però es continua treballant igual. Totes les assemblees hem rebut queixes de les mateixes persones que volien fer la moció de censura i per això els hem convidat a participar, però la resposta ha estat que no podien o no volien. Quan no reps resposta després d’estendre la mà perquè col·laborin, aleshores te’n adones que les queixes potser eren infundades.

– Hi ha bona relació amb la gent que va estar a punt de plantejar la moció?

– La relació és bona amb la majoria d’ells. Continuen estant tots al club i tenint els seus nens entrenant i estan tractats com qualsevol altre membre de la UESC. 

– Ja ha començat la temporada per tots els equips de la UESC. Com s’encara a nivell esportiu?

– Tenim la sort de tenir dos directors tècnics que estan treballant molt i que porten molt de temps. Això es nota molt al principi de la temporada. Els equips estan molt equilibrats, hem començat amb molta força, estem treballant molt la preparació física i tot això suposo que donarà fruits. Malgrat que el sènior masculí ha tingut un inici difícil penso que ho faran força bé.

– Aquest any el club està de celebració pels seus 30 anys d’història. En commemoració a aquesta xifra desenvolupareu 12 activitats al llarg dels 12 mesos que té la temporada.

– La idea és fer cada mes una activitat diferent aprofitar les que ja fèiem anys anterior i proposar-ne de noves com, per exemple, crear una nova mascota, organitzar una exposició al mes d’abril i la creació d’un llibre. Aquestes activitats les lligarem amb el torneig de reis, la participació a la Festa de la Tardor o el 3x3 del juny. Tot plegat per donar importància a tota la feina que es fa actualment i que es va fer en el passat permetent impulsar el club ara fa 30 anys. Va ser un començament molt difícil i s’ha de valorar perquè realment hi ha molta gent al darrere.

– Tots els fruits d’aquestes activitats les veurem abans que acabi la temporada?

– Sí, la idea es fer-les totes abans de l’agost per dues raons: primer perquè durant les vacances molt poca gent està disponible i segon perquè la junta actual acaba el mandat just en aquest període. Si hem d’avançar alguna activitat per falta de temps, ho farem. Espero que tinguem una mascota que a partir d’ara sigui identificativa del club.

Notícies relacionades