Eloi Rovira visita les instal·lacions esportives de la ciutat. Foto: Localpres

El Ple de febrer va aprovar per unanimitat la moció conjunta d'ERC-MES i Convergència per l'elaboració d'un Pla Estratègic de l'Esport on participin representants polítics, la Coordinadora d'Entitats Esportives i els clubs per fer una anàlisi de l'estat de l'esport a la ciutat. Es constituirà abans d'abril i es preveu tenir un primer retorn abans d'acabar l'any.

El procés participatiu s'emmarca en el Consell Sectorial d'Esport on el regidor Eloi Rovira va prendre el compromís d'escoltar les entitats per millorar tots els aspectes que calgui. La moció també preveu introduir els acords presos en el marc del Pla Estratègic en el Pla d'Equipaments aprofitant la seva revisió. En la mateixa sessió es va tirar endavant una altra moció, aquesta institucional tot i que presentada inicialment pel PP, per introduir els vestidors de la ZEM La Guinardera en el Pla d'Equipaments Esportius 2016-19 així com la dotació pressupostària per poder-los realitzar.

En la constitució del consell, Rovira va explicar que el document recollirà les mesures a aplicar a partir de la funció que les entitats vulguin que compleixi l'activitat física i l'esport. La redacció de l'informe està externalitzada en l'empresa ITIK, consultoria de l’esport i el lleure, S.L. L'acord pres el dilluns 15 també preveu revisar el pla d'usos i l'atorgament de subvencions a entitats perquè tinguin condicions de partida iguals. A més, es proposa el patrocini i mecenatge dels clubs.

Si bé, allò aprovat en el plenari de febrer va una mica més enllà de les primeres explicacions al Consell Sectorial. S'introdueix la perspectiva de gènere en l'elaboració de l'informe per reforçar l'esport femení així com introduir-hi una memòria econòmica de les actuacions acordades. Es preveu que el Pla Estratègic de l'Esport s'aprovi a principis del 2017.

Rovira es va mostrar satisfet perquè “recull allò presentat en el Consell Sectorial d'Esports” mentre que Mireia Ingla, portaveu d'ERC-MES, grup proposant, va definir l'acord com “un paradigma de què vol dir participació”. La resta de grups van votar a favor en considerar que era una tasca positiva que afectava a milers de persones, implicant els agents i sense oblidar la vesant econòmica per poder desenvolupar les accions que s'aprovin.