Eva Lafuente

Re-Construir

Dades oficials d’avui nit a les 00h: 324.117 morts arreu del món, quasi 5 milions de persones infectades, quasi 2 milions de persones curades. 

La Covid-19 s’ha endut per davant centenars de milers de vides persones de totes les edats i orígens arreu de tot el món i tota una generació dels nostres estimats avis i àvies, mares i pares. També de totes les professions, però amb especial cruesa, un gran nombre de professionals de la medecina i la infermeria.

Desescalada interessada

Es parla del Pla de Transició cap a una “nova normalitat”, però el Gobierno de España no reconeixerà mai que els criteris que ha aplicat per al seu disseny no són sanitaris, sinó que són productius, econòmics, polítics i d’oportunitat mediàtica.

L’epidemiologia mana. Dades objectives.

Caput Europa!

En temps de la COVID-19, ni mai més res serà com abans, ni nosaltres som ―en definitiva― les mateixes persones. 

Des de la OMS de les Nacions Unides es proclama alt i clar que la humanitat ens enfrontem a un desafiament superior i més complex que el de la I Guerra Mundial. 

Confin-amore

Com està despertant aquests dies la profunditat i l’essència de cada persona.

Mai havia sentit que l’emotivitat i l’amor benentès estiguessin tan a flor de pell, quan no podem ni tocar-nos, ni estar, ni tan sols a pocs metres, ni molt menys abraçar-nos.

Quan et ve d’1€ o inclús de cèntims, és POBRESA i és FEMENINA

Podem dir, amb tristor, però amb tota la dignitat, que moltes famílies a Catalunya saben què és no tenir ni 1€, a partir del dia 5 de cada mes, disponible per fer front a contingències sobrevingudes, o inclús necessàries.

El context social no ajuda i les estadístiques tampoc: segons dades de l’IDESCAT, el 21,3% de la població catalana està en risc d’exclusió social. 

La innocència del vol de la papallona

Veus i pensaments innocents, al primer d’octubre, van fer de tot menys ser violents.....inclús van patir violència en grans dosis. I aquestes veus i ànimes pensants ara entenen que cal reprendre aquest esperit.

L’esperit d’aquell cap de setmana on tothom anava de la mà, unit, sense sigles, sense marques i sense diferències, amb una il.lusió comuna.

La tempesta perfecta

La tempesta perfecta o com cal que les persones ens adaptem, no només al canvi climàtic, sinó també ―i de forma immediata― al clima canviant. En la construcció i desenvolupament de la nostra civilització, hem pres terreny físic a la natura, i ella, de mil maneres, ens ho fa notar i ens reclama el paper que en el seu dia li vam prendre.

Sororitat i monoparentalitat femenina invisible

L’estil de vida no és buscat sinó que es gestiona. I una família monoparental ha de gestionar molt, moltíssim, el seu flux de recursos versus despeses, així com el feeling i difícil equilibri entre fortaleses i amenaces.

I la dona monoparental en aquesta anàlisi DAFO ha de desenvolupar moltes fortaleses i si a sobre no te reconeguda legalment la condició de monoparentalitat, encara més.

Pàgines

Subscribe to Eva Lafuente