Publicitat

14 paraules

Crec, sincerament, que en el ser i en el sentir de les coses hi ha molt del que diem i de com ho diem, fins al punt que aquesta expressivitat marca punts d'inflexió i afecta la vida de les persones.

La importància del llenguatge en la lluita LGBTIQ n'és un clar exemple: Aquests darrers dies l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), des de la seva secció filològica i a instàncies del col·lectiu LGBTI Castelló, ha afegit 14 nous articles a la nomenclatura del DIEC2, és a dir -pels que no en som experts lingüistes-, s'han afegit al diccionari oficial de la nostra llengua 14 noves paraules, i alhora se n'han modificat 17 de les ja existents, indicant -en aquestes darreres- en el seu significat, que estan en desús o són clarament pejoratives, informació que visualitza socialment la disconformitat en el seu ús i contribueix a la lluita.

Amb l'ús de la llengua podem fer lluita social actualitzant les paraules a la paleta dels colors de l'Arc de Sant Martí: el vermell, el taronja, el groc, el verd, el blau i el lila, aquest darrer, el color de la lluita i l'activisme contra l'heteropatriarcat, amb connexió íntima amb la lluita feminista.
Bifòbia. heterofòbia, interfòbia, lesbofòbia i transfòbia, mots que, homologant-se al ja inclòs al diccionari i molt utilitzat "homofòbia", fan referència a l'aversió, l'odi i la discriminació a un col·lectiu de persones, amb l'objectiu d'estigmatizar-lo.

Paraules que estan a la lluita LGBTIQ, perquè visualitzen l'enorme greuge que pateixen aquestes persones i la no acceptació de cap discriminació. Tant de bo no calgués posar aquestes paraules al diccionari per visualitzar els atacs despietats cap a aquests col·lectius.

Malauradament sí que és necessari posar-les per fer evident que mai hauríem de normalitzar que es violenti, discrimini i criminalitzi socialment a una persona per la seva identitat i personalitat sexual, emocional, biològica i de gènere. Com el seu interior encaixa amb el seu lliure sentir i com aquesta persona decideix, com a dret fonamental, mostrar-ho al món, i viure la seva emotivitat, sexualitat i intimitat lliurement.

Només tinc una reflexió...

Mai havia tingut la sensació que existís cisfòbia. Segons la definició de l'IEC és l'aversió als que se senten del sexe al qual pertanyen biològicament. Si hem d'evitar discriminacions, crec que hem de protegir els col·lectius més vulnerables, més estigmatitzats i discriminats, perquè preservar el dret fonamental a la igualtat implica tractar situacions desiguals de forma desigual caminant cap a una discriminació positiva. 

I, fins ara, i perdoneu la meva ignorància, no he estat conscient que existís una paraula que definís el fet de ser odiat per la teva cissexualitat. I podria ser aquest fet lingüístic un mal precedent.

No... Crec que cal protegir de l'odi al col·lectiu LGBTIQ. I crec internament, amb molta passió, que la cissexualitat no està amenaçada com la transsexualitat, malgrat que es digui que la primera paraula es crea (del no-res) com a oposició de la segona.

Perquè si tenim una paraula per definir una situació, un sentiment, un fet, una emoció, en dir-la, la fem realitat, i potser, la paraula "cisfòbia" pot penjar sobre el col·lectiu LGBTIQ un pes feixuc i immerescut.

Sens dubte que es tracta d'una molt bona iniciativa, que visualitza i normalitza al col·lectiu LGBTIQ, com no podria ser d'una altra manera, ja que ve impulsada pel col·lectiu LGBTI Castelló, col·lectiu per la diversitat afectiu-sexual.

Però estem incloent noves paraules, i considerant pejoratives i en desús d'altres, amb l'objectiu d'afavorir el col·lectiu LGBTIQ davant la resta de la societat, en ferma lluita pels seus drets, per visualitzar els abusos, atacs, prejudicis, discriminacions i fòbies que pateixen, col·laborant en una lluita històrica.

Aquesta lluita apassionada, sentida, íntima, lliure, honesta, emocional i física, intensa, encoratjada, brillant i alegre, ferma, esperançada, en el fluir i en el ser, no només és al carrer, ha de ser-hi a les institucions, a les lleis, a les escoles, a les cases, a les famílies, a les feines, a les comissaries, a les presons, als centres de justícia juvenil, dins les professions, i, sobretot, ha de ser sempre una lluita activista incorporada a l'ADN de la teva i de la nostra vida privada, i per tant, en el nostre llenguatge.

Que mai una paraula pugui esdevenir un greuge, un prejudici o un estigma per ningú. I on no arribin les paraules, que arribi la sensibilitat de les persones que les fan servir.

Eva Lafuente Ballestero, Jurista, Politòloga i activista feminista i de Drets Humans

Notícies relacionades