Ànimes liles

Moltes ànimes ens han deixat en poc temps.

El passat 8 de març ens conjuràvem multitudinàriament totes i tots: “No hi som totes, ens falten les mortes”. Són dones que ens han deixat físicament als Països Catalans (31 dones el 2018, 7 dones durant els 3 primers mesos del 2019) però que s’incorporen eternament a la nostra lluita. En la memòria sempre s’alçaran al costat nostre.

Ànimes liles, blanques, trobades esteses a casa seva, a la platja o esclafades al terra, caigudes d’un balcó.

Dones amb potencial, amb talent, amb il·lusió i ganes de créixer, que eren mares, filles, amigues i amants, i que adoraven els seus fills, tenien gos o gat, i eren pintores, treballadores de la llar, advocades, escriptores, periodistes, estudiants...

Persones immenses, desitjoses per ser i esdevenir plenament dones, i que no ho podran ser mai perquè un cruel sistema patriarcal espanyol, en la seva versió més despòtica i assassina, practica la impunitat jurídica i judicial a l’hora de castigar les agressions, les violacions i els assassinats.

I què ocorre? Que ens agredeixen, ens violen i ens maten, més encara, i ho fan impunement. En l’ideari col·lectiu i individual d’aquests delinqüents s’ha instaurat la idea perversa que la seva acció no serà castigada amb prou contundència.

 

Això afavoreix, doncs, el iter criminal, el camí interior que segueix una persona entre el desig d’agredir i matar i la consecució del seu anhel en la realitat.

Estem més desprotegides que mai. I amb nosaltres, també ho estan els nostres infants.

Però a les nostres ànimes liles, mai més ningú les podrà tornar a matar.

Eva Lafuente Ballestero, jurista, politòloga i activista feminista

Notícies relacionades