Publicitat

Després del coronavirus de la COVID ens vindrà el del totalitarisme

La d'avui no és una visió optimista, no és habitual en mi. És una visió cruelment realista. Només totes i tots juntes vencerem l'emergència planetària, únicament des de la solidaritat i la posada a disposició de tots els mitjans globals. Si només fos aquesta batalla... En tenim moltes, a lliurar. El planeta crida, i nosaltres no l'estem escoltant, i la COVID només és una de les seves primeres queixes... I més monstres que estan per venir.

Quan la COVID deixi de matar perquè ja s'hagi endut tota una generació, la vacuna, com si fos un tribut a pagar, deixarà pas a l'autoritarisme que haurà pres el territori i s'haurà instaurat en les nostres vides. Serà una imposició. I una implosió.
Una implosió, sí, de dins a fora, institucional, col·lectiva, meditada, que haurà escombrat l'economia de milions de famílies. Després de la mort física, la pitjor, és la mort econòmica, està clar. La por s'instaura, i és la palanca de canvi per justificar la manca de respecte als drets fonamentals i les llibertats més bàsiques, per justificar els tocs de queda, els confinaments perimetrals. Per controlar la vida i els fets vitals de les persones, cosa que és contrària a la democràcia i a la llibertat individual. Conquestes històriques!!!! I per deixar desprotegides -més encara- les dones, els infants, els joves, el col·lectiu LGBTIQ i molts sectors de la població.

Sento que contínuament ens diuen què hem de fer a cada hora, a cada minut, a cada segon, ens han arrabassat la llibertat. A la classe política en cap moment li ha tremolat la mà. Sí.  Als estats no els hi tremolarà el pols en instaurar un modus vivendi marcial. Però n'hi haurà algun que farà autocrítica, que es responsabilitzarà de les morts que es podien haver evitat? L'OMS assumirà algun dia alguna responsabilitat? Sento que l'únic que ha fet és declarar la COVID-19 com a pandèmia. Després, pel que a mi respecta, va deixar de parlar. Cents de milions de persones arreu del món que han perdut la vida algunes d'elles en països en què una millor governança dels seus líders en aquest assumpte ho hauria pogut evitar. Ningú dirà res? Ningú depurarà responsabilitats? I més inquietant encara, cap estat assumirà responsabilitats per haver escampat la malaltia arreu del món, amb aquesta rapidesa, creant tanta vulnerabilitat?

Sóc gens conspirativa, però fils ocults segueixen movent aquest assumpte i molt em temo que mai arribarem a saber realment que va passar, i sospito que cap estat ni dirigent farà autocrítica, i això farà que les morts resultin en va, que no es restauri la dignitat de les víctimes, que no es repari les seves famílies, que els morts no puguin descansar en pau, i que no hàgem après res. Tota una generació, la dels nostres estimats grans, desapareixent... És impotència el que sento mentre veig tot això. Que faran els meus nanos adolescents amb el món que tindran quan tinguin la meva edat? Quines oportunitats perdudes pel jovent. Que passa amb la meva generació que som un 12, i sovint un 6 (dins la llista de l'ordre de prioritats per a la vacuna)? I les persones més grans que jo que ja no veuen un futur de colors en la seva vida... Quina tristor.

No penso votar qui faci bandera i tregui rèdit d'aquesta desgràcia. Tampoc votaré qui menystingui les persones i les seves circumstàncies, ni qui jugui amb la nostra por. Ni en nom de la COVID, ni en el meu nom. O sigui que crec que caldrà un relleu generacional de dirigents que deixi de posar en el centre el "vot" i posi el centre en les "persones", perquè si no és així, al pas que anem, s'instaurarà la por, i aquesta pandèmia, més tots els monstres que estan per venir seran el motiu que el totalitarisme global necessitava per tornar a instaurar-se. I crec que no ho podem permetre, perquè contra el coronavirus del totalitarisme no tenim, fàcilment, ni cura, ni medecina, ni vacuna contra ell, causa moltes baixes, i mata també a consciència i sense remei.

Eva Lafuente Ballestero,
jurista i activista social

Notícies relacionades