feminae@: odiar l’odi i la fòbia

Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de reconstrucció, sororitat i humanitat, també un espai d'anàlisi jurídica i d'introspecció personal.

Us obro el cor i us dic que en les meves relacions personals cultivo el perdó, l'assertivitat i la resiliència, i que puc presumir que no odio ningú, que no hi ha res més destructiu que això. Però sí que odio l'odi i la fòbia contra les persones, i ho faig amb gran intensitat quan es tracta de persones que pertanyen a col·lectius dignes d'especial protecció, persones que estan en una posició desfavorida, o que estan patint una bàsica o múltiple discriminació

Uns pocs dies abans de dissoldre's el Parlament de Catalunya en la seva XXII legislatura, es van aprovar dues lleis socials transcendentals en l'àmbit de la defensa dels drets fonamentals i la lluita activista i política contra el tracte discriminatori i la violència exercida sobre les dones a Catalunya.
Em refereixo a la modificació de la Llei d'Erradicació de la violència masclista i la Llei d'Igualtat. En aquest cas el meu sentiment és el de llàstima, quan veig que la classe política actual instrumentalitza les fites socials amb l'objectiu de maximitzar i rendibilitzar els seus resultats electorals

Aquestes lleis, i d'altres similars a elles, destinades a protegir les persones i a crear bàlsams socials per tal d'afavorir una mica la vida de la gent, les considero tan transcendentals que s'haurien de tramitar, aprovar i disposar l'entrada en vigor al principi de les legislatures. Haurien de ser el primer regal de les nostres representants al seu electorat. I no un a correcuita a finals de legislatura... per treure pit de no sé què, on s'és vist això, que collons!!!!!

Prou de donar-nos a les persones de carrer les molletes, les escorrialles quan hi ha molts anys de distància entre la promesa i l'entrada en vigor de la llei d'igualtat. Quants greuges, discriminacions, menysteniments, descrèdits, assetjaments, s'han produït i es podien haver evitat amb el sistema sancionador que preveu la Llei d'igualtat a tals efectes i la descripció de totes les conductes antijurídiques que ningú té l'obligació de suportar.

Quantes dobles i múltiples discriminacions hem hagut de patir totes les dones, per racialització, per origen, per condició, per capacitats diverses, per edat, per pobresa, per identitat de gènere, sexual, emocional, biològica, pel fet de ser dones en qualsevol d'aquestes situacions o condicions, i moltes altres, mentre anava passant la legislatura, i s'ocupava la classe política de mirar un altre costat.
I la pandèmia no és excusa. Els i les polítiques no eren ni els metges ni les infermeres que estaven jugant-se la i salvant vides als hospitals.

Quantes actuacions de les administracions i els poders públics, provocadores de tracte discriminatori des d'un punt de vista institucional, han pogut quedar impunes perquè una llei que s'havia d'aprovar de seguida ha trigat.

I perquè fer trigar l'ampliació i extensió del concepte de violència masclista (obstètrica, econòmica, vicària, etc). Quantes dones haurem patit el fet sense poder-li posar nom ni que se'n derivi una conseqüència pel qui l'ha comès. Sense reparació, ni desgreuge, ni remei.

Un crit a la responsabilitat política, des del meu petit però ferm activisme, us vull tocar les consciències a veure si d'una vegada us adoneu que aquestes lleis no tenen espera, que s'haurien d'haver aprovat abans-d'ahir, i que arribeu tard, molt tard.

I Ajuntament de Sant Cugat, poseu-vos les piles. Les dones som molt més que captar un instant orgàsmic, perquè per tenir orgasmes ni ens cal exemplaritzar ni demanar permís, ni conjurar-nos, aquests instants formen part de la nostra intimitat i no poden ser un instrument en si mateix ni una icona magnànima ni una proesa de res. A veure si ens haureu de dir com hem de sentir i amb quina intensitat. Ho farem com ens doni la gana, només faltaria.

I apliqueu les sancions previstes a les lleis per favor, no les eximiu, no justifiqueu, no disculpeu, sigueu taxatius, pragmàtics, impecables i implacables, que la dolça senyora que va morir perquè se li va encendre el matalàs amb les espelmes que feia servir per il·luminar-se i escalfar-se s'estiraria ara mateix els cabells si sabes el que sabem avui.

Reflexions per a la XIII legislatura: deixeu de mirar-vos el melic, mireu la gent, centreu la vostra acció en les persones, poseu-nos a les dones, a les joves i a les nenes a l'agenda, i no torneu a aprovar lleis tan importants a finals, per fer la foto.

No volem fotos, volem drets, volem vida, volem respecte, dignitat, igualtat i equitat. Vull que la meva filla pugui anar pel món tranquil·la, que ningú la pugui tossir, ni menystenir, ni violentar. Que no hagi d'estar contínuament alerta.

Feminae@, espai de reconstrucció, sororitat i humanitat, d'anàlisi jurídica, i introspecció personal si cal. Un espai també on dir les coses que en sentir-les fan mal. No vull ser dolça, vull fer pensar.

Eva Lafuente Ballestero
Advocada, politòloga i activista
.

Notícies relacionades