La tempesta perfecta

La tempesta perfecta o com cal que les persones ens adaptem, no només al canvi climàtic, sinó també ―i de forma immediata― al clima canviant. En la construcció i desenvolupament de la nostra civilització, hem pres terreny físic a la natura, i ella, de mil maneres, ens ho fa notar i ens reclama el paper que en el seu dia li vam prendre.

Sempre parlem de com els governs dels estats mundials i les persones podem revertir el canvi climàtic. Però en l’actual sitcom de punt de no-retorn, en que la Gloria ―una nena entre totes les tempestes que ens poden arribar a visitar― ens va escombrar i arrabassar un munt d’illetes i el Delta de l’Ebre, i va crear imatges kafkianes al costat de l’Hotel Vela, crec que s’imposa parlar de com ens hem d’armar interiorment les persones de “a peu de carrer” per sobreviure a tots els canvis que puguin arribar a esdevenir.

Ens caldrà, doncs, resiliència climàtica, acostumar-nos a les inclemències sobrevingudes del clima i suportar-les amb esperit de supervivència física però també crítica, habilitant les nostres cases per, en cas d’emergència, mantenir la integritat estructural així com la temperatura òptima benestant, esquivant així la “fractura per pobresa energètica”.

No podrem descuidar la nostra salut ambiental i haurem d’intentar sobreviure a tots els episodis de canvi climàtic reforçant al màxim les nostres condicions de salut personal i ambiental, tenint cura de potenciar les nostres fortaleses i de protegir-nos de les nostres mancances. Caldrà que tinguem molta cura de les nostres patologies prèvies perquè són un punt dèbil a combatre.

Un apunt final, amb el risc de ser simplistes: cal una educació en emergència climàtica, sense caure en alarmismes ni enrocar-nos en tesis fatalistes o catastrofistes, per tal de no generar angoixa entre els joves i infants. 

En definitiva, les persones hem acabat envaint un ecosistema compartit amb un munt d’espècies i que requeria d’una cura especial per ser preservat. Emocionalment la culpa és un factor que recau directament sobre totes i tots nosaltres.

Tenir la capacitat de centrar-nos en estar en les més òptimes condicions emocionals i psicològiques pot ser el quid de la qüestió, l’espasa que ens permeti guanyar la batalla.

Si no ho fem així correm el risc que una TEMPESTA PERFECTA, mil vegades més gran que la Gloria, ens fulmini. No podem deixar que ens venci la por.

Ens caldrà una gran dosi d’intel·ligència emocional per comprendre la NATURA, per saber quan crida perquè ho fa i que vol.

Si entrem en aquesta dinàmica més receptiva, si li donem ànima a aquesta natura expectant, potser podrem armar-nos i enfortir-nos per encarar la propera TEMPESTA PERFECTA.

Les persones tenim el dret objectiu i fonamental de viure lliures d’emergència ambiental, en un medi ambient favorable i lliures de l’angoixa de la sensació d’imminència de crisi humanitària.

Reflexionem. La natura és sàvia però no pensa, això, indubtablement, ens correspon a nosaltres.

Eva Lafuente Ballestero

Advocada, politòloga i activista feminista i de drets humans

Notícies relacionades