La usura i els abusos bancaris, càncer de les economies familiars

A qui li rendeixen els diners? A qui els té.

I qui els té?

Molts estudis estadístics i microeconòmics dins el sector bancari demostren que la tendència actual en el mercat bancari és que els bancs retinguin els diners del públic en les seves mans, diríem urpes, al màxim. Algunes entitats bancàries catalanes afectades de manca de liquiditat ho fan a fi i efecte d’especular amb diners aliens i treure’n rèdit uns dies, per pocs que siguin. El sumatori entre molts comptes corrents dona un espectacular benefici.

Un exemple d’abús rau en la pràctica bancària, que s’està actualment consolidant, consistent en pagar la nòmina uns dies més tard del que és habitual en el sector. La nòmina, meritada durant tot el mes i generada amb l’esforç de la treballadora, està uns dies en mans del banc per al seu gaudi i rendiment. I crea un greuge entre companys que poden cobrar amb una diferència entre 2 i 3 dies. I les factures cauen mentrestant en el compte sense pietat.

L’abús s’instaura també davant el públic en el subsector de les assegurances bancàries, on cal que es consolidi definitivament la lliberalització en la contractació de les assegurances de la llar i de vida, sobretot en el sector de les hipoteques de primer habitatge, per tal que el públic pugui escollir entre diferents companyies i condicions i no només entre les pròpies del banc on te contractat el producte financer.

I també en el subsector dels plans de pensions no contractats pels treballadors individualment, sinó contractats per l’empresa, sobretot quant a les condicions de rescat.

I de l’abús a la usura, que sembla un nom tret de l’època dels senyors feudals però que ara te gran actualitat. Es la usura del segle XXI.

En el marc de les targetes revolving, al consum, que permeten disposar de quantitats de diners marcant una quota de retorn fixa i ajornant la resta amb un tipus d’interès excessiu, rebaixant el seu sostre de disponibilitat, hi ha un allau recent de reclamacions.

Les reclamacions es basen en jurisprudència del Tribunal Suprem –via Sentència dictada el 25 de novembre de 2015– que anul·la, per usurari, un préstec al consum al 24% i, per mancat de transparència en vici de voluntat, atès que no informava amb exactitud al públic sobre les conseqüències reals de la seva contractació i abusava de la seva situació de vulnerabilitat econòmica i financera en aquell moment presentant una documentació poc transparent, inintel·ligible o opaca.

Es constata un augment dels crèdits al consum en les economies privades mitjançant aquesta varietat de productes financers, productes sempre oferts unilateralment pel banc als seus clients captant prèviament les seves necessitats financeres.

I destaquem una pràctica bancària recent que s’incrementa amb l’ús de les noves tecnologies: l’augment dels links de “préstec fàcil” en les apps de banca on line sobretot quan el banc aprecia problemes de liquiditat personals o en moments en que la liquiditat és un gran valor (tornada al cole, Nadal, estiu, etc)

Per tant, a qui li rendeixen els diners? A qui els té. I qui habitualment els té? Els bancs. Però no oblidem que els diners bancaris en mans del públic, també li rendeixen als bancs, i aquí és on ells ens fan la més cruel de les mossegades.

A qui li rendeixen els diners, per tant... SEMPRE, als bancs!

Eva Lafuente Ballestero, advocada, politòloga i activista Feminista i pels Drets Humans

Notícies relacionades