Quan et ve d’1€ o inclús de cèntims, és POBRESA i és FEMENINA

Podem dir, amb tristor, però amb tota la dignitat, que moltes famílies a Catalunya saben què és no tenir ni 1€, a partir del dia 5 de cada mes, disponible per fer front a contingències sobrevingudes, o inclús necessàries.

El context social no ajuda i les estadístiques tampoc: segons dades de l’IDESCAT, el 21,3% de la població catalana està en risc d’exclusió social. 

La vulnerabilitat econòmica s’incrementa exponencialment entre les persones de més de 65 anys, les dones i les persones migrades. La pobresa infantil s’estabilitza en l’horrorós honor de representar quasi un terç dels menors de 16 anys.

Dones, migrades, menors de 16 anys o majors de 65, la quadratura d’un cercle enormement tòxic i vulnerable on la nostra societat encara no sap arribar per ajudar. 

Pobresa és una paraula femenina. També ho és conciliació, cura, dependència, bretxa salarial, vulnerabilitat o exclusió social. Qui va pensar que el llenguatge no importa? Per això hem inventat expressions més políticament correctes, més amables, com “vaig curta de peles”, “vaig fatal”, “quan cobri” ―per cert, quina sort cobrar―.

En tot això hi ha un mínim comú denominador: la por.  Por al que diguin, al que pensin, a l’estigmatització, a la llàstima, a l’abandonament social o a la mort econòmica, una de les malalties socials més difícils de curar.

Qui estigui lliure d’aquesta patologia que llenci la primera pedra, qui no hagi passat mai per aquesta situació, enhorabona. S’imposa consciència, consciència social. I empatia, empatia institucional.

Que la lluita contra la cronicitat de la pobresa no sigui allò amb el que s’omplen la boca els polítics en campanya electoral, i que després mai es sap com abordar.

Cal un pla integral de pobresa femenina, no de nom, sinó de fons, efectiu i transversal, amable, de sororitat entre totes les dones de totes les edats, condicions i realitats. Cal dissenyar al respecte polítiques públiques sensibles, properes, femenines i que la realitat política permeti implementar.

La República havia de ser un país on viure sense aquesta lacra social.  

Dia 8 de març: Vives, lliures, moltes pobres, però en lluita constant

Eva Lafuente Ballestero, jurista, politòloga i activista feminista i de Drets Humans

Notícies relacionades