Si ens toquen a una, ens toquen a totes

Contra la lacra dels feminicidis i de les agressions sexistes envers les dones, la lluita és col·lectiva i alhora individual, però, sobretot ha de ser social i institucional.

Es confirma la cinquena víctima de violència masclista a Catalunya, amb la darrera víctima assassinada el passat 2 d’agost, a l’Hospitalet de Llobregat.

21 anys preciosos que no en podran sumar cap mes. Ja no podrà abraçar mai mes al seu nadó. No n’hi va haver prou amb una ordre d’allunyament. Estava tramitant el seu permís de residència i en el moment de la seva mort vivia afrontant aïllament i maternitat sola. Una preciosa ànima lila.

Què ha fallat en la nostra societat, institucionalment i judicialment, perquè una ordre d’allunyament no pugui impedir aquest feminicidi? Ens hem de plantejar d’una vegada per totes on no arribem i què estem fent malament com a societat perquè aquests assassinats no deixin de succeir.

Són 38 dones assassinades arreu de l’estat espanyol durant el 2019, d’elles 5 a Catalunya. 1.014 dones assassinades des del 2003, any en què es van començar a comptabilitzar estadísticament aquests crims.

I justament aquests dies, des del patriarcat més recalcitrant, a les dones ens insulten donant consells absurds i ridículs per “prevenir les agressions sexistes”... Ei, com ho fan anar això, perquè les dones les previnguem vaja, cap consell ni alliçonament adreçat a cap home. És increïble.

No tenim por de caminar per llocs foscos ni solitaris, ni d’anar soles, ni de tenir cites amb persones desconegudes, NO TENIM POR DE RES, perquè moltes manades estan esperant que nosaltres ens sentim petites i això ens farà ser en canvi grans i més grans.

Serem valentes i decidides, però mentre existeixi aquesta lacra horrible, i per les nostres ànimes liles caigudes, mai, fins que cessi aquest feminicidi, descansarem ni podrem ser lliures.

Eva Lafuente Ballestero, advocada, politòloga i activista feminista i pels drets humans

Notícies relacionades