Publicitat
En un moment en què els rebrots ens han obligat a recular a Catalunya, cal fer autocrítica i avaluar perquè l'escenari que es preveia per l'octubre/novembre, una vegada estigués més avançada l'experimentació de la vacuna i l'estudi del blindatge immunològic, s'ha avançat al mes de juliol.
Una desescalada a la carta —turística i econòmica—, només ens podia portar rebrots. De fet, Itàlia i Alemanya —on avui la tassa de transmissió supera el 2,3—, potser s’enfrontaran a un nou confinament.
Ara mateix mitjans locals de Pekín apunten que la soca responsable de l’actual rebrot és europea i més antiga que la que va causar el brot inicial a Wuhan. Un coronavirus globalitzat, molt ben organitzat, que viatja molt ràpid i s’escampa causant rebrots.
Crec que a aquestes alçades poques persones dubten que l’estat d’alarma i el robatori de competències a les comunitats autònomes, passant per sobre dels preceptes de la Constitución Española, és, per sisena vegada, l’oportunitat per tal de dominar la política comunicativa del Gobierno i així poder gestionar les dades epidemiològiques del Estado y construir el seu relat.
Dades oficials d’avui nit a les 00h: 324.117 morts arreu del món, quasi 5 milions de persones infectades, quasi 2 milions de persones curades.
La Covid-19 s’ha endut per davant centenars de milers de vides persones de totes les edats i orígens arreu de tot el món i tota una generació dels nostres estimats avis i àvies, mares i pares. També de totes les professions, però amb especial cruesa, un gran nombre de professionals de la medecina i la infermeria.
Es parla del Pla de Transició cap a una “nova normalitat”, però el Gobierno de España no reconeixerà mai que els criteris que ha aplicat per al seu disseny no són sanitaris, sinó que són productius, econòmics, polítics i d’oportunitat mediàtica.
L’epidemiologia mana. Dades objectives.
En temps de la COVID-19, ni mai més res serà com abans, ni nosaltres som ―en definitiva― les mateixes persones.
Des de la OMS de les Nacions Unides es proclama alt i clar que la humanitat ens enfrontem a un desafiament superior i més complex que el de la I Guerra Mundial.
Hem de seguir alerta, malgrat les notícies esperançadores, perquè encara queda molta feina de contenció per fer. Que l’esperança no es torni imprudència ni temeritat.
Com està despertant aquests dies la profunditat i l’essència de cada persona.
Mai havia sentit que l’emotivitat i l’amor benentès estiguessin tan a flor de pell, quan no podem ni tocar-nos, ni estar, ni tan sols a pocs metres, ni molt menys abraçar-nos.
La pandèmia de la varietat del Covid-19 que afecta a Catalunya ens ocupa aquests dies cos, ment i ànima i ens ha canviat tota la vida tal i com la coneixíem fins ara.
Podem dir, amb tristor, però amb tota la dignitat, que moltes famílies a Catalunya saben què és no tenir ni 1€, a partir del dia 5 de cada mes, disponible per fer front a contingències sobrevingudes, o inclús necessàries.
El context social no ajuda i les estadístiques tampoc: segons dades de l’IDESCAT, el 21,3% de la població catalana està en risc d’exclusió social.