Publicitat

La violència és el sistema

Quan parlem del 25N, Dia Internacional contra les violències masclistes, no només parlem de la violència que exerceixen alguns homes contra algunes dones. Ni tan sols parlem només de la violència que exerceixen tots els homes, d'alguna manera, contra totes les dones. Sinó que parlem de la violència que exerceix el sistema patriarcal, construït des del poder dels homes i definit actualment pel capital, contra les dones de classe treballadora, que són la immensa majoria de dones del món. On tot es basa i s'alimenta d'una manera d'entendre el món en el qual és normal que les dones treballadores siguem explotades i oprimides.

Quan parlem de la violència que exerceix el sistema patriarcal ens referim a l'augment de la violència masclista durant el confinament (un 88% al Principat i un 53.3% al País Valencià), és a dir, dones i infants obligades a conviure aïlladament amb agressors, sense poder marxar a viure a un espai segur. Perquè això té a veure amb què les dones patim major vulnerabilitat econòmica, i per tant, majors dificultats per accedir a un habitatge digne: només un 11% de les dones pot accedir sola a pagar un lloguer, enfront del 34% en el cas dels homes.

Quan diem que la violència és el sistema, parlem de com l'actual crisi econòmica ha fet augmentar la càrrega del treball de cures, ha precaritzat encara més les dones treballadores, i com l'escletxa salarial es perpetua amb l'augment d'atur. On també, justament els treballs essencials són sectors feminitzats i on més d'un terç es troba en situació irregular. Així com ho veiem amb el sector sanitari precaritzat, on s'ha demostrat amb la bretxa de gènere en contagi; les dones són qui han estat a primera línia amb falta d'equipaments, de suport i amb unes condicions de treball indignes.

Parlem del sistema patriarcal que exerceix violència quan es persegueix amb repressió a migrades i racialitzades, a persones amb gèneres i sexualitats dissidents, a les qui lluiten per l'autodeterminació dels pobles o qualsevol que amenaci l'statu quo. I ens hi referim també, quan veiem un sector de la cultura, que tot i que ens permet ser crítiques i empoderar-nos, segueix amb una lògica patriarcal i capitalista, i continua perpetuant desigualtats de gènere, sent un espai masculinitzat i on no es troben, com a dones, espais ni a dalt ni a baix els escenaris. Parlem que la violència és el sistema quan hi ha desigualtats d'accés a l'educació de qualitat i els infants segueixen sense referents femenines i amb una manca d'educació sexual i afectiva. Parlem de la violència del sistema en un món en què la terra és una font de beneficis i és destruïda i robada de les mans de les dones que la treballen.

Per tot això, i molt més, diem que el sistema és violència, i és violència masclista. Per això, les feministes no ens podem quedar només a la trinxera des d'on defensar-nos contra els homes que ens agredeixen. Ens hem de defensar de totes les violències que com a dones patim. Perquè una i altra estan relacionades, i perquè en totes dues ens hi va la vida.

I quan l'enemic és gran, tan gran que defineix tota la societat, i tan extens, que s'escola en cada forat de la nostra vida, només ens queda una resposta: plantar cara juntes a totes les agressions del sistema, i no deixar cap espai a la violència. Lluitar contra les violències masclistes juntes, i juntes repensar, construir i defensar els nostres espais de vida enfront del patriarcat i al capital. Posar-nos al centre, ser conscients de la força que tenim quan ens organitzem, i fer servir aquesta força per perdre la por i acabar amb el poder des d'on es provoca tanta violència, tanta pobresa i tanta mort.

Per tant, autodefensa feminista és quan parem els peus als agressors, quan aturem un desnonament i quan trenquem amb una educació masclista. Autodefensa feminista és quan exigim mesures socials contra la crisi de la pandèmia, per derrocar les fronteres de la mort, i per acabar amb treballs d'explotació i misèria. Autodefensa feminista és quan ens organitzem com a dones i aprenem juntes que no pensem creure mai més que la nostra vida val menys que els seus beneficis.

Hora Bruixa

Notícies relacionades