No sou benvinguts

El darrer cap de setmana, Noves Generacions de Catalunya vam celebrar el nostre campus regional, a Sant Julià de Vilatorta, un petit poblet proper a Vic. Envoltats d'un bonic paisatge, acompanyats d'un dia radiant i un aire netíssim, vam gaudir d'un dia de ponències i activitats d'allò més agradable. Però, ah, no podia sortir tot bé. Cap a l'hora de sopar del dissabte ens vam trobar un record dels CDR, que havien invertit el seu vespre en llençar ous contra els nostres cotxes i contra el frontal de la masia on ens trobàvem. L'endemà, l'agrupació local d'Arran de Vic va fer un comunicat a les seves xarxes on indicava que el Partit Popular, "partit inexistent a Osona", no era benvingut.

"No sou benvinguts!" ens engegaven, literalment.

Aquest no és un episodi aïllat. A Amer, recentment, van tractar al partit més votat de les darreres eleccions autonòmiques, Ciutadans, de forasters. No és estrany sentir i llegir l'expressió "colons" per referir-se als votants i representants dels partits no-independentistes. Carme Forcadell i la consellera de Cultura Laura Borràs han verbalitzat la distinció entre els partits de Catalunya i els partits a Catalunya. Els carrers "seran sempre seus". Núria De Gispert, expresidenta del Parlament, convida recurrentment al constitucionalisme a marxar de Catalunya. Com veuen, el leitmotiv és clar: hi ha gent que pot venir i quedar-se i hi ha gent que no i que ha de marxar.

Aquesta mentalitat ha estat molt estudiada. Hi ha qui l'anomena tribalisme, d'altres, col·lectivisme o mob mentality. En definitiva, es tracta una forma de concebre la comunitat i els instituts polítics i socials que la regeixen de forma excloent. L'individu que no forma part del col·lectiu dominant, en aquest cas, el nacionalista, no és titular dels mateixos drets. Més encara, només es prediquen drets d'aquells que formen part del col·lectiu i d'aquells que no gosen contradir-lo.

La mentalitat col·lectivista i tribal, no és, per si mateixa, completament perversa. En la seva vessant més positiva, ens proporciona eines per construir el sentiment de pertinença a la comunitat, així com el marc social necessari per promoure actituds cíviques i respectuoses. D'existir, per exemple, una identitat col·lectiva europea, una tribu europea, veuríem –potser– les nostres institucions comunitàries més reconegudes i assumides i als nostres veïns italians, croats i alemanys com a conciutadans dels que preocupar-nos. Al seu torn, reprovaríem les pulsions regionalistes i les propostes contràries als valors europeus.

Però el poder de la tribu i de la identitat es pot emprar de forma odiosa i els monstres que genera ja els coneixem. En la seva forma social, parlem de marginació i silenciament. En la seva forma política i jurídica, ens aboca als antiquats estaments i castes.

Afortunadament, avui dia, reconeixem drets inherents a la persona, amb independència de les circumstàncies que l'envoltin. Amb independència de si a la majoria de torn li sembla bé o no. No hem de ser benvinguts per ningú.

Ignacio Rigau, president de Noves Generacions de Sant Cugat

Notícies relacionades