Fotos: Cedides per les famílies

Ada Lentini, d’11 anys, va haver-se de confinar el mateix dia d’una festa d’aniversari a la qual l’havien convidat però que es va haver de cancel·lar. No va tornar a veure cap amiga en persona fins que el 26 d’abril va sortir en el primer dia de desconfinament dels menors de 13 anys. Se la va trobar passejant la gossa, van parlar a distància i no es van poder abraçar. Guim Giralt, de 12 anys, va començar el confinament l’endemà de la cancel·lació de les classes i reconeix haver estat trist per no poder sortir i perquè, tot i ser a casa, els pares teletreballen i no els ha pogut gaudir tant com hauria volgut.

Greta Pérez, de 6 anys, es va confinar el mateix dia de cancel·lació de les classes, el 13 de març, i a casa ha jugat més que mai amb la seva germana de 3 anys. La família ha acabat arribant a una conclusió ben important: Han de prendre un ritme més tranquil que el d’abans de la COVID-19 perquè des del compartir a casa han trobat molts moments de gaudi. Elna Pina, de 7 anys, està contenta d’haver passat més temps amb els pares però troba a faltar els amics i l’escola. Com molts infants, el 26 d’abril va sortir a buscar la natura. Calia alguna cosa més que un parc.

Els germans Max i Maria Guerra, de 5 i 7 anys, van començar el confinament amb la cancel·lació de les classes. Tots dos troben a faltar l’escola tot i que estan contents per haver passat més temps amb els pares. En canvi, els germans Enzo i Rasmus Napolitano, de 16 mesos i 4 anys, han passat el confinament amb els seus cosins vinguts de Barcelona, Guillem i Ariadna Bernal, de 9 i 11 anys. Així han gaudit d’un confinament ben acompanyats d’altres infants tot i que això no els ha evitat trobar a faltar l’escola. Potser Rasmus és el més optimista de tots perquè està content per passar tant de temps amb la família.

Infants: tornar a ser el centre del món

Cada infant ha viscut el confinament d’una manera –més avall recollim les experiències de tots aquests infants i preadolescents–, ajustant-se a unes circumstàncies noves per a tota la família. “És evident que el confinament ens ha afectat a tots, també als infants, que són més adaptatius però també més vulnerablesˮ, explica Susanna Calvo, psicòloga del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (DAPSI Sant Cugat), “necessiten córrer, saltar, jugar, trepitjar la gespa i el fang... perquè això és bo també per al seu metabolismeˮ.

Arran de la COVID-19, el DAPSI ha creat un servei d’atenció emocional destinat a les famílies d’infants d’entre 0 i 6 anys. En les consultes que han rebut han pogut constatar que cada família s’hi ha ajustat com ha pogut. “Hi ha pares que potser cedeixen més per garantir el benestar a casaˮ, explica la psicòloga, “però s’ha de tenir cura perquè llavors els infants es poden tornar més demandants, exigint cessions i sentint que tot gira al seu voltant de nouˮ.

L’entorn social a l’escola i amb els amics és important perquè permet als infants sortir del món en què ells són el centre, és a dir, els permet avançar cap a un món en què la interrelació passa per la diversió conjunta però també per l’assimilació de la frustració i de la tolerància. Tancats a casa i amb les noves normes de convivència al carrer, l’element social canvia i els que ja havien transitat cap al món social poden tornar enrere i els que encara no ho havien probablement seguiran sentit que són el centre del món.

Els infants són molt susceptibles a l’angoixa, la por i a la mort –ben present a la televisió, ràdio...– i també són molt sensibles a l’estat emocional dels pares, que poden estar estressats pel teletreball, passant un procés de dol per la mort d’alguna persona estimada... El desconfinament del passat 26 d’abril serveix, si més no, per alleugerir la càrrega. “La majoria de nens ho entenen però s’han d’adaptar a una nova realitat i els hi hem d’ajudar a fer-hoˮ, explica Calvo, “els pares han d’acompanyar-los davant la perplexitat de no poder tocar i empentar els seus amics en un moment vital en què el joc és més important que la comunicació verbalˮ.

Els preadolescents: sense sociabilitat amb els amics i amb menys espai per a la intimitat

Des de la preadolescència, la relació amb els amics és més important i per això veure’s privats d’aquests contactes pot generar mal humor i irascibilitat. Així ho explica Eulàlia León, coach i treballadora social d’Actua, que adverteix que això pugui suposar passar més hores connectats al mòbil i a l’ordinador: “És important negociar hores i espaisˮ.

Les activitats familiars esdevenen, doncs, un recurs per buscar més contacte i convivència però es corre el risc de proposar activitats que els sonen infantils i, en conseqüència, no vulguin participar-hi. “Estaria bé saber quines activitats els hi agradaria fer amb tu o apropar-te i interessar-te tu per fer l'activitat o el joc que ell o ella fa per poder iniciar una activitat conjuntaˮ, apunta León, que també adverteix que cal respectar-los espais íntims tot dient que “això no significa que es puguin passar tot el dia tancats a l’habitacióˮ.

“Sabem que els joves tenen moltes ganes de sortir i estar amb els amicsˮ, diu la treballadora social de cara al desconfinament, “però també sabem que si estan amb amics que no compleixen les mesures, és molt probable que ells tampoc les compleixin durant les sortidesˮ. Per això proposa parlar de forma clara amb ells perquè facin les sortides amb responsabilitat: “Hem de responsabilitzar els joves de la situació que estem vivint, explicant bé el que està passant sense alarmismes. Això ajudarà els joves a entendre la situació que estem vivint i que ells també formen part de la solucióˮ.

Vivències del confinament i el desconfinament

Què suposa tot això en l’experiència de cada infant? elCugatenc, gràcies a la Coordinadora de Comissions de Gènere, Coeducació i Feminismes de les Escoles Públiques de Sant Cugat, ha parlat amb 10 infants i preadolescents per conèixer com han viscut el confinament i els primers dies de desconfinament gradual. Recollim els seus testimonis a continuació: