Laia Casas i Oriol Sánchez: “Troba molt a faltar la gent, ens pregunta si vindran a dinar els avis o els tiets”

Foto: Laia Casas

Laia Casas i Oriol Sánchez porten un mes confinats amb els seus dos fills, Arnau i Roger. Ens expliquen com viuen la situació a casa i com ho porta l'Arnau, el fill més gran. 

– Quants sou a casa i quants dies porteu sense sortir de casa pel confinament? Quants anys tenen els petits de casa?

– Laia Casas [LC]: Som 4 a casa, dos adults, un nen de 4 anys, l’Arnau, i un de 9 mesos, el Roger. Protem des del 13 de març sense sortir. Només sortim nosaltres, els pares, si cal comprar alguna cosa. 

– Roger encara és molt petit, però Arnau com ho porta? Ho entén? 

– Oriol Sánchez [OS]: L’Arnau ho porta bastant bé, però necessita activitat i treure nervi. També necessita atenció i procurem que no s’estigui molta estona mirant la tele. He notat molt que necessita moure’s perquè abans, quan anava a l’escola, li costava molt poc adormir-se i ara li costa molt. Procurem mantenir unes rutines però quan arriba el moment d’anar a dormir no pot, li costa. 

– LC: No sabem ben bé què s’imagina però li vam explicar que durant un temps no podíem sortir de casa perquè hi havia una malaltia, que les persones s’ho passaven dels uns als a altres i que si sortíem al carrer ho podíem passar o agafar-ho. Per tant, per no tenir aquest “encostipat” ―li vam dir que és com un encostipat― vam explicar-li que no podem sortir de casa. Sí que ho entén relativament, bé tot i que no sé ben bé què s’imagina dins del seu cap. 

– Se us està fent llarg?

– LC: Sí s’està fent molt llarg, molt, i la perspectiva d’estar-nos-hi dues o tres setmanes més encara fa patir més. Fa que es faci més dur. 

– OS: Nosaltres tenim sort que tenim una petita terrasseta de 2x2 i podem dinar fora i que ens toqui el sol, però de totes maneres es fa llarg. 

– Teniu por que se us acabin les idees per entretenir els nens?

– LC: Van sortint coses, de moment estem tenint moltes idees i fem activitats de cuina, de manualitats, fem circuits per casa, juguem a fet i amagar.

– OS: També l’escola ens passa recursos per WhatsApp o per mail i les mestres ens envien vídeos i ens proposen activitats per fer.

– Creieu que els nens han de ser els primers de la ciutadania en sortir de casa quan s’hagi de tornar progressivament a la normalitat?

– OS: Abans que la gent gran i la població de risc suposo que sí. El que passa és que pensar que poden sortir els nens perquè es trobin tots al parc si no s’ha acabat aquesta situació d’incertesa… sembla una mica il·lògic. A mi personalment m’agradaria poder sortir, sí clar, i anar a fer un tomb però si això s’ha de convertir en una cosa que allargui el problema, doncs potser no. 

– El nen us ha demanat sortir?

– LC: La veritat és que no, no ens ho pregunta ni ens ho diu, tenim sort en això. Suposo que no es veu amb cor de sortir, fa molts jocs simbòlics i s’entreté jugant a ninos i inventant-se històries. 

– OS: Sí que és cert que troba a faltar els amics i els avis. 

– LC: Troba molt a faltar la gent, ens pregunta si vindran a dinar els avis o els tiets tot i que fem videotrucades, però apareix diu “hola” va i ve… és diferent.

– OS: Em sembla que no li agrada molt això de les videotrucades, prefereix el directe, però ja arribarà el moment. 

Notícies relacionades