Foto: Cedida

Arran de la pandèmia de COVID-19 i el confinament, el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (DAPSI) ha establert un servei de suport emocional i psicològic a les famílies amb infants de 0 a 6 anys a través del correu electrònic dapsi@dapsisantcugat.cat i del telèfon 93 584 63 34. Paral·lelament mantenen el seu servei habitual tot i que adaptant-se a l’atenció telemàtica. Susanna Calvo, psicòloga del DAPSI, explica com s’ha adaptat el servei i quins nous reptes emocionals i psicològics vinculats a la infància ha portat el coronavirus.

– Com va sorgir la idea de fer un servei vinculat a la COVID-19?

– A partir de l’impacte de la pandèmia i el confinament. Experimentem els efectes de l’aïllament, la distància en les relacions socials, la por i la incertesa. Com a professionals hem detectat l’impacte però també com la por s’ha instal·lat a nivell col·lectiu. Freud deia que els éssers humans tenim tres grans pors: al caos, a l’atac i a la pèrdua. En aquests moments sofrim les tres pors a la vegada.

Els nostres conflictes personals i familiars que quedaven continguts i sostinguts per la nostra vida quotidiana –anar a l’escola, a l’esplai, a treballar, ser amb la família extensa, les amistats...– ara sorgeixen més forts perquè ens sentim desarrelats. Davant aquesta situació, multipliquem les defenses però també es desequilibren.

És a partir d’aquesta constatació, de conèixer el que ens expliquen les famílies i el que comentem entre les professionals del servei que vam pensar acostar més el nostre servei a les famílies i infants encara que no fossin usuàries del DAPSI. Qualsevol família que ho necessiti ens pot fer una consulta i nosaltres serem a l’altra banda del telèfon des de la confidencialitat absoluta utilitzant la veu com a via de vincle per acompanyar, escoltar, acollir i pensar una resposta que els ajudi a apaivagar els seus malestars i angoixes.

– Com ha estat la implementació?

– Fàcil i amb molt bona acollida. Cada dia ens telefonen moltes persones.

– Què feu?

– Som un grup de professionals que ens hem organitzat amb un horari d’atenció telefònica per donar resposta abans de 24 hores. Escoltem els malestars de les famílies en relació a ells mateixos com a pares i mares o també en relació a la simptomatologia que pot presentar el seu fill.

– Quines peticions rebeu?

– De vegades es tracta d’ajudar a donar resposta a les preguntes que els hi fan els fills perquè puguin construir un sentit d’aquesta nova realitat i perquè puguin conviure en el nou món que se’ns presenta amb noves normes, restriccions i limitacions.

Tot sovint també tenim consultes de pares i mares per ajudar-los en situacions de pèrdues d’éssers estimats, de dol i d’absències. Hi ha molts infants que troben a faltar els avis i les àvies, que per a ells són un pilar fonamental. Però també passa a la inversa ja que de sobte també han de passar molt més temps amb els pares perquè ara treballen a casa, i això també s’ha de gestionar.

Una altra de les peticions que ens arriba és la d’ajudar-los a enfortir-los en el seu rol com a pares i mares. Perdre el contacte amb la resta de la família fa que els pares se sentin més insegurs. Perquè a més ara aquest rol s’ha de compaginar amb fer de monitors, de mestres...

Aquestes són les qüestions principals tot i que també en rebem d’altres com quan la criatura té simptomatologia i els pares necessiten eines per empatitzar i saber com actuar. Els hem d’ajudar a trobar les eines per gestionar els moments de conflicte. Les famílies ho agraeixen molt.

– Quanta gent heu atès?

– No ho tenim quantificat encara perquè fa poc que hem activat el servei. Cada dia, matí i tarda, es fan atencions. Hem de fer una reunió entre totes les voluntàries per posar en comú les experiències.

– La setmana passada vam publicar un article amb testimonis d’infants i preadolescents durant el confinament. Diversos d’ells coincideixen a dir que tot i ser més temps amb els pares, aquests treballen i, per tant, tampoc tenen tant de temps per ser amb ells.

– Molts pares expliquen que d’una banda els nens estan més queixosos perquè ara tot passa pels pares perquè no hi ha la mestra, els avis... La demanda d’atenció és molt més gran. Però malgrat això, els nens estan contents d’estar amb els pares i molts pares també ho estan perquè descobreixen coses noves i gaudeixen del dia a dia més que abans.

– Com heu adaptat la resta del servei?

– Mantenim l’horari d’atenció però ara és en línia. Seguim en contacte per fer acompanyaments via videotrucada, telèfon o correu electrònic. La majoria de nosaltres ens hem prestat de manera voluntària per fer el nou servei. Fem torns per garantir l’atenció i fer-la compatible amb l’atenció a les famílies usuàries del DAPSI. Tot i que és una iniciativa pròpia i voluntària, va en la línia de l’encàrrec de l’administració d’atendre els malestars dels infants i les famílies amb una mirada preventiva.

– El confinament ha complicat la situació de les famílies usuàries?

– Comencem a evidenciar que amb el confinament emergeixen malestars molt importants. Hi ha famílies que necessiten distància i, tot i agrair l’acompanyament, prefereixen tractar aquests malestars des de la intimitat, N’hi ha d’altres que demanen un acompanyament més proper perquè estan sobrepassades pels sentiments d’inseguretat, impotència, dificultat per entendre el que passa...

És especialment complicat en el cas d’infants que tenen algun tipus de trastorn que acaba provocant un enfrontament continu amb els pares. Els pares i les mares necessiten espais per desconnectar i descansar. Per tant, el que ens passa amb el confinament és que afloren nous malestars i conflictes que estaven continguts.