Article 155: ‘mande’?

En l’anterior article expressava la meva satisfacció per la formació d’una majoria d’esquerres al nostre Ajuntament. A la vegada, deia que és positiu que els tres partits que la formen no s’hagin deixat condicionar per la cotilla de l’article 155 (de la CE de 1978). Dies després llegia que els portaveus dels esmentats partits insistien en deixar al marge de la seva actuació les discrepàncies en qüestions d’ordre nacional i centrar-se en els problemes locals; la qual cosa fa preveure que estan disposats a superar els possibles entrebancs que sorgeixin (la sentència del Tribunal Suprem, per exemple).

Realment, la nova majoria no necessita gaires arguments per superar les crítiques que han sorgit des dels sectors més hiperventilats de l’independentisme. Només cal mirar amb atenció el mapa d’acords sorgits dels resultats de les eleccions municipals del proppassat 26 de maig per veure que n’hi ha hagut de tot tipus. Els mateixos partits que acordaven governar conjuntament en un municipi, es robaven la cartera al municipi del costat. Podria posar uns quants exemples ben significatius, però crec que no paga la pena. El cas més flagrant, sens cap mena de dubtes, ha estat el de la Diputació de Barcelona. Ha estat el cas en què els partits independentistes han anat més per lliure i s’han fet més la punyeta; amb el benentès que l’espina de Sant Cugat no ha estat un fet aliè a aquest acord, que s’ha passat pel forro l’impediment de l’article 155.

Davant d’això, la pregunta és evident: si els grans defensors de posar un cordó sanitari entorn dels que van donar suport a l’aprovació de l’article 155, s’ho salten quan els convé, per què ha d’acceptar la ciutadania que aquest sigui un element que segueixi condicionant la política i dividint la societat catalana?

Abans m’he referit als sectors més hiperventilats de l’independentisme i no em referia concretament als fets succeïts el dia de constitució de l’Ajuntament, sinó al comunicat fet públic per Sant Cugat per la Independència-ANC el proppassat 20 de juny. Se’m permetrà que faci alguns comentaris sobre aquest comunicat:

a- El comunicat es congratula del triomf de l’independentisme: 18 de 25 regidors. A la vegada, diu que els resultats han “deixat relegats a un paper minoritari (...) aquelles formacions que avalaren (i avalen encara) la repressió desfermada de l’estat espanyol contra Catalunyaˮ. Aquest “avalen encaraˮ mostra que els autors no estan gaire al cas de les declaracions que fan uns i altres, en tot cas, no sembla que una de les formacions al·ludida hagi quedat “relegada a un paper minoritariˮ, si ser la tercera força i entrar a l’equip de govern ho és.

b- Al següent paràgraf se’ns diu que “La independència és hores d’ara l’únic camí viable i creïble per la regeneració democràtica i l’assoliment de la justícia socialˮ. Doncs, no. No cal ser independentista per defensar i treballar a favor de la regeneració democràtica i la justícia social. Una afirmació així és un menyspreu a aquells i aquelles que fa anys que treballen en aquest sentit i no són ni tenen intenció de ser independentistes.

c- Després se’ns diu que el 7 de juny van emetre un comunicat “refusant qualsevol mena de pactes amb partits avaladors de l’article 155ˮ i que “Fins el darrer moment abans de la formació del nou consistori, l’ANC de Sant Cugat va mantenir i fer pública la seva posicióˮ. Doncs, li van fer un flac favor al partit independentista que ha quedat fora de la majoria de govern. Quelcom realment greu tenint en compte que, com ha expressat el seu portaveu, el partit a qui es nega el pa i la sal a causa del 155 “va tenir la mà estesaˮ per a l’acord “fins al darrer momentˮ.

d- En el penúltim paràgraf se’ns fa saber que “l’ANC de Sant Cugat, a més de ratificar la seva oposició a qualsevol mena de pacte amb partidaris del 155, alerta i condemna la incorporació d’un d’aquests al govern de la ciutat (...) i demanarem la seva dissolució per fer fora del govern de la ciutat els partidaris de la repressióˮ. A més de seguir sense assabentar-se que el partit al·ludit no defensa l’aplicació de l’article 155 (no està de més recordar que el Tribunal Constitucional acaba de recordar que només es pot aplicar en circumstàncies excepcionals), s’erigeixen en interpretadors del que convé a la gent, més enllà del que els partits lliurament i sobiranament pactin. En nom de quin criteri de “regeneració democràticaˮ demanaran la dissolució del govern municipal?

 

e- Per acabar i per endolcir una mica el comunicat, és una suposició, se’ns diu que l’ANC “resta oberta al diàleg i a l’actitud de mà estesaˮ, això sí, “sempre que aquest es realitzi sense repressió i amb el reconeixement del dret inalienable del poble català a l’autodeterminacióˮ. Difícil ho posen, realment. Malament si, abans de començar el diàleg, hem de clarificar què volen dir els termes “inalienableˮ, “pobleˮ i “autodeterminacióˮ!

Cal recordar, per acabar, que el comunicat és anterior a l’acord per formar majoria de govern a la Diputació de Barcelona. Cal suposar que en aquests moments no s’atrevirien a fer-lo, almenys amb el mateix redactat. Ras i curt: avui l’article 155 només es un espantall per dificultar la vida i l’entesa polítiques, portes endins i portes enfora.

Jordi Casas, historiador

Notícies relacionades