5 anys d’elCugatenc

Ahir vam celebrar el nostre cinquè aniversari. No ho vam fer, com ens haguera agradat, amb una festa –almenys per ara– i, a canvi, vam publicar un recull dels principals reportatges que hem fet durant el darrer lustre. Hem passat una fita simbòlica com la barrera dels cinc anys sense fer massa soroll potser perquè allò important en un dia és ser poc autoreferencial i fer una tasca d’explicar al món, en el nostre cas un municipi.

elCugatenc ho fa intentant no córrer, apostant per entrevistes i reportatges i, sí, també algunes notícies d’actualitat però que no pretenen ser el plat principal. Esperar, parlar amb molta gent, no fer massa notícies a partir del que es diu en una roda de premsa i menys encara repicant una nota de premsa... Són pràctiques que ens intentem aplicar en el dia a dia d’aquest mitjà perquè entenem que el periodisme té la responsabilitat té la responsabilitat d’explicar més enllà del que diguen els departaments de comunicació d’institucions, empreses i col·lectius.

Clar que el periodisme només pot ser adaptatiu i hi ha vegades que és indefugible. Sense anar més lluny, des del març elCugatenc ha intentat aportar una mirada d’actualitat perquè molts dels anuncis d’aquests departaments de comunicació eren elements transcendentals de la vida santcugatenca: nous ajuts, iniciatives... determinants davant d’una crisi sanitària com la que afrontem amb la parsimònia de qui no sap ben bé cap on va.

Fer 5 anys és un fil d’esperança, el resultat d’una lluita per la supervivència que ara ens situa com un mitjà més consolidat a nivell social tot i que encara amb molts reptes per davant. Des de fa aproximadament dos anys aconseguir consolidar l’estructura que tenim i fer-la créixer és la nostra principal ocupació, i ho fem amb una assemblea ciutadana anual i una comissió de gestió oberta a tota la ciutadania, garantint una redacció professionalitzada i amb més de la meitat dels ingressos provinents de subscripcions.

El diari, els Monogràficsi els Classificatsesdevenen una triple pota impensable ara fa 5 anys i una demostració més que elCugatenc, compaginant l’activisme amb espais democràtics oberts i el periodisme amb una redacció que treballa cada dia, ha vingut per explicar Sant Cugat amb una mirada crítica. Estic convençut que alguns dels nostres articles han servit per a conèixer millor la realitat local i, fins i tot, per a provocar la reflexió prèvia a la presa d’accions socials i polítiques en conseqüència.

elCugatenc és per a la ciutat una veu més, una oportunitat de pensar-se amb noves mirades i més a fons. Per a mi –permeteu-me un darrer apunt personal– és com un fill a qui li he dedicat gairebé totes les energies des de fa més de 5 anys. Lluny de ser un projecte començat a la universitat per a acabar volant més enllà, és la proposta en la qual he cregut de forma ferma i a la qual dedicaré tots els esforços perquè seguisca endavant. El creixement personal i professional que m’ha aportat –a mi però diria que a tota la gent que ha trepitjat el diari– és un motiu més per a no abaixar els braços. Sé que totes les persones –lectores, subscriptores, anunciats...– que ens feu suport no ho permetríeu. Gràcies!

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Notícies relacionades