8M: focus més enllà dels consensos

El dibuix de la cara d’una dona amb els ulls tancats i la boca oberta, simulació gràfica d’un orgasme, i el lema Construïm les nostres sexualitats acompanyat d’un seguit de paraules eloqüents per a esta temàtica: consentiment, plaer, desig, confiança, límits i autoprotecció. La campanya de l’Ajuntament per a aquest 8M és, si més no, cridanera; un cop sobre la taula que intenta deixar enrere els 8 de març de grans consensos socials i que, per tant, no serveixen per a res més que refermar el que una amplíssima majoria social ja comparteix.

No està de més insistir-hi perquè sempre hi ha gent que queda fora dels consensos o que els comparteix de paraula però actua de forma contrària. Generalment hi ha una munió d’homes cis i heteros que no estan disposats a perdre cap dels seus privilegis i això topa de front amb aquests amplis consensos socials que, per amplis, l’Ajuntament proposa superar entrant en debats més concrets.

Més enllà de si s’ha de seguir reivindicant amb més o menys centralitat la lluita que sembla –i pose èmfasi en el sembla– consolidada, l’aposta del consistori és atrevida i necessària. Que el lema global de la campanya del 8M no siga una frase genèrica i entre a parlar d’un element tant concret on es reprodueixen tantes violències com ho és la sexualitat ha de servir-nos per a obrir camí en la reivindicació feminista que ens qüestione des de molts prismes, més púbics o més privats, més evidents o més latents.

El 8 de març ha deixat de ser gradualment el dia de la dona treballadora per passar a ser el dia de la dona en genèric. I, sincerament, no sé què pensar-hi. A priori pot semblar una estratègia general per a desdibuixar la lluita obrera que acompanyava la jornada, ergo una victòria d’aquells que una vegada més volen llevar la iniciativa i el protagonisme a les classes populars. Però, alhora, baix d’una capa de dia de la dona en genèric hem pogut abordar debats molt més amplis, deslliurar-nos d’un obrerisme que de vegades sembla ancorat a un passat ara anacrònic i avançar cap a una transversalitat necessària tant per a avançar com per a defensar drets.

Així que, amb o sense cognoms, el 8M és un dia de reivindicació d’uns debats que haurien d’estar sobre la taula tot l’any. En aquest sentit, que l’Ajuntament haja preparat un programa d’activitats ampli però amb un títol tan contundent com el de la sexualitat és una bona notícia per a assumir aquests debats. Com també ho és que el Comitè 8M, aquest respectant el cognom de treballadora, haja plantejat activitats des de diversos eixos: cures, habitatge, violència masclista, joventut...

Sobre la taula hi ha molts debats interessants que s’han de seguir afrontant i, per a fer-ho, cal allunyar-se dels lemes genèrics: com abordar la transfòbia que comença a créixer al feminisme i, en conseqüència, com aconseguir un feminisme incloent amb les dones trans; quina mirada aportar sobre el treball sexual –i si és diferent en termes de venda de la mà d’obra a qualsevol altre treball–; com afrontar el debat sobre els ventres de lloguer; com actuar davant de la hipersexualització de la infància; si el camí ha de ser avançar cap a l’eliminació de qualsevol gènere o si bé ha de passar per reconèixer que hi pot haver-ne tants com persones...

Els feminismes, en plural, aporten mirades diferents perquè tenen corrents diferents i obrir el debat és sa per a evitar quedar-nos encallats. I ací estem, esperant que aquest aprofundiment del debat es done per a superar un feminisme mainstream que, tot i que criticable, també ens ha servit per a generar consensos. Consensos que, potser, ha arribat l’hora de superar. Des de la perspectiva d’home cis com jo, una superació que ha de servir per seguir entenent i renunciant als privilegis en favor d’una societat més igualitària.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Notícies relacionades