BCIN per a la Torre Negra: el coratge d’assumir una errada, la responsabilitat de rectificar-la

Ja vaig explicar que quan el govern va anunciar la compra de la Torre Negra es van dir diverses afirmacions inexactes. No insistiré en les que ja vam explicar abastament a aquest diari. Simplement, sap greu que un afer central per a la ciutat haja arribat a la ciutadania amb unes imprecisions que són responsabilitat tant del govern –que segurament s’ho haguera pogut preparar millor; menys escenografia i més contingut–  com dels periodistes –que hauríem pogut contrastar més la informació abans de llençar-nos a la piscina.

Dit això, humilment vaig fer el possible per a no publicar fins tenir-ho tot clar. elCugatenc va trigar gairebé un dia a publicar però, quan ho va fer, la notícia explicava les hectàrees exactes de l’àmbit en disputa urbanística i la distribució de les comprades. Això ens va permetre fer un titular que distava molt de les conclusions que moltes persones van treure la roda de premsa: l’Ajuntament només comprava un 1,8% de l’àmbit en disputa urbanística.

Va quedar en l’aire què passava amb el grau de protecció patrimonial de la fortificació medieval. El govern va dir que era Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) però això no constava al registre del Departament de Cultura, l’òrgan competent. Incapaç d’esclarir aquest afer amb les fonts necessàries en poques hores, vaig explicar la contradicció entre les administracions i vaig seguir insistint durant gairebé un mes fins que aquesta setmana he pogut explicar què va passar.

El tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, em va reconèixer l’error. No, la Torre Negra no és BCIN, de fet tampoc és BCIL (local). L’honora no haver-se tancat en banda i reconèixer l’error. Potser, només com a proposta, estaria bé esmenar-lo a un nivell similar al del moment en què es va cometre, és a dir, no limitar-se a una conversa amb un periodista –tot i que ben agraït n’estic– i fer una roda de premsa explicant-ho i dient com s’esmenarà l’error.

Perquè, a més d’assumir l’errada que hauria pogut cometre qualsevol persona al seu lloc, també cal rectificar-la. I la rectificació té dues opcions: canviar el catàleg municipal, que és el document que recull la Torre Negra com a BCIN tot i no haver-se fet mai el tràmit, o començar el procés per a què la fortificació medieval tinga aquesta catalogació, el que segurament és molt més interessant.

Amb la compra, el govern té la possibilitat de tramitar la protecció patrimonial de la qual la família Rabadà es va escaquejar. L’Ajuntament, acceptant l’error, pot solucionar una falta de protecció patrimonial que és una vergonya per al poble, tractant-se del segon edifici més emblemàtic de la ciutat, per darrere del Monestir. Aquest és el repte: passar de l’error al reconeixement i del reconeixement a la rectificació.

Jordi Pascual,
periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Notícies relacionades