La racionalització dels Consells de Barri

La participació ciutadana promoguda per l’Ajuntament està en vies de transformació a Sant Cugat, o almenys això sembla. El tripartit ha fet una aposta raonable i racional per als Consells de Barri: canviar els límits territorials per aconseguir consells més iguals a nivell sociològic, urbanístic i demogràfic. Pot semblar un poc trellat però és una primera passa indispensable per a millorar la participació.

Després d’haver-se hagut d’empassar el debat sobre retribucions, els problemes amb la Mirada i l’anunci de desallotjament de la Xesca, entre d’altres, i que el gran anunci fins el moment –la marxa enrere en la ubicació de la sala polivalent– haja sigut rebatre el govern anterior, ja tocava una gran acció proactiva i encisadora.

La posada en marxa dels Consells de Barri, almenys, no està sotmesa a un període electoral que aparentment ens impedeix tindre declaracions d’intencions més grandiloqüents. I sí, no tenia sentit que el Centre-Est arribara de Can Barata a Sant Medir. Tampoc en tenia un centre històric dividit en dos. Ni que les reivindicacions de Volpelleres –el darrer eixample de la ciutat– es tractaren amb les del Monestir-Sant Francesc –el primer eixample de la ciutat.

La creació d’un nou Consell de Barri i l’ajust dels límits territorials és un pas indispensable per a millorar la participació ciutadana però és només l’inici del camí. El regidor de Participació, Marco Simarro, n’és conscient i per això ha anunciat noves fórmules com una audiència pública prèvia, distribucions diferents i contactes més directes via Whatsapp, entre d’altres. Així que, de partida, benvinguda siga la bona intenció.

Ara bé, Sant Cugat és molt divers, amb barris molt actius i d’altres que funcionen com a dormitoris de famílies que tenen poca vida a la ciutat. Així mateix, la Floresta o les Planes no tenen les mateixes necessitats que el nucli, per exemple. L’aprofundiment en la participació haurà de tindre en compte les diferències territorials per a no tornar a caure en errors com el que vam veure en la primera edició dels pressupostos participatius, que les zones més poblades acabaven més beneficiades tot i aparentment tindre menys necessitats.

A més, la reinvenció haurà de tindre en compte el reglament vigent i jugar a l’equilibrisme entre les noves apostes participatives i els límits de la regulació. És una advertència que ja va eixir a la constitució del Centre-Est, amb entitats demanant que es respecte qui té dret a vot i qui no, és a dir, que només les entitats registrades i al dia puguen tindre veu i vot als òrgans mentre la resta de veïns puguen dir la seua però no votar.

Ens trobem en un repte complicat, davant una participació desdibuixada i deslegitimada alhora que sotmesa, com sempre, al repte d’arribar a molta més gent per a què no siga una minoria absoluta la que determine decisions transcendentals però alhora no permetent que el nihilisme dels que només es mouen quan els toquen el pati de darrere bloquege la voluntat participativa de qui sí s’implica en la res publica.

A partir del gener, quan tots els consells hagen donat el vist i plau a la nova distribució territorial començarà una prova interessantíssima que s’hauria d’entendre com un experiment sobre el qual fer les adaptacions necessàries per a aconseguir dignificar la participació. El marge de millora hi és i s’ha de saber aprofitar.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades