Publicitat

Ràdio Floresta o el veïnatge a través de la ràdio

Per tothom és sabut de la facilitat de la Floresta per a generar punts de trobada, de veïnatge, de poble... En aquest sentit, el ressorgiment de Ràdio Floresta ara fa més d’un any va ser una bona notícia, truncada sobtadament per la pandèmia que ho ha condicionat tot. La reobertura d’un espai de ràdio autogestionada i veïnal, amb emissió a través d’internet –deixant enrere les dificultats de  les ones en una orografia complexa–, va ser una bona notícia que es va haver d’aturar en sec durant el confinament.

A batzegades, com acostuma a succeir en els projectes que depenen de la voluntat i disponibilitat de la gent, l’emissora va recuperar l’activitat poc després del confinament i va haver d’adaptar-se a la pandèmia amb plàstics als micros, pantalles protectores... Aquell petit espai, tancat i a un soterrani, havia de complir els mateixos requisits que qualsevol mitjà. I ho va fer gràcies a la voluntat de la gent.

Poc abans de Nadal Ràdio Floresta va presentar la Sala Zanzíbar, un espai cultural annex a l’estudi. Encara ara es pot visitar una exposició fotogràfica de Kim Manresa, un fotoperiodista de reconeixement internacional i que, amb la seva humilitat, accepta exposicions a grans centres culturals d’arreu del món i també a una sala humil com la de l’emissora veïnal. La mostra, senzilla i ajustada a l’espai limitat, és un bon passeig per la carrera professional de Manresa.

Però més enllà de l’exposició concreta i del goig de gaudir d’una exposició d’un fotoperiodista del nivell de Manresa, la Sala Zanzíbar suposa un pas més en el veïnatge que aporta Ràdio Floresta des dels seus inicis. Una sala d’exposicions i on fer actes petits suposa superar amb escreix la vessant radiofònica i, en conseqüència, obrir-se més al barri per a tindre-li el pols pres no només a través d’entrevistes i tertúlies.

El més interessant d’experiències com les de la Floresta és que, acollint-se al dret a antena i fent que siga la gent qui directament esdevinga protagonista d’un mitjà no professionalitzat, es fomenta la cohesió social, els debats... I també permet copsar temes que, potser per ceguesa o simplement per les limitacions que tenen els mitjans professionalitzats, els grans diaris no arriben a tractar.

Ja que comencem el 2021 amb moltes expectatives després d’un any funest, un bon auguri seria que aquesta emissora veïnal mantinguera la seua activitat molt de temps, que acollira cada vegada a més gent i que, amb una funció diferent a la de la resta de mitjans locals, poguera esdevindre novament un d’aquells espais de veïnatge que sorgeixen esporàdicament a la Floresta i que ajuden el barri a ser com és.

Jordi Pascual,
periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Notícies relacionades