La política de la Praxis de Cal Temerari

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Expressar l’opinió o disconformitat sobre fets que es consideren injustos o immorals és segurament un dels primers passos per l’acció política. Però més enllà de la seva capacitat molt limitada d’activació té molt poca transcendència, fent que el debat sobre posicionaments sigui una activitat habitualment de baixa eficiència de l’esforç militant.

A més, cal afegir que ‘els manifestos els carrega el diable’ doncs un manifest polític no té la seva essència en què diu, sinó en el que no diu, en el com ho diu i sobretot en qui ho diu. Això és així encara que quan es busquen suports sempre es digui el contrari. A més, la tendència a firmar el que genera l’entorn polític immediat és fefaent, doncs les peticions de suport d’entorns politics llunyans no sempre arriben igual de fàcilment o estan submeses a més debat.

Posicionar una idea política de projecte transformador més enllà dels espais polítics definits, fa necessari no estar implicat en les habituals geometries de sopes de sigles i logos, doncs serveixen per identificar o identifcar-se amb col·lectius o projectes més grans políticament, típicament representats per organitzacions fortes o partits. Aquests són els que impulsen polítiques de suports a idees i posicionaments, ja que el que fan és mostrar suport a les seves posicions i, per tant, a si mateixos. Es tracta d’una metodologia clàssica d'acumulació de força/suport que no sorprèn a ningú i és lícita que es faci servir. Però ens obliga a ser autocrítics, doncs respon a l’interès d’un 3r.

A més, la identificació amb un espai polític definit és un dels més grans desactivadors de la capacitat de transcendència de cap projecte transformador, doncs repeleix als no afins i no acosta més als que ja són pròxims. Així es genera una dinàmica d’autoreferencialitat de la que és molt difícil sortir.

Aquesta era una trampa en la que Cal Temerari podia caure fàcilment, essent un propi tret al genoll per col·lectius i entitats que el van impulsar. En aquest sentit, l'establiment d’una premisa clara ha estat crucial per no caure en aquesta dinàmica políticament inútil: Cal Temerari fa acció política pels fets amb els projectes que impulsa i facilita, no es dedica a posicionar-se sobre temes.

Aquesta tàctica ha permès, primer, estalviar moltes hores de debat amb poca transcendència més enllà de la pertinença identitària, aconseguint així des-alinear Cal Temerari de cap línia política concreta i centrant-se en acció efectiva de transformació de la ciutat, evitant així també l’encasellament que hagués estat un problema per l'extensió de la seva base social, necessària per la viabilitat del projecte.

En aquest sentit, una mirada llarga i posar el focus on no es fa habitualment ha estat un gran encert i d’una gran ajuda. A més a més, hem comprovat que en termes d’extensió social de la participació política és més efectiu involucarar i sumar gent entorn a accions concretes i pràctiques reals que entorn a posicionaments.

Julià Mestieri, fundador i expresident de Cal Temerari

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi