Per Nadal: bikinis d’ou amb bacó!

Feia temps que no sentia la metàfora dels ous amb bacó per parlar de la implicació, l’altre dia la vaig tornar a sentir i m’agradaria explicar-vos-la.

Quan parlem de qui s’implica en un projecte i com, està clar que hi ha moltes maneres d’implicar-se. A vegades parlem de voluntariat, parlem de més o menys implicació, al Temerari ens agrada molt allò d’“aportar un granet de sorra”... després tenim tota la concepció de l’associacionisme de les entitats culturals i els seus cicles de rotació, i, com no, la implicació política en moviments socials.

Hi ha moltes formes de veure-ho. Per explicar la diferència entre participar i implicar-se és quan té sentit aquesta metàfora, molt apropiada per nous projectes.

Això són una gallina i un porc que es troben per iniciar un nou projecte a la ciutat. Aquest projecte es diu ous amb bacó. I com el seu nom indica consisteix en fer un plat per menjar de ous amb bacó. Tant la gallina com el porc comparteixen totes les reunions, les ganes i la motivació. Tots dos han pensat com fer-ho i ho han estat explicant als seus amics. Malgrat això, està clar que el grau en que hi són tant el porc com la gallina no és el mateix. La gallina hi participa, i hi aporta els ous, que malgrat requerir-li un esforç un cop fet no té cap més implicació. En canvi el porc hi posa molt més, s’hi implica, i és que després de fer els ous amb bacó la seva vida ja no serà igual.

Aquesta metàfora, no apta per vegans, em ve a la ment per pensar amb tot el moviment que hi ha al nadal a Sant Cugat, al voltant del Quinto i el Cap d’any.

I és que des de Cal Temerari dediquem hores i energies, i ens ho passem molt bé, no us direm que no, i gaudim molt quan veiem que s’omple i tothom s’ho passa tant bé. Però tot plegat va més enllà. Aquests espais de cultura popular no volen ser només un espai d’oci i socialització, que també, sinó una escola d’organització. Un espai obert per qui hi vulgui participar ajudant, fent torns, aportant regals i premis, etc i per qui s’hi vulgui implicar, en una comissió oberta on cada any participa més gent i més diferent.

Obrir un espai tant important a la vida santcugatenca no només perquè qui vulgui se’n sentir part, sinó perquè en formi part, en prengui part, crec que és un exercici d’empoderament col·lectiu molt important.

 

En el procés es dona una dicotomia curiosa. Quelcom tant polític com implicar-se a la vida social, empoderar-se fent el pas endavant que implica responsabilitzar-se’n i fer-ho en un espai col·lectiu alhora té una dinàmica que no és explícitament política.

Les llargues assemblees en què es parlen detalls de cada un dels aspectes de la producció dels actes són horroroses, ho sabem totes les persones que hi hem participat. Però alhora no tenir un espai on debatre les inquietuds, socialitzar i aprendre amb altres companyes impossibilita que aquests espais siguin espais de politització.

Un equilibri complicat que no ens podem mirar des de l’altra banda de la barrera, sinó que cal mimar i tractar amb estima. Facilitar i alhora exigir que totes ens responsabilitzem en la mesura del possible, però que cada persona s’agafi les feines que pot i vol fer, i alhora que no quedi res al descobert per que l’acte vagi com una seda.

Un procés que s’ha de coure a foc lent i amb el mimo dels millors guisats. Doncs, com sempre, allò important és el camí i com aquest camí ens transforma i ens deixa en un lloc millor d’on estàvem, no tant cada acció concreta que fem.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades