Un enfocament demogràfic de l’acció política

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Típicament, almenys en la meva experiència, en l’activisme social, militància política o associacionisme es treballa per estendre una consciència i unes idees o crear projectes sempre partint de la pròpia posició i veient fins a on es pot arribar. Parlo de posició en termes molt generals, tant des de posició social, recursos econòmics, infraestructura, entorn humà, coneixements tècnics.... és a dir, es parteix del que s’és i del que es té.

Cal reconèixer que és un enfocament, en general encertat, que encaixa amb la idea del treball de formiga, partir del que un té i anar creixent. És realista i permet anar avançant sense cremar-se.

Però no permet somiar. No està fet per fer grans salts endavant. No és per innovar o crear projectes trencadors.

L’altre enfocament és veure a on es vol anar i veure què cal per arribar-hi. Partir d’una visió i estructurar-la cap enrere per veure quins passos cal recórrer per arribar-hi i després avaluar si es veu factible o no, en lloc de fer directament la llista del que es veu factible. Us prometo que els resultats són ben diferents. A més, partir de la creació d’una visió permet sumar gent i fer nous equips en base a l’objectiu concret, i no en base el que ja hi ha, que malauradament genera dinàmiques que tendeixen a l’estancament.

Cal Temerari es va fer optant per la segona.

Més enllà de la part de econòmica, d’espai, logística i comunicativa, la gràcia va ser fer aquest gir copernicà en termes de base social. Vem fer un enfocament demogràfic de l’acció política que havia de tenir el projecte. Va ser un enfocament que es va anar construint a mesura que s’anava desenvolupant, fruit d’un seguit de reflexions i canvis, potser inconscients, però que van marcar la diferència.

Calia respondre a preguntes sobre on érem com: Per què la mitjana d’edat de la participació política és tan baixa (o gent jubilada)? On estan els activistes amb fills? On estan els activistes que no poden o no volen fer 5 reunions a la setmana? I els que no volen o poden fer-ne una cada setmana? A on estan les persones amb consciència social que viuen a Volpelleres?

Posar al centre un enfocament demogràfic de característiques familiars, personals, laborals, d’edat i d’interessos vitals va tenir una translació tant en la comunicació, com en el contingut de la programació, com, finalment, en el ritme de participació.

Sobre la comunicació ja n’hem parlat extensament, però en quant els continguts va ser també un canvi, ja que ens va fer començar a experimentar amb idees com l’espai de canguratge o muntar espais infantils en els actes al carrer. Malgrat sigui una dinàmica que s’ha perdut, els resultats eren ben bons, no tant per la bona acollida dels actes o el bon funcionament dels espais destinats als infants, sinó també per explicar al nostre públic que realment a Cal Temerari tenien un lloc per ells; un cop més, a través de la pràctica concreta.

Així mateix, en quant al contingut de les activitats ens va també permetre introduir des del principi una reflexió de quins eren els objectius de la programació d’activitats. El principal volum d’activitat anava destinat a la difusió d’idees d’anàlisi crític o projectes transformadors, des d’una perspectiva divulgativa, adreçat a persones interessades però sense un activisme actiu, amb la idea que fos un punt d'ancoratge amb Cal Temerari per desenvolupar més implicació posteriorment. També, una part, menor, anava destinada a la formació per a persones activistes de col·lectius i moviments socials, amb activitats com grups de lectura o xerrades més intenses. Finalment, una part anava destinada a fer d’agent socialitzador, doncs per un espai social és necessari generar aquesta circulació al seu voltant i donar un espai a les persones que en un moment donat no estan per endinsar-se a temes més polítics. En aquests casos, però, miràvem que les activitats tinguessin un enfocament el menys clientelar possible i que fossin activitats de participació en grup i amb alguna translació a algun tema d’algun eix del temerari.

En general, sobre els temes a tractar vam intentar diversificar al màxim, malgrat no sempre arribàvem a tot. Posteriorment, també vam mirar d'introduir activitats destinades a infants i famílies, però és quelcom amb el que no hem acabat de re-eixir.

Sobre com afecta aquesta reflexió als ritmes de participació en parlarem més endavant, però resulta bastant clar cap a on ens porta.

Julià Mestieri, fundador i expresident de Cal Temerari

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi